En la seva primera legislatura com a únic regidor d'En Comú Podem a l'Ajuntament, a Jordi Barberà se li va “obrir una oportunitat molt gran” per poder entrar al govern municipal, tal com ell mateix reconeixia un cop anunciat el pacte quadripartit. Barberà ha assumit les regidories de Cultura i Patrimoni, Educació i Ocupació i ha hagut de fer front a situacions complexes com el finançament de l'Escola de Música o la recuperació per part del consistori de la gestió del Festival Internacional de Música de Cambrils. Els seus objectius, d'aquí a final de mandat, són “consolidar i millorar la inversió” en uns departaments que, moltes vegades, són els primers a patir retallades.

L'actualitat mana. Fa un parell de setmanes va finalitzar la 49a edició del Festival Internacional de Música, el primer des que l'Ajuntament n'ha tornat a assumir l'organització. Quina valoració en fan?

Estem molt satisfets amb el canvi de format. En diferents escenaris de la ciutat s'han pogut veure petites joies musicals que, d'una altra manera, no hagués estat possible. Les entrades han estat a preus populars i hem pogut alternar caps de cartell amb concerts de petit format. Evidentment, ara hem d'implantar aquest model amb una licitació. El pressupost aquest any era de només de 230.000 –el normal és que sigui d'uns 400.000 euros–, però ens ha servit de camp de proves i creiem que aquesta és la línia a seguir. Tenim vocació de servei públic i el FIMC ha de ser un lloc on descobrir, despertar la curiositat i crear el públic cultural del futur.

Què han après en aquesta edició de cara a la de l'any que ve?

Ens ha sorprès que la gent que durant l'any ja participa de les activitats culturals de Cambrils també confia en la programació del Festival. Hem constatat que som un pol d'atracció cultural a tota la comarca i que també hi ha molt turista. Tenint en compte el canvi de format i la inversió limitada, el fet de tenir 7.000 espectadors és un èxit.

«Tenim una mancança claríssima en equipaments culturals, però això també fa que comptem amb una programació cultural molt original»

Ja treballen en l'edició del 50 aniversari.

Volem que hi hagi el màxim d'empreses interessades possible, però hem de tenir en compte que s'haurà de fer en uns condicionants que respectin el model de festival en el qual creiem. Com que són 50 anys també tenim intenció de completar els actes amb alguns de commemoratius.

A part del festival hi ha una programació cultural al llarg de l'any. Quines fortaleses i debilitats té?

En primer lloc, s'ha de deixar clar que tenim una mancança claríssima en equipaments culturals. El Centre Cultural està pensat per poder fer xerrades, projeccions senzilles, exposicions... Però no hi ha cap teatre ni auditori públic. Tanmateix, això també fa que comptem amb una programació cultural molt original i ho hem de saber aprofitar. Aquí a Cambrils hi ha un cinema amb una programació diferent, un teatre amb una programació diferent, una sala com la Cripta on es poden veure coses que no es poden veure a altres llocs... Hem fet de la necessitat virtut.

«En aquest any que portem, hem demostrat que la cultura a Cambrils ha millorat. S'ha millorat pressupostàriament, s'ha consolidat el que ja hi havia i s'han obert línies de programació»

Han anunciat que volen desencallar el Teatre-Auditori. Des de l'oposició els acusen de “vendre fum”. Quin és el full de ruta?

Jo crec que, en aquest any que portem, hem demostrat que la cultura a Cambrils ha millorat. S'ha millorat pressupostàriament, s'ha consolidat el que ja hi havia i s'han obert línies de programació. Respecte al Teatre Auditori, és un projecte de futur. En aquest mandat, com a molt es podrà desencallar o aconseguir el finançament per una primera fase. Sí que és “vendre fum” en el sentit que vens un projecte que no estarà acabat, però el que m'interessa més, o el que vull que valorin els ciutadans, no és tant la voluntat de desencallar el Teatre-Auditori d'aquí a cinc anys, com la diferència entre el que hi havia, el que hi ha i el que hi haurà en el futur.

