Cultura i territori es van abraçar ahir en una nova edició del Festival Pròleg. L’esdeveniment autogestionat per una associació de joves cambrilencs continua assolint un èxit que potser s’ha acceptat com a senzill, però que de senzill no en té res. Tirar endavant aquest projecte any rere any i rebre la resposta que ahir es va poder tornar a veure al Parc del Pescador és molt més que organitzar un bon festival.

Les portes del Pròleg —i de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, que des de l’any passat troba en el festival el millor preludi— es van obrir a les 17.30 hores i un públic familiar, local o turista, va començar a accedir a un espai tranquil i amable on els més petits s’ho passen d’allò més bé i els més grans es permeten desconnectar una estona. La companyia Teatre Nu va oferir, només començar, un espectacle que va posar sobre l’escenari les històries més conegudes i estimades del repertori universal. Un joc teatral amb el públic que s’inspirava en l’art i l’ofici dels còmics ambulants.

Des de l’obertura de portes, a més, es va posar a disposició dels nens i nens tot un ventall de jocs que va arrencar més d’un somriure a pares i fills. I en aquest context tan acollidor, també es podia trobar un espai d’exposicions i un mercat d’artesans i artistes que t’obligava a aturar-te cada dos metres per gaudir de les seves creacions. Si volies fer un mos, també ho tenies fàcil gràcies a la zona de restauració amb dos foodtrucks i si volíes escoltar música, al llarg de tota la tarda, The Morning Sounds i Ilectrical Vibration, van punxar-ne d'arrels jamaicanes per fer moure el cos i l'esperit.

Taula rodona i el Pròleg com a exemple

A les 19 hores va tenir lloc una de les novetats d’aquest any: una taula rodona sobre cultura i territori. Protagonitzat per Maria Hervàs (Coodirectora de Teatre Nu), Guillem Simó (músic i membre de la discogràfica Radi Solar), Júlia Soler (trombonista al grup Les Testarudes) i Xavier Vallverdú (membre de La Imaginada), el col·loqui va trencar tots els esquemes de la visió cultural mainstream.

Tots quatre ponents, aportant la seva visió des de punts i rols diferenciats dins del sector, van reivindicar la importància de l’associacionisme i el municipalisme i van qualificar la cultura com un element innegablement transformador. “El que realment fa, però, que la música sigui transformadora és l’espai, i no tant el discurs”, reflexionava Simó, “si jo faig un discurs reivindicatiu en un macrofestival, quan jo acabi potser ja no queda res del que he dit”.

El debat, moderat per la periodista cambrilenca Maria Vidal, va tractar temes com el del finançament d’un món deficitari dins de l’òptica capitalista. Precisament, molts dels problemes de la cultura actual, rauen, segons els ponents, en el sistema econòmic que els obliga a “remar contra corrent tota l’estona”. Un exemple el va donar Xavier Vallverdú: “A la Imaginada intentem oferir només cervesa artesana del territori, però és molt complicat”.

Tanmateix, la conversa va acabar amb un to positiu. “La gent del carrer està fent molt bona tasca, el canvi no serà d’avui per a demà, però, de mica en mica, estem agafant autonomia”, apuntava Soler. Precisament, un exemple de cultura de qualitat i arrelada al territori, tal com va dir Maria Hervàs per concloure, és el Festival Pròleg, una afirmació a la qual es van sumar tots els participants de la taula rodona.