La sala d’actes del Centre Cultural i Ocupacional va ser testimoni, ahir al vespre, d’una documentació inèdita que ja forma part de la història de Cambrils. Desenes de persones van assistir a la taula rodona La correspondència dels germans Miralles, un acte en què es van donar a conèixer les cartes que Gaietà Miralles Caixalós (22-04-1916) i Josep Miralles Alcarraz (22-03-1920) van enviar als seus familiars durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Aquests germans, fills de Cambrils, van desaparèixer al front i durant força anys tant els seus pares com la seva germana, la Teresa Miralles Alcarraz (5-10-1931), els van continuar buscant.

L'acte va comptar amb la participació del director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí; de l’arxiver municipal Pedro Otiña; del cosí germà de la Teresa "Gayetana" Miralles, Josep Maria Calvo Alcarraz, i de Rafaela López Gómez, la persona que va trobar tota aquesta documentació i que la va cedir ara fa uns mesos a l’Ajuntament de Cambrils. 

La taula rodona s’emmarcava en el 18è Cicle de Memòria de Tardor que gira, precisament, entorn aquesta excepcional troballa que servirà per explicar la història d’aquests joves germans cambrilencs. "Avui és un dia especial per les persones que estem assegudes a la taula (…) Parlarem de persones que malauradament no estan entre nosaltres i que, gràcies a l’acció d’una persona, fa que aquests germans que ja no hi són formin part de la història del municipi", va dir Gerard Martí.

El director del Museu d’Història va explicar que tota aquesta documentació es trobava a casa de la Teresa Miralles Alcarraz. Tot va començar el passat març, quan Martí va rebre una trucada des del Casal Municipal de la Gent Gran de què hi havia una dona, la Rafaela López Gómez, que havia trobat les cartes i les fotografies al pis que havia comprat a Tarragona i que buscava a una persona que es fes càrrec d’aquests documents, que estaven relacionats amb Cambrils. 

"Ens trobem a una persona supermotivada que entén el que té entre les mans i quedem amb ella ràpidament. Ens parla d’unes persones que estaven a la guerra i van desaparèixer i els germans tenen cognoms diferents", apuntava Martí, que afegia que de seguida van veure que tota aquella documentació era "or".

Rafaela López: "He arribat a plorar llegint aquestes històries que no tenen res a veure amb mi"

López Gómez va exposar als assistents com va trobar la norantena de cartes escrites pels germans i els seus familiars, així com fotografies del municipi i altres documents. Després de la mort del seu pare, la Rafaela va voler adquirir un pis al centre de Tarragona. En va mirar bastants, però n’hi va haver un, ubicat al carrer de Pere Martell, que li va cridar l’atenció. Era la casa on havia viscut la Teresa Miralles Alcarraz i que havia heretat una neboda seva de Guadalajara. Quan la Rafaela va entrar a l’habitatge es va fixar en dues fotografies: una on sortien els dos germans i que ahir es podia veure al Centre Cultural, i una altra "gegant" de l’Ermita. Un cop es va convertir en la propietària, la seva sorpresa va ser que la neboda de la Teresa no va buidar el pis, una feina que li va tocar fer a ella i que va servir per descobrir la història de la família dels Miralles Alcarraz.

La tarragonina va obrir un bagul que contenia diferents objectes, com una capsa petita de metall amb la bandera anarquista o una capsa de sabates amb les cartes que, com va dir, eren fàcils de llegir i estaven escrites en una lletra "preciosa", sobretot la del germà gran. "He arribat a plorar llegint aquestes històries que no tenen res a veure amb mi", va expressar emocionada. 

I és que no podia evitar veure’s reflectida en l’angoixa dels pares i la germana del Josep i Gaietà, que van intentar localitzar-los sense sort després de no rebre més cartes seves. "La fotografia dels dos nois em recordava a la meva situació perquè tinc dos fills d’edats similars i en aquella imatge els veia jovenets, amb la mirada innocent i amb tota la vida per davant. Pensar que van morir pràcticament sent uns nens…tot això em removia", va afirmar.

Durant aquests primers dies al pis, la Rafaela també va trobar uns diplomes i llibres del col·legi La Salle, on van estudiar. "Vaig sentir la necessitat que tot això no es perdés, sentia que havia d’explicar-se la seva història (…) Crec que els germans Miralles mereixien tornar a Cambrils, a casa seva", va manifestar. 

Cartes "commovedores"

Tot seguit, l’arxiver municipal va explicar els passos que s’han fet per classificar tota aquesta documentació cedida. "És un fons documental que està en procés de treball. Hi ha més de quatre-centes fotografies i la correspondència és la part més espectacular, amb 94 cartes -quatre d’elles postals- i fragments d’una dotzena que no s’han pogut reconstruir", va dir Pedro Otiña. 

Gràcies al bon estat de conservació de tota aquesta documentació s’ha pogut desgranar una part de la història dels germans Miralles. El Gaietà es va incorporar a la guerra l’any 1936 i va fer la instrucció a Cartagena, mentre que el Josep va anar a files més tard i va fer la instrucció a Barcelona. Va ser a partir del maig de 1938 quan la comunicació dels germans amb els seus familiars es va tallar. "Les cartes són molt commovedores. Són la trajectòria vital de dues persones en una guerra, posen els pèls de punta", va reconèixer Otiña. 

En aquests moments, des de l’Arxiu es vol prioritzar la reconstrucció del pas del Gaietà i el Josep Miralles per la Guerra Civil Espanyola. A més, les cartes també confirmen que hi havia altres cambrilencs amb ells, amb cognoms com Parreu, Matamoros o Casas, que podrien ajudar a definir aquesta història.

El proper acte del Cicle de Memòria de Tardor serà dimarts 24 de setembre al Centre Cultural, amb la conferència La Memòria democràtica, a càrrec de Salvador Redó i Martí, periodista i president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.