Les sostraccions de cable de coure a la xarxa ferroviària de Catalunya s'eleven fins a gairebé un miler des de l'any 2010, segons dades dels Mossos d'Esquadra sol·licitades per l'ACN. L'any passat hi va haver un important repunt que va triplicar la xifra del 2022, amb 92 fets delictius. I entre gener i maig d'aquest 2024 ja en constaven 52, més que qualsevol any -sencer- des del 2016. Són nivells que no es veien des del trienni 2013-15, quan es va arribar als 200 robatoris anuals en algun cas. El 96% dels delictes s'han produït a la xarxa d'Adif, i el 4%, a la de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), segons la mateixa font. L'àrea metropolitana de Barcelona en concentra la majoria, tot i que Lleida és el municipi on n'hi ha hagut més. A nivell local, Cambrils no queda exempt d'aquest tipus de delicte. Concretament, en aquest període s'han produït 4 furts de cable de coure, tres dels quals produïts durant 2020 i un altre a l'any 2023. En un dels furts produïts l'any 2020 hi va haver quatre detinguts.

Un repunt d'aquests robatoris des de 2023

El robatori d'aquest material ferroviari ha repuntat des de l'any 2023, com constaten els registres del cos de Mossos d'Esquadra. Un increment vinculat, segons Adif, amb les nombroses obres que s'estan fent a la xarxa catalana, ja que la major part d'episodis tenen lloc en punts on s'està treballant i que són més accessibles. Un altre factor és l'encariment del preu del cablejat, que el converteix en un material més valuós per als lladres.

Des del 2016 fins al 2022 no es van superar mai la quarantena de robatoris, però el 2023 es van disparar fins a 92, el triple. Les dades facilitades a l'ACN arriben fins al mes de maig d'aquest 2024, i mostren que en els primers cinc mesos de l'any ja s'havien produït 52 sostraccions d'aquest material ferroviari i s'havien practicat set detencions. Des d'aleshores ençà hi ha hagut nous robatoris.

Un botí milionari

Les dades facilitades per la policia no contenen la quantitat de cable sostreta ni el valor econòmic de la mateixa en la majoria de casos, només d'una vuitantena. Però la suma del valor estimat del material sostret en aquests 80 robatoris ja ascendeix a més de 5 milions d'euros. En concret, es referencien tres robatoris d'anys diferents, en cadascun dels quals el coure robat està valorat en més d'1 milió d'euros respectivament. Són robatoris comesos el març del 2020 en un tram de via al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), el maig de 2023 a prop de Tarragona, i al gener d'aquest 2024 a Castellgalí (Bages).

Més robatoris amb violència el 2023

Segons la mateixa font, el 80% d'aquests delictes són furts, però hi ha també un 7,5% de casos de robatoris amb força (el 2023 aquest percentatge va créixer una mica, fins al 13% dels casos). Pel que fa al lloc on es produeixen els incidents, la gran majoria succeeixen al llarg de la infraestructura de la xarxa ferroviària, principalment al cablejat de la catenària. Tanmateix, també es sostreu cable a l'entorn de les estacions de tren (en un 16% dels casos), i encara hi ha un 5% dels robatoris que són en línies i equipaments de comunicació elèctrics.

En tots aquests anys els Mossos han practicat 123 detencions relacionades amb el robatori de coure a la xarxa ferroviària, la majoria els anys àlgids de 2013 a 2015, i concretament el 2014 en van ser 75. Tant el 2023 com els primers cinc mesos de 2024 se n'han realitzat 7, respectivament.

Lleida, el municipi amb més robatoris

En el període analitzat (2010-2024), Lleida és el municipi la xarxa ferroviària del qual ha patit més robatoris de cable de coure: 69 en total. Són més que els que registren entorns amb més densitat d'infraestructura ferroviària com poden ser Barcelona (53 incidents) o l'Hospitalet de Llobregat (51).

Ampliant una mica el radi, a nivell comarcal, tant el Barcelonès, com el Baix Llobregat, com el Segrià són les tres comarques que més han viscut aquest tipus de delictes, un centenar respectivament. L'àrea de Barcelona concentra la majoria de robatoris, ja que també consten 96 casos al Vallès Occidental, 84 al Vallès Oriental, 53 al Baix Penedès i 41 a l'Alt Penedès. Però també n'hi ha hagut molts a la demarcació de Tarragona (89 al Tarragonès, 63 al Baix Camp, 28 a la Conca de Barberà). Tant a la Catalunya Central (on només destaca el Bages, amb 20) com a l'àrea de Girona hi ha pocs casos, i encara menys a l'Alt Pirineu i l'Aran, on d'altra banda la xarxa ferroviària és escassa.

El 96%, a la xarxa d'Adif

Tot plegat s'ha produït, en un 96,1% dels casos, en les línies de la xarxa ferroviària de Renfe, la infraestructura de la qual és titularitat d'Adif. Només hi ha un 3,7% de casos en les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). En les dades obtingudes per l'ACN a través d'una petició d'informació pública no consta cap cas a la xarxa de FGC abans del 2015 i, des d'aleshores, el nombre d'incidents registrat és de 36. En aquest mateix període (2015-2024), a Adif n'han sigut 522, i si es va fins al 2010, un total de 935.

Dades d'aquest operador facilitades a l'ACN també confirmen el repunt d'incidents a partir de 2023. Segons Adif, titular de la infraestructura de la xarxa de Rodalies, amb dades agregades de Catalunya i l'Aragó, es va passar de 41 robatoris el 2022 a 108 el 2023. I fins a abril de 2024 ja en comptabilitzen més d'una cinquantena. De fet, segons la mateixa font, aquestes dues són les zones de l'Estat amb més robatoris de cable de coure entre el 2019 i aquest 2024, per davant del sud de la península (221 casos) o l'àrea de Madrid ('centre', amb 164), i el 'nord-oest (166).