La matinada del passat diumenge al dilluns es van complir 150 anys d'una de les rierades més dures de la història moderna del litoral català. Per la data en la qual es va produir, es va anomenar la rierada de Santa Tecla, un dia en que les aigües van baixar per les rieres amb tanta fúria i quantitat que entre la vila i el port arribaren a ajuntar-se les aigües dels barrancs de la Mare de Déu del Camí i del Regueral amb les de les rieres d'Alforja i de Riudoms. Tot això ho recordava Josep Salceda en les seves Estampes de setembre de 1958 i de setembre de 1974.

Aquell 23 de setembre de 1874, la pluja va iniciar-se de matinada i les rieres van començar a baixar amb molta fúria. Per sort, no es van produir pèrdues personals a Cambrils, tot i que a les platges del nostre municipi, a Salou i l'Hospitalet de l'Infant es van trobar 57 cadàvers, segurament arrossegats per a corrent des d'altres poblacions.

Les pèrdues materials a Cambrils sí que van ser veritablement importants. El pont del ferrocarril, per exemple, va ser arrossegat fins al mar, igual que altres ponts. També es van ensorrar cinc cases i una fàbrica de cola. Joan Roca i Figuerola les va calcular en un milió i mig de pessetes, amb el que havia de significar aleshores aquesta quantitat. Les autoritats provincials es van acostar a la vila per prometre ajuda i obres necessàries per donar alçada i consistència als murs de contenció de la riera, tot i que no consta que les obres promeses es realitzessin.

La única mesura eficaç que es va prendre va ser tapiar el famós portal del carrer Major (del Capuig, com es deia llavors) davant del perill per la seguretat de la població que representava que l'aigua entrés desbordada per aquest portal. Aquesta mesura va fer que el portal romangués tapiat durant cinquanta-tres anys, és a dir, fins el 1931, quan, en ocasió de les festes commemoratives dels fets heroics del desembre de 1640, s'obrí novament i es construïa al mateix temps la muralleta de contenció.