Gemma Balanyà debuta al món de la política aquesta legislatura de la mà del Partit Socialista. L'actual regidora d'Organització, Salut, Igualtat i Inclusió ja coneixia la casa, en tant que va ser delegada sindical abans de saltar a l'altre costat de la trinxera laboral. Ara, des de la cartera que gestiona els recursos humans de l'administració municipal, es fa càrrec d'una de les responsabilitats més exigents al consistori cambrilenc.

Quins avantatges i quins inconvenients té haver sigut delegada sindical abans d'entrar a l'Ajuntament?

Més o menys coneixes les problemàtiques i això facilita que la diagnosi prèvia, de les necessitats i els problemes, estigui interioritza. Dificultats... A vegades es creen expectatives de què ho solucionaràs tot de manera ràpida i àgil i, a vegades, l'administració no és tan ràpida i àgil.

Has parlat moltes vegades sobre els problemes generalitzats que hi ha a l'Ajuntament en matèria de recursos humans. Com treballeu per solucionar-los?

L'Ajuntament és una organització que s'ha quedat, entre cometes, obsoleta i paralitzada des de fa un temps. No s'ha modernitzat en el necessari perquè sigui àgil. Em refereixo a sistemes de funcionament de personal, programari i estructures informàtiques, procediment de gestió interns i manca personal en determinats departaments. D'això en som conscients i en aquests quatre anys no podem continuar mirant cap a un altre costat, ho hem d'abordar.

Quines són les prioritats?

Aquest any han estat problemes molt grossos que teníem amb col·lectius i, paral·lelament, també dotar moltes àrees on hi havia vacants. Alguns departaments estaven sobrecarregats.

Com s'arriba a la situació que alguns departaments tinguin vacants sense cobrir?

Són baixes de gent que ha marxat, que s'ha jubilat... No hi ha hagut una agilitat per poder-les cobrir. Els serveis van creixent, també, i has d'anar adequant els recursos.

«A vegades es creen expectatives de què ho solucionaràs tot de manera ràpida i àgil»

Una de les primeres accions que vau emprendre va ser l'equiparació salarial de cinquanta-sis interins. Com va ser aquest procés i perquè va ser dels primers?

És un tema que venia de la legislatura anterior i, per tant, estava bastant treballat i s'havia d'acabar de rematar. Aquestes persones ara estan reconegudes amb les retribucions que pertoquen. Al final, si tens gent fent la mateixa feina i cobrant diferent es genera malestar.

Hi havia sis d'aquests treballadors als quals no se'ls va poder resoldre i es va dir que se solucionaria en els pròxims mesos. Hi esteu treballant?

Estem treballant les diverses opcions que tenim. Bàsicament, perquè aquestes persones entraven en aquest pack. Això no vol dir que hi hagi persones que estiguin en situacions similars, però ho abordarem sempre des del vessant col·lectiu i no l'individual.

«És molt difícil, en un conveni, que totes les parts aconsegueixin el que volen»

El passat mes d'abril es va aprovar la modificació del Pla de Treball de la Policia Local, tot i que hi havia un informe de l'aleshores Cap de Recursos Humans amb punts que no eren favorables. Vau dir que en els pròxims mesos esmenaríeu aquests punts. Ho esteu fent?

Hi havia desajustos amb el reglament intern de la Policia Local. No hem començat encara, però ho tenim damunt de la taula.

Aquest document ha de ser aprovat per la Prefectura.

Ja va passar per la Prefectura. Hi havia algun punt on els hagués agradat que fos diferent, però es va treballar amb ells.

Per tant, ells estan d'acord amb el document.

Hi havia algun punt que consideraven que podia ser d'una altra manera i vam intentar arribar a uns consensos. És molt difícil, en un conveni, que totes les parts aconsegueixin el que volen. Aquí entra el nostre paper de fer el més ampli i just per tothom.

I quin paper va jugar la Raquel López [antiga cap de la Policia] en aquesta negociació? Perquè ara ja no hi és...

Ella hi va participar i potser no hauria aprovat alguns punts d'aquesta manera. De la mateixa manera, la part

«Tant el gerent de Museus com del Patronat de Turisme fan feines tècniques i, per tant, no haurien de ser càrrecs de confiança»

sindical va demanar uns punts pels quals també es va tenir en compte laopinió de la inspectora.

Ara parlem d'una persona que ha deixat el càrrec. També ho va fer l'Amèlia Rico, exgerent del Patronat de Turisme.