Un altre espai a desencallar és el Celler de la Cooperativa. S'ha decidit ja què es farà amb aquest edifici?

La veritat és que no hi ha un projecte encara fet i és un dels objectius d'aquest mandat. Està clar que ha de crear sinergies amb el que serà el Mercat Municipal de la Vila. És un equipament que es va adquirir sense tenir clar què s'hi havia de fer i aquest govern ha d'acabar tenint-ho clar.

Aquest estiu s'han reprès les visites a la Vil·la Romana de la Llosa. S'ha de donar més valor a aquest espai?

Si volem un model de ciutat on hi hagi singularitat cultural hem de fer valdre aquests espais patrimonials. La gent està una mica cansada del turisme de sol i platja i, a vegades, prefereix municipis amb singularitat i valor patrimonial. És veritat que a Cambrils no disposem d'un patrimoni com el de Tarragona, per exemple, però tenim elements amb valor.

Passem a l'àrea d'Educació. En quin estat es troba la construcció del nou edifici de l'institut escola Joan Ardèvol per part de la Generalitat?

Es començarà a construir aviat. Estava licitat i pressupostat, per tant, amb el canvi de govern a la Generalitat, no hi ha cap problema. Confiem que en el curs 2025-2026 ja estigui enllestit. El que negociem amb la Generalitat ara és quines parts d'aquest institut escola ens correspon mantenir. Recentment, també hem incorporat romanent amb el qual podrem arreglar el sostre del menjador exterior on hi havia goteres.

«La gent percep que el fet que desaparegui una línia és un problema, però, si es fa bé i tenint en compte la demanda en una determinada zona, no té perquè ser-ho»

A altres escoles, Mas Clariana i La Bòbila, es va dir que es tancarien dues línies d'I3. La previsió continua sent aquesta?

La previsió és la mateixa. Sembla que, sense aquestes dues línies, es pot garantir que tothom que viu a Cambrils i que hi està empadronat tingui una escola pública i a la zona que li correspon, que és la inquietud que teníem. Creiem que, per evitar el turisme escolar, i garantir aquesta equitat i justícia social és important adaptar l'oferta de places a la demanda. Evidentment, la gent percep que el fet que desaparegui una línia és un problema, però, si es fa bé i tenint en compte la demanda en una determinada zona, no té perquè ser-ho. Es podrien conservar de manera indefinida totes les línies abaixant la ràtio, per nosaltres seria ideal, però això també suposaria una inversió més gran en educació. Hi ha d'haver un equilibri.

Durant aquest primer any de mandat s'han incrementat les partides en manteniment de les escoles.

Sí, és una competència municipal i, en els darrers dos anys, ha estat de zero euros. Històricament, estava al voltant dels 85.000 euros. Enguany haurem invertit vora 200.000 euros en patis i manteniment de les escoles. Una altra de les prioritats era que els patis de les escoles es convertissin en refugis climàtics, que estiguessin dotats d'arbrat i en això estem treballant. Un altre objectiu, era garantir les extraescolars gratuïtes com una eina important per equilibrar les desigualtats socials.

Ha mencionat en alguna ocasió la possibilitat d'obrir els patis de les escoles en horaris no lectius. Serà una realitat pròximament?

Sí. No està tancat del tot, però és gairebé segur que les escoles Marinada i La Bòbila –dues zones on no hi ha molts parcs públics ni zones esportives– obriran els seus patis durant el cap de setmana. Ho farem mitjançant un pla d'ocupació que permetrà contractar nou persones en diferents departaments de l'Ajuntament, tres de les quals a Educació. Hem d'acabar de detallar els horaris, però ho començarem a posar en pràctica i veurem quan hi ha més demanda.

A les llars d'infants municipals hi ha grans llistes d'espera. Us heu plantejat ampliar línies dins de les mateixes llars d'infants?

