Entrevista
Aleix Piqué, representant : «Marc Cucurella va ser el meu primer jugador i em sento afortunat de poder ser el seu company de viatge»
El representant de futbolistes cambrilenc explica, en aquesta entrevista a 'revistacambrils.cat', les particularitats de la professió i com treballa amb jugadors com el millor lateral de la Eurocopa, Sergi Cardona o Estanis Pedrola
Si sou amants del futbol i aquest estiu heu seguit l'Eurocopa segurament us haureu sorprès amb el nivell que ha demostrat Marc Cucurella. El lateral català ha estat una de les revelacions, però pocs saben que darrere d'ell i del seu èxit s'amaga el representant cambrilenc Aleix Piqué Martí (Cambrils, 1987). “Pensava que després de l'Euro estaria més tranquil, però encara m'ha arribat més feina”, comenta l'agent que, en les darreres setmanes, va d'entrevista en entrevista per parlar del seu representat més conegut. Tanmateix, Piqué no s'oblida de les seves arrels i també troba un forat a la seva agenda per atendre les preguntes de revistacambrils.cat.
Quan fa que et dediques a la representació de futbolistes i com vas entrar en aquest món?
Ja fa 15 o 16 anys que em dedico al món del futbol. Des de petit havia somiat en dedicar-m'hi i, quan vaig veure que jugant no hi arribaria, vaig decidir tirar pels estudis pensant que això m'ajudaria. A Barcelona em vaig treure la carrera de Dret i dos màsters en gestió esportiva. Vaig començar anant a veure partits a les ciutats esportives del Barça i de l'Espanyol, a conèixer gent, a firmar els primers jugadors... Els inicis van ser amb una mà al davant i una darrere i perseguint el meu somni.
Actualment tens la teva pròpia empresa de representació.
Ja fa sis anys que la tinc. El meu soci és l'Álvaro Domínguez [va jugar a l'Atlètic de Madrid i al Borussia Mönchengladbach entre 2008 i 2016], un jugador que es va retirar molt jove per les lesions. Tenia clar que, per fer el pas, necessitava algú que havia trepitjat el verd. Això ajuda molt als jugadors en experiències personals. Tenia clar que havia de treballar amb un perfil d'exjugador que tingués els mateixos valors amb els quals afronto el món de la representació. Amb l'Álvaro ens entenem i compartim la mateixa filosofia.
«La clau per ser un bon representant és dedicar-te pel jugador, mirar el què és millor per ell i no per tu»
Aquesta és la clau per ser un bon representant? Entendre el pensament del futbolista?
La clau és dedicar-te pel jugador, mirar el què és millor per ell i no per tu. En aquest món passa poc que els representants mirin què és millor pel futbolista. Nosaltres intentem valorar el que necessita el jugador en cada moment.
Com és ara, en ple estiu i mercat de fitxatges, el dia a dia d'un representant?
Amb el mercat obert has d'estar al telèfon, amb videotrucades, reunions, negociacions... Estem bastant entretinguts.
I durant la temporada és més tranquil?
És menys intens, però continues tenint feina. Intentem estar amb els jugadors, veure partits, estar als estadis... A nosaltres ens agrada fer la feina durant l'any. Si esperes al final de la temporada per moure els jugadors, vas tard. És important que els clubs estiguin ben informats del que passa amb els jugadors en cada moment.
Quants futbolistes tens en cartera actualment?
Treballem amb 14 jugadors.
És una xifra bastant reduïda pel que arriben a portar alguns representants.
És millor tenir pocs jugadors i ben cuidats. Si vols abastar molts jugadors, no els hi dones aquest tracte personal que nosaltres volem. La nostra filosofia dins de l'empresa
«La nostra filosofia no és firmar jugadors, sinó fidelitzar i cuidar els que tenim»
no és firmar jugadors, sinó fidelitzar i cuidar els que tenim. Evidentment, et venen altres jugadors i tu decideixes si vols treballar o no amb ells. Però busquem ser pocs i ben cuidats. Hem construït una cartera petita, una petita família, on hi ha jugadors de primer nivell com el Marc [Cucurella] o altres jugadors que per diferents motius no han evolucionat com esperaven, que han tingut lesions, la seva carrera va més lenta i es troben en categories no professionals. Els intentes donar aquest servei i aquest suport.
És a dir, que la teva cartera va des del més alt nivell fins a jugadors no professionals.
Correcte. Amb el 90% dels jugadors amb els que treballo hem començat amb ells quan eren molt joves, a categories inferiors, i després els hem anat acompanyant en tot aquest procés. Alguns han arribat i altres estan per arribar al món professional.
Ara parlaves del Marc Cucurella que, segurament, és el teu representat més conegut. Com vas començar a representar-lo i com és la relació que tens amb ell?
El Marc resulta que va ser el meu primer fitxatge com a agent. Hem fet tota la carrera junts, hem crescut junts, hem fet tots els passos junts... I la veritat és que em sento un afortunat de poder ser el seu company de viatge. És un jugador que et fica les coses molt fàcils. És un món complicat, amb molts interessos i diners de joc... Amb el Marc vam començar a treballar quan estava a l'Espanyol, d'allí vam anar al Barça i després tota la carrera que ja coneixeu. Estic molt content del camí que ha seguit i ara està tenint aquest reconeixement que a Espanya, potser, no era tant conegut. No tenien la imatge que ha transmès aquests dies a la Eurocopa.
