La sala d’actes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, un nou acte del 18è Cicle de Memòria de Tardor, que enguany gira entorn les cartes i fotografies dels germans Gaietà i Josep Miralles. El fotoperiodista Salvador Redó i Martí, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, va oferir la conferència La memòria democràtica, que va servir per conèixer la seva feina al capdavant del portal Memoria.cat.

L’arxiver municipal, Pedro Otiña, va explicar que des del Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal es va convidar Redó per tractar les cartes que els germans cambrilencs van enviar als seus familiars durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Com va comentar, aquesta associació manresana fa molt de temps que treballa en temes de memòria història i el fotoperiodista és gran coneixedor d’aquesta etapa que ara està treballant l’Arxiu per desgranar la història del Gaietà i el Josep.

Lluitar contra l'oblit

Tot seguit, Salvador Redó va iniciar la seva intervenció explicant que l’entitat que presideix vol contribuir a recuperar la memòria històrica i lluitar contra l’oblit. La vintena d’investigadors que formen part de l’associació s’encarreguen de recollir testimonis i documentació relacionades amb la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Manresa. "El 80% som jubilats. Ens reunim cada primer divendres de mes i posem en comú les recerques que estem fent", va dir el fotoperiodista, que afegia que el portal conté més de 100 webs i milers de documents, fotografies i vídeos.

El president de l’entitat està especialitzat en les memòries i cartes, precisament una correspondència que ja forma part de la història de Cambrils i que ha servit per conèixer als germans Miralles. "Les cartes són el document més íntim que tracta un historiador. Són uns textos que només llegien l’emissor i el receptor", va apuntar.

Redó va mostrar als assistents diferents històries que ha descobert gràcies a les cartes, com la del jove manresà Manel Prat i Pujol, que va desaparèixer al front de Llevant. El Salvador va poder llegir les cartes que el Manel s’intercanviava amb la seva dona, Ignàsia Guitart. La darrera que va rebre va ser un 20 d’abril i l’endemà el seu espòs va morir.

També va parlar del surienc Andrés Laso, que va amagar totes les seves memòries en una olivera, i de Rosario Pérez Morera, una manresana a la que van ajudar a trobar les cendres del seu pare, de qui es va acomiadar amb només deu anys. "Ens va dir que per fi descansava", va expressar emocionat.

El president va assegurar que des de l’entitat "fem història, fem la funció social de l’historiador" i que per ells és molt important donar noms "perquè deixen rastre a internet" i així els familiars de les persones desaparegudes els poden facilitar informació. "Rebre retorn d’un familiar és brutal", va manifestar.

Visita a Manresa el 26 d'octubre

Salvador Redó acompanyarà els cambrilencs que el dissabte 26 d’octubre aniran a Manresa per a descobrir els espais de memòria gestionats per l’Ajuntament del municipi amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa. La sortida serà a les 8.30 hores des del Molí de les Tres Eres i les inscripcions s’han de fer al correu museu@cambrils.cat

Amb aquest acte es donarà per acabat el Cicle de Memòria de Tardor. Abans, però, hi haurà dues activitats més: la presentació de la novel·la El cor més humil, d’Andrès Villa López, el 3 d’octubre al Centre Cultural, i la representació de l’obra de teatre Memòries oblidades, dissabte 19 d’octubre a la Torre del Llimó.