No, les llars d'infants estan a la dimensió que han de tenir. No ens podem plantejar augmentar línies. L'única finestra d'oportunitat és una línia d'ajut de la UE que permet adquirir llars d'infants privades o fer-ne de noves. El problema que té és que, si aquest equipament no és municipal, aquests diners no poden servir per comprar la llar d'infants. Si nosaltres poguéssim fer servir l'ajut per comprar la Cuca –que s'està plantejant la possibilitat de tancar–, podríem plantejar-nos-ho. És una cosa que no estava pensada, sincerament, però és una possibilitat que val la pena. En una població que continuarà creixent i, tenint en compte la zona estratègica on està la Cuca, ens ho podem plantejar.

«No vaig fer el diàleg amb les famílies de l'EMMC prèviament, però quan un ha de rectificar, rectifica»

Pel que fa a l'Escola de Música. Al maig vau prendre la decisió d'augmentar les taxes, després us vau fer enrere per plantejar la possibilitat d'arribar a un acord amb les famílies.

L'Escola de Música i la seva viabilitat depèn millorar el finançament que rep d'altres administracions i l'aportació de les famílies. Durant anys, els preus no s'han apujat i algú ho ha de fer perquè la situació és insostenible. És una qüestió de responsabilitat. L'Escola de Música aporta beneficis intangibles a la llarga. Hem d'encetar un període de diàleg amb les famílies on tothom pugui dir la seva i ens puguem posar d'acord. Aquest diàleg no el vaig fer prèviament, però quan un ha de rectificar, rectifica.

També vau plantejar d'eliminar determinades bonificacions.

Si tocàvem l'ordenança de preus, havíem de tocar la de les bonificacions per obligació legal. Personalment, crec que hi ha bonificacions que són injustes, com la dels treballadors municipals. En canvi, crec que n'hi ha d'altres, com les de les persones amb discapacitat o de famílies monoparentals, que sí que haurien de tenir una empara legal, però no el tenen. La intenció és que, enguany, com a mínim, es pugui eliminar aquestes bonificacions per adequar-les a la legalitat vigent i negociar amb les famílies quin augment es pot fer.

Això ha coincidit amb el canvi a la direcció del centre.

Creiem que, amb la nova direcció, es farà una passa endavant. Volem que hi hagi més sintonia entre la part política, tècnica i amb el claustre. No pot ser que cada vegada que l'Ajuntament pren una decisió no anem tots a una.

Un altre centre educatiu que està en discussió és l'Escola d'Adults.

Té molta importància pel que fa a les segones oportunitats. També complementa el Pla Educatiu de l'Entorn que, per cert, hem recuperat i tenim molt clar que ha de tenir continuïtat. Això lliga amb les polítiques actives d'ocupació, perquè, amb elles, es pot treballar per buscar nous models econòmics que ens facin menys dependents del turisme. Per exemple, treballem des de fa temps en l'economia blava amb el cicle d'embarcacions nàutiques, però volem que la Generalitat hi aposti encara més. També volem tirar endavant un certificat professional en cures, que és una economia neta, feminista, i que dona feina a moltíssima gent; i volem encetar un certificat professional en manteniment i instal·lació de plaques solars.

«L'objectiu és crear el públic del futur i una programació cultural de qualitat que sigui singular i original»

Quin objectiu es marca d'aquí a final de mandat?

En Cultura, l'objectiu és crear el públic del futur i una programació cultural de qualitat que sigui singular i original. Si això es tradueix en poder millorar algunes infraestructures... Que se sàpiga cap a on va el Celler de la Cooperativa i desencallar completament el Teatre-Auditori. A més, tenim el repte d'internalitzar el Museu d'Història, que suposa un canvi profund en l'organigrama del departament.

I en Educació i Ocupació?

Consolidar i millorar la inversió, alinear-nos amb la Generalitat, que els centres estiguin ben mantinguts, tenir uns patis oberts i que siguin refugis climàtics, activitats extraescolars regularitzades i moltes d'elles gratuïtes, el Pla Educatiu de l'Entorn funcionant “a tot drap”... I en polítiques d'ocupació, volem ser una mena d'avantguarda que permeti transformar el model econòmic de la ciutat reforçant els nous jaciments econòmics: les energies renovables, l'economia blava, les cures...