La Festa Major de la Mare de Déu del Camí és un acte assenyalat per molts cambrilencs i cambrilenques en el calendari. L'evolució de la festivitat va prendre volada a inicis d'aquest segle, quan les entitats festives van començar a organitzar actes d'envergadura. Lluny de tocar sostre, en els darrers anys s'ha pogut constatar un augment de participació en actes com la Pujada de la Galera o el Ball Parlat de Vileros i Mariners fins a ser la festa més destacada del calendari municipal. La importància d'aquestes dates, però, no sempre ha estat tal. L'any 1978, fins i tot, es va arribar a plantejar la possibilitat d'eliminar el 8 de setembre com a dia festiu local.

El 1978, Cambrils es trobava, igual que tot el país, en plena Transició democràtica. Encara no s'havien celebrat les primeres eleccions i la Constitució no s'aprovaria fins al desembre. Aquell any, un parell de setmanes abans de la diada de la Mare de Déu del Camí, l'Ajuntament va convocar una reunió amb les entitats culturals i dels partits polítics per escollir els dos dies festius en l'àmbit local per a l'any següent, 1979.

Tenint en compte que les festes majors de Cambrils eren la Puríssima i la de la Mare de Déu del Camí i que la primera ja era festiu a nivell nacional, en aquesta reunió, es va donar l'opció de decantar-se per dues de les tres festes populars locals: l'Ascensió, Sant Pere o la Mare de Déu del Camí. Segons apuntava Xavier Bas en la seva notícia a Revista Cambrils, l'Ajuntament era força partidari de no incloure la que actualment és la nostra festa més important en el calendari local. Però, per què?

Tal com apuntava Josep Salceda en les seves Estampes cambrilenques de desembre de 1978, el dia de l'Ascensió –que se celebra quaranta dies després del Diumenge de Resurrecció, és a dir, per mitjans de maig– no havia tingut mai el caràcter de festa major, simplement era la data en la qual se celebrava la Fira de l'Ascensió, ara coneguda com a Fira Multisectorial. Durant la Fira, que es duia a terme el dia de l'Ascensió i els tres posteriors, mai s'havien dut a terme actes religiosos propis d'una festa major.

El fet que aquestes dates estiguessin vinculades a la Fira és especialment determinant perquè, tot i que, segons Bas, “la Festa Major d'estiu [la de la Mare de Déu del Camí] havia perdut molta de la seva importància en benefici de la Fira”, l'any 1978, la Fira de l'Ascensió necessitava “una reestructuració en molts dels seus aspectes”. Mentre que l'Ajuntament volia mantenir la diada de l'Ascensió com a festiu, part dels participants en la reunió van proposar que es traslladés la celebració de la Fira en cap de setmana per no haver de prescindir de la Diada de la Mare de Déu del Camí.

Esclat de reivindicació popular

Sigui com sigui, l'intent d'eliminar el festiu del 8 de setembre –tot i que s'ha de destacar que, tal com deia Salceda, les festes es podrien haver continuat celebrant sense que es marqués com a festiu en el calendari laboral– va fer reaccionar un “grup d'entusiastes de les tradicions populars” que va decidir que havien de fer una tasca per recuperar una festa que, tot i que no havia mort, sí que havia entrat en l'agonia que la portava cap a la desaparició. Aquesta actitud reivindicativa contrastava amb la iniciativa de l'Ajuntament, “pràcticament inexistent”, segons Xavier Bas.

Una setmana abans de la Festa Major es va dur a terme una campanya de sensibilització popular amb el repartiment per locals i carrers de cartells amb programes i recordatoris de la diada de la Mare de Déu del Camí. Els més implicats van arribar a passejar amb els cotxes pels carrers de Cambrils tocant el clàxon i repartint pamflets. El lema era: “8 de setembre: Cambrilencs, fem festa!”. Aquesta consigna no es va quedar aquí, sinó que també va servir per impulsar un seguit de donacions desinteressades per finançar alguns actes de la diada.

Una Diada amb incertesa

Amb tot l'enrenou generat, aquell 1978 es va arribar a 8 de setembre i els cambrilencs no tenien clar si havien de fer festa o no. Els treballadors de l'administració pública, tant de l'Ajuntament com d'edificis municipals com el Mercat, van treballar, segons apunta a la seva crònica Xavier Bas.

A la resta del municipi, però, la festa va tirar endavant amb un “passa-carrer” a càrrec dels “grups engrescadors” Beliga-balaga i Clanxet i Cia, que amb gralles i timbals “van ensordir tot el poble”. A la plaça de la Vila, també van sortir nens i nenes enfundats en vestuari tradicional per fer una ofrena a la Mare de Déu del Camí en el transcurs de la missa que es va celebrar a l'Ermita. Després de l'ofici, es va fer un “refresc” i una ballada de sardanes al pati del temple amb la música de la Cobla Sensació del Vendrell. A la tarda, el seguici es va traslladar als barris marítims, on també es va fer una xocolatada popular.

Un fet curiós d'aquell incert dia és que es va haver de celebrar una nova missa al vespre “pels que no havien pogut assistir-hi al matí per raons de treball”. Per concloure la festa major, a la nit es va organitzar, a la Cripta de l'Ermita, un “festival-espectacle eminentment popular, fet amb pocs mitjans, però que comptava amb tota la il·lusió dels que hi van prendre part”. A la primera part van actuar l'Esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca i el ballet Preludi de Cambrils. A la segona part, va tocar el grup Tarragona Canta del qual formava part el cambrilenc Lluís Colom. Gairebé tres-centes persones van gaudir d'aquest “concert de Festa Major”.

Cal recordar que, el 1978, no existia cap entitat festiva. Ni la Colla Gegantera Tota l'Endenga, ni el Ball de Diables Els Cagarrieres, ni el Ball de Bastons de Cambrils... Els organitzadors de tots aquests actes, per tant, van ser membres de la Coral Verge del Camí que es van encarregar de la col·lecta de diners, de contractar els grups de música, del servei de bar... Es van aconseguir 82.500 pessetes en aportacions populars i el pressupost total va ser de tan sols 118.718 pessetes.

La Festa Major, salvada pel poble

En la conclusió de l'article, Xavier Bas va destacar l'enorme acollida que van tenir els actes festius: “he sentit dir de boques autoritzades i sensates que la Festa Major d'aquest any ha estat molt més ben acollida per part de la gent en quan a participació que en altres ocasions, potser amb l'ànim de demostrar que els cambrilencs no volem que una tradició com aquesta mori tal com estàvem a punt de contemplar”. Es podria dir, per tant, que la voluntat popular va salvar la Festa Major de la Mare de Déu del Camí.

L'any següent (1979), la festivitat es va tornar a celebrar, amb encara més entusiasme, i amb el record encara viu de la seva quasi desaparició. “No ha estat una festa de reivindicació com ho va ser l'any passat, quan va faltar molt poca cosa per perdre-la”, escrivia Bas, “enguany, amb un ambient més assossegat i amb plena llibertat i facilitats per part de l'autoritat municipal, membres de la Coral Verge del Camí l'han tornat a organitzar, comptant, aquesta vegada, amb la col·laboració del Pòsit de Pescadors, la Cooperativa Agrícola i l'Associació de Veïns de Sant Pere de Cambrils-Port”.

Quaranta-sis anys després, les entitats locals continuen sent el motor de la principal Festa Major de Cambrils. Però si s'hagués d'assenyalar un punt d'inflexió que ha permès portar-la fins avui, hem de marcar l'any 1978 com el moment en què es va salvar la Festa Major de la Mare de Déu del Camí.