L'art és una tècnica de pesca tradicional que era empleada en els municipis de tradició pesquera en la qual podia participar tot aquell que volgués o ho necessités. Ahir se'n va poder veure una demostració en tots els sentits. Desenes de persones van participar, passivament i activament, de la 17a Festa de l'Ormeig, que va tornar a la platja del Regueral cinc anys i una pandèmia després.

La festa de la pesca tradicional es va haver de posposar el dia de Sant Pere a causa de les fortes ratxes de vent. Ahir, el dia tampoc semblava ser el més idoni. La gent mirava a l'aigua per veure les demostracions, però de tant en tant giraven els ulls cap a terra per vigilar uns núvols foscos amenaçaven d'esguerrar l'ormeig una vegada més. Tanmateix, el cel va ser benevolent i la jornada va poder transcórrer amb normalitat.

Al moll de llevant del Port ja començava a estar ple de gent quan, poc abans de les set –molt puntuals, per evitar sorpreses meteorològiques–, Joan Rom “Migranya” i el seu net Aleix Rom van fer, igual que l'any anterior, una demostració de tirada del rall, aquesta vegada sí dins de l'aigua. En aquest mateix moll, s'hi van instal·lar els punts de venda de samarretes de la Festa de l'Ormeig i de l'Arjau que, l'any passat, tampoc es van poder muntar per culpa del vent.

Calada i xorrada de l'artet

El plat fort de la jornada arribaria després, amb la calada de l'artet. Per dur-la a terme, l'Arjau Vela Llatina –organitzadors de la festa– va comptar amb la col·laboració de Vogadors Vent d'Estrop i Club Rem Cambrils, que van anar enfonsant la sàrcia en forma de “U”, tot fent maniobra amb els seus bots. El dels Vent d'Estrop, comandat per David Benaiges i Joan Artur Ortoneda, va ser l'encarregat de dibuixar el semicercle.

A falta dels Vileros i Mariners –aquestes dates d'agost no ajuden, ja que estan immersos en l'assaig del Ball Parlat per la festa major–, Gerard Martí, membre de l'Arjau i director del Museu d'Història de Cambrils, va fer de mestre de cerimònies, explicant tots els processos d'aquesta tècnica i entrevistant diversos pescadors jubilats que coneixen bé l'art de la pesca. Entre ells, Josep Lluís Fosch i Jordi Reales, que van ser els encarregats de dirigir la multitud que va sumar-se a participar en la xorrada de l'artet.

Desenes de persones –tant del moll, que havien vingut expressament, com banyistes de la platja als quals els havia enganxat per sorpresa la festa– van estirar les malletes per fer emergir de dins de l'aigua l'enorme sàrcia que arrossegava cap a la sorra tot el peix... O potser més altres coses! El pes de la xarxa semblava indicar que s'havia aconseguit un bon gènere, però, en realitat, va resultar estar plena de posidònia.

Tot i això, un cop fora de l'aigua, grans i petits es van abraonar sobre sàrcia per comprovar el resultat del seu esforç. No va ser la pesca més profitosa, però, amb les quatre caixes de peix que es van agafar es va poder dur a terme la subhasta a l'antiga. Francesc Benaiges va ser l'encarregat un any més de cantar els preus del peix i quatre voluntaris del públic van mostrar com es venia antigament a la llotja. Tot plegat una nova jornada plena de tradició que recorda, un any més, el passat i el present pescador de Cambrils.