La imatge que es tenia d'ell a Espanya era la d'aquell que va baixar al fang i que va jugar a l'Eibar, al Getafe... Però al final s'ha fet un nom fins a arribar a l'elit.
Ell debuta a Primera Divisió amb l'Eibar, jugant d'extrem –una posició que no és la seva– i, com que té un impacte tan positiu, es consolida a l'elit jugant en aquesta posició. Després passa al Getafe, un estil de joc totalment diferent del Barça, però que sí que s'adaptava a les seves característiques. Posteriorment va al Brighton i la gent ja li perd la pista. Aquesta ja serà la seva quarta temporada a Anglaterra. La gent tenia el record d'un jugador intens, no el tenien molt ben ubicat.
«Pel Marc Cucurella, l'Eurocopa ha estat un punt d'inflexió»
Al Brighton i al Chelsea ha fet unes grans temporades. I ha arribat aquesta Eurocopa on ha estat escollit millor lateral esquerre de la competició. M'imagino que estàs molt orgullós del campionat que ha fet!
Quan fitxa pel Chelsea arriba a un equip al qual sempre somies arribar, amb capacitat per guanyar la Premier i la Champions. Però també aterra en un projecte nou, una mica inestable, amb un equip que no troba la regularitat... I això afecta el rendiment individual. L'Eurocopa ha estat una alliberació pels mals moments que va passar el seu primer any al Chelsea. No hem d'oblidar que els jugadors són persones i que també tenen situacions personals que poden afectar. L'Eurocopa ha estat un punt d'inflexió, sobretot en la part emocional, pel reconeixement que ha tingut.
S'ha convertit en un dels jugadors més estimats pels aficionats de la Selecció.
Tot un país s'ha bolcat. Jo que he tingut la sort d'estar als partits a Alemanya, veies com l'afició corejava el seu nom. Va haver-hi l'incident amb les mans contra Alemanya [en els quarts de final, Cucurella va tocar la pilota amb les mans dins de l'àrea i no es va xiular penal] que va provocar que els alemanys el xiulessin en els següents partits i l'afició espanyola el corejava per contrarestar-los. Va ser molt emotiu. Al final, quan ets protagonista d'un equip que va molt bé, que ha fet història guanyant tots els partits, sent decisiu en el gol [Cucurella va fer l'assistència a Mikel Oyarzábal en el gol que va donar l'Eurocopa a la Selecció Espanyola], et passen pel cap molts moments que has viscut amb el futbolista. Des dels inicis. Els moments bons, però sobretot els no tant bons, que et fan valorar molt més el que està passant i el que estàs vivint.
Parlem de Sergi Cardona, un altre cambrilenc que tens en cartera i que aquests dies és notícia pel seu fitxatge amb el Vila-real FC. Com ha estat aquesta operació i com veus la seva carrera?
El Sergi puja a Primera Divisió amb la UD Las Palmas després de dues temporades molt bones allí. El seu any a primera és molt bo i acaba contracte. Ha evolucionat molt en els seus darrers dos anys. És molt professional, té moltes ganes de continuar creixent, i buscàvem un escenari on li donessin les eines per fer-ho. Vam pensar que ho podria fer al Vila-real. Per la història que té el club, que ha jugat 22 dels darrers 25 anys a competició europea i és un equip consolidat, que exporta molts jugadors a fora, que ajuda els futbolistes a créixer... A més, té un entrenador [Marcelino Garcia Toral] que t'ajuda a arribar al següent nivell. Estem molt contents per aterrar en un equip com aquest.
«L'Estanis Pedrola és un jugador amb un potencial terrible, té un do que no s'entrena»
I el tercer jugador pel qual et volia preguntar és pel també cambrilenc Estanis Pedrola. Actualment, està a la Sampdoria, a la Serie B italiana, on va arribar la temporada passada. Quin futur li veus?
Té el futur que ell vulgui i que li permetin les lesions. Després de l'impacte que va tenir al Barça B va arribar el moment de sortir, de créixer, i vam anar a un projecte il·lusionant, un equip que, per problemes econòmics, havia baixat, però que no deixa de ser un club històric que va disputar una final de Copa d'Europa contra el Barça el 1992. Sí que és cert que ha estat un any complicat. Ha tingut algunes lesions musculars, amb problemes de diagnòstics per part del club, que no li han permès competir amb regularitat aquesta temporada. Només ha pogut jugar vuit partits aquesta temporada. Es va haver d'operar, està en una fase de recuperació i s'està treballant perquè torni en les millors condicions possibles perquè torni a gaudir del futbol i demostri que és un jugador amb un potencial terrible. L'Estanis és molt talentós, té un do que no s'entrena, i això li dona coses diferencials.
Quina meta t'agradaria assolir com a representant? T'agradaria que algun dels teus jugadors aconseguís una Pilota d'Or o una Champions?
Evidentment. Jo valoro molt on estic, on he arribat, amb qui he arribat, i estic podent viure del que és el meu somni. A partir d'aquí, si puc ser partícip, ajudant als jugadors a aconseguir els seus somnis, això és el que em motiva en el dia a dia. Per exemple, comentàvem amb el Marc l'altre dia que ni que haguéssim escrit el guió de l'Eurocopa l'haguéssim fet tan maco. Somies que els jugadors aixequin Champions, aixequin Premiers... Alguns tindran aquesta capacitat per guanyar títols i d'altres no tant. Però si tu aconsegueixes que els jugadors aconsegueixin els seus objectius i assoleixin els seus màxims, ja et pots donar per satisfet.