Informació general

Manifestació

La Passejada per la República, en la seva setena edició, aplega unes 150 persones a Salou

En la concentració d'aquest any ha intervingut l'ex-regidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada i membre del secretarial nacional de l'ANC, Jordi Pesarrodona

Per Redacció

El lema de la pancarta era ben clar i concís; Independència
El lema de la pancarta era ben clar i concís; Independència | Cedida

La Passejada per la República va aplegar unes 150 persones al passeig de Jaume I, ahir, a Salou. La Passejada, organitzada per la Plataforma x la Democràcia i la Llibertat Cambrils, Salou i Vila-seca, organitzava aquest esdeveniment reivindicatiu en ple mes d'agost i per setè any consecutiu. Ahir es va comptar amb la presència de Jordi Pesarodona, ex-regidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada, que va clausurar l'acte.

La concentració es va fet a mitja tarda al costat de la font lluminosa. Des d'aquest punt es va fer un trajecte pel passeig fins arribar a l'estàtua de Jaume I. La Passejada va estar encapçalada pel grup de timbalers Riudrums, de Riudoms, i per una pancarta on es podia llegir Independència. Un cop arribat a la fi del trajecte es va fer la lectura del manifest i va cloure l'acte Jordi Pesarrodona, membre del secretariat nacional de l'ANC. Pesarrodona, que va ser condemnat per desobediència per la seva participació en l’1-O, és un dels que ha rebut l'amnistia però, a diferència d'altres casos, ja havia manifestat des d'un primer moment que no volia que li apliquessin l’amnistia perquè considera que el seu cas és una venjança i volia arribar fins a la darrera instància per a tombar la condemna. En la seva intervenció d'ahir va dir més d'un cop que s'havia acabat "la revolució dels somriures" i també "la revolució del lliri" i que a partir d'ara "la nostra seria la revolució dels cactus".

Un any més, al mateix dia i gairebé a la mateixa hora es va contraprogramar una concentració "por la unidad de España" on s'afegia "ni amnistia ni autodeterminación", al mateix passeig de Jaume I de Salou però en un espai més a ponent. Aquesta concentració va comptar amb la presència d'unes 40 persones moltes de les quals exhibien banderes espanyoles. Aquest grup es va atansar fins el cordó policial que hi havia a l'espai dels parlaments de la Passejada i va anar proferint crits i càntics mentre van durar els parlaments.

La Passejada es va posar en marxa des de la font lluminosa (Foto: cedida)

 

MANIFEST DE LA VII PASSEJADA PER LA REPÚBLICA


Per setena vegada des de l’octubre del 2017 ens trobem al Passeig Jaume I de Salou homes i dones dels municipis del Camp de Tarragona per fer palès que, malgrat la terrible repressió desfermada contra el moviment independentista català, malgrat els esforços dels poders fàctics de l’Estat Espanyol per fer
aparèixer el nostre moviment democràtic i pacífic com terrorisme, malgrat les vulneracions de drets fonamentals sistemàtiques que el poble català està vivint, malgrat la pèrdua de la majoria independentista a les darreres eleccions del Parlament de Catalunya i malgrat la formació d’un govern de la Generalitat liderat per un dels més ferms i decidits abanderats de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que va suspendre el govern legítim de Catalunya, ENCARA SOM AQUÍ!!!!!
Som aquí i hi seguirem sent fins la consecució del nostre objectiu final que no és altra que la Independència de Catalunya. Perquè l’independentisme és l’expressió del convenciment del poble català que el nostre futur com a poble no és possible mentre formem part d’un estat explotador i colonitzador que no s‘estima ni respecta Catalunya, ni la seva cultura, ni la seva llengua i que l’únic que l’interessa són els recursos dels catalans per distribuir-los entre les diferents comunitats, generant a Catalunya un dèficit fiscal de més de 22.000 milions, any rere any, i una manca d’inversions sistemàtica que es tradueix en l’execució,
únicament, del 13 al 15 per cent de les inversions previstes als pressupostos generals de l’estat, mentre que la comunitat de Madrid gaudeix, també any rere any, d’execucions pressupostàries superiors al 100 per cent d’allò pressupostat.
Som aquí, un cop més, per denunciar que a Espanya hi ha jutges que no volen aplicar les lleis aprovades democràticament al Parlamento Espanyol, que emeten resolucions i sentències injustes i es situen en el camp de la prevaricació, inventant-se delictes inexistents i, en definitiva, fent política, quelcom que mai el poder judicial ha de fer en un estat democràtic.
El nou Govern de la Generalitat s’esforça en donar aparença de normalitat a una situació política absolutament anormal. Mentre el passat dia 8 d’agost el Ple del Parlament de Catalunya debatia l’investidura del 133è President de la Generalitat, el President Puigdemont, que després de 7 anys d’exili va retornar per
intervenir al debat, no va poder ocupar el seu escó, li varen ser negats els seus drets com a diputat electe i expresident de Catalunya i va ser perseguit per un dispositiu excepcional, desproporcionat i inútil, com si fos un terrorista, per aquells que havien d’haver garantit la seva seguretat. No pot haver normalitat democràtica a Catalunya mentre hi hagi qui es vegi obligat a exilar-se per defensar drets polítics fonamentals. No pot haver normalitat democràtica a Catalunya mentre el Govern de la Generalitat segueixi les ordres d’un jutge que es nega a acatar la llei i s’inventa una nova accepció del delicte de malversació, pretenent que hi va haver benefici personal de caràcter patrimonial, quan al mateix judici contra els líders polítics catalans es va demostrar que no va ser així, com la mateixa magistrada del Tribunal Suprem, Ana Ferrer, va posar de manifest en el seu vot particular al Tribunal Suprem, tot alertant de la vulneració de drets que tot això significava.
És cert que la repressió ha complert, en part, els seus objectius desmobilitzadors i la manca d’un projecte consensuat i compartit pels partits polítics ha contribuït a la pèrdua de pes polític de l’independentisme i a la pèrdua de la majoria parlamentaria a Catalunya. Però no és menys cert que ni la presó, ni l’exili, ni la persecució política, han fet, ni faran desaparèixer les conviccions i el compromís de la societat civil catalana i les seves aspiracions de llibertat i independència de la qual aquesta VII Passejada per la República és una bona mostra.
La lluita continua, les oportunitats hi seran, per això som aquí, ara i sempre, fins a la consecució de la INDEPENDÈNCIA!!!!
Visca la Terra!!!
Visca Catalunya lliure!!!

Jordi Pesarrodona en un moment del seu parlament i al seu darrera s'observen alguns dels contramanifestants amb banderes espanyoles (Foto: cedida)


 

Comenta aquest article