Concentració
Força expectació en una nova jornada reivindicativa de les Àvies i Avis a la Plaça de la Vila
La concentració d'ahir va ser seguida per molts turistes i va tenir la defensa de la llengua catalana com a eix central
La trobada setmanal de les Àvies i Avis per la Independència, ahir, va estar emmarcada per un temps estival i per una afluència inusitada de turistes al mercadet ambulant i, com a conseqüència, als carrers del Barri Antic. Tot i ser a finals del mes de setembre, alguns carrers del Barri Antic, ahir, semblaven els de la segona línia del port en períodes d'alta ocupació. I amb tot aquest bullici i expectació, i amb algun vehicle volent passar pel mig de la concentració, unes vint-i-cinc persones es van aplegar a la reivindació setmanal a la Plaça de la Vila.
Primer que tot, la portaveu del col·lectiu va llegir un missatge que començava dient, "a vegades ens preguntem què fem aquí a la Plaça si els nostres polítics van per lliure. Avui he trobat un escrit sobre el català que ens anirà bé per refrescar-nos la memòria". Tot seguit es va fer referència a l'any 1714 en què el castellà era conegut per un percentatge ínfim de catalans i com després de la derrota de la Guerra de Successió i després de dictar els Decrets de Nova Planta per part de Felip V esvan establir, una darrere l'altre, les lleis prohibint l'ús de la llengua catalana i imposant la llengua castellana atenent al dictat de Felip V: "pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará les providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". El reguitzell de lleis i reials decrets imposant la llengua castellana, des de llavors fins els nostres dies, ha estat continu. La conclusió de tot plegat va ser que de motius per reivindar i sortir al carrer n'hi ha de sobres.
La segona part de la concentració es va encetar amb la ballada de la sardana La Santa Espina. Després es va encetar el repertori de cançons i proclames amb l'Estaca com a inici i el cant dels Segadors com a cloenda, rematat amb els habituals crits d'independència.