L'Amèlia s'havia presentat a un procés de selecció i ens va comunicar que havia guanyat. A partir d'aquí, ens plantegem què fem. Teníem clar que aquesta figura s'havia de convertir en tècnica, perquè entenem que, tant el gerent de Museus com del Patronat de Turisme, fan feines tècniques i que no han de ser càrrecs de confiança que cada quatre anys s'hagin de validar. Han de ser figures estables dins de l'Ajuntament perquè, a més, són dues figures molt importants.

Quines opcions teníeu?

Buscar una persona de fora, fer un procés de selecció, o apostar per gent de dins. Ens vam reunir amb els treballadors del Patronat, els vam explicar que, per fer una transició, crèiem que el millor era que fos algú de dins i vam preguntar si algú es veia liderant. Dues persones van fer una passa endavant i aquestes –una amb més pes que l'altra– estan gestionant el Patronat i l'equip. Ara està previst que, de cara a l'any que ve, es pugui adequar aquest canvi de figura, per això també es van fer les modificacions de les fitxes de l'RLT per ple [aquesta entrevista es va enregistrar abans que es conegués que s'acceptava el recurs del Partit Popular que impugnava les sessions en les quals es van modificar aquestes fitxes], perquè es pugui fer un procés de selecció per aquesta plaça tècnica.

I al Museu, s'ha de fer un procés similar?

Al Museu hem plantejat un altre tipus de funcionament perquè té tres treballadors i, per tant, creiem que no té sentit tenir una estructura paral·lela a l'Ajuntament. El que s'ha decidit és que s'internalitzi –en principi, dins de Patrimoni– i aquesta figura es convertirà en director del Museu.

«Tindrem el Pla Local de l'Habitatge abans del que ens pensàvem»

També gestiones la cartera d'Inclusió. Aquestes setmanes s'ha adjudicat la redacció del Pla Local de l'Habitatge (PLH).

Ja ens hem reunit amb l'empresa i ens han donat la bona notícia de què, segurament, tindrem el PLH abans del que ens pensàvem. La previsió és que d'aquí a final d'any es comenci a fer el procés participatiu, de cara al setembre de 2025, ja tinguem el document redactat i que, de cara a finals de 2025, tinguem el document validat per la Generalitat. D'aquesta manera, tindrem el PLH 2026-2031.

A Cambrils, des del teu punt de vista, hi ha dificultat d'accés a l'habitatge?

Hi ha una dificultat d'accés a l'habitatge a pràcticament tots els municipis. És un problema estructural pràcticament a tot el país. S'han de promoure polítiques per facilitar que la gent confii en llogar-lo amb garanties perquè ens trobem amb gent que prefereix tenir-los buits que llogats. També hi ha el problema dels habitatges turístics. Hem de tenir una regulació per no trobar-nos en que, en determinats municipis, no hi hagi oferta perquè la gent la destina al turisme. Tenim uns grans reptes i crec que els governs de la Generalitat i de l'Estat s'han de posar les piles.

No se n'ha fet suficient?

Han fet petites passes, però crec que hi ha moltes pressions de molts sectors. I això ho paguem els municipis.

Parlem de salut. Quines campanyes ha impulsat l'Ajuntament des que estàs a la regidoria?

Tot el que estava funcionant era correcte i ho mantenim. Com a novetat, hem fet la campanya “Cambrils sense fum”. El passat dilluns i dimarts es va celebrar el primer Congrés de Salut i Món Local a Barcelona i han escollit aquesta campanya, entre moltes altres, per fer-ne difusió. Ens fa molta il·lusió. Té diversos vessants: des de la sensibilització cap a la població, fins a retolar espais on no es pot fumar. De mica en mica hem d'anar creant consciència. També hem fet una prova experimental a la platja del Pi Rodó on cada mes estem recollint burilles en el mateix espai i en el mateix període de temps. Ho estem analitzant i qui diu que no acabem generant una platja sense fum.

Pel que fa a Igualtat i Inclusió, és un tema molt global. Des de l'Ajuntament es fan campanyes a petita escala. Com es pot ajudar a millorar la societat en aquests dos aspectes?

Com a Igualtat, es treballa molt l'atenció a dones maltractades, es fa atenció als col·lectius LGTBI i també es treballa els drets individuals en aquest àmbit. També hem modificat el Consell de la Dona perquè sigui més participatiu. Ben aviat també presentarem, en el programa “Temps per cures”, un espai on les famílies poden deixar els nens i fer servir el temps per coses seves. A Inclusió es treballa molt des de la perspectiva comunitària. També hem aprovat un reglament intern d'antifrau perquè qualsevol treballador pugui denunciar un cas.

D'aquí a final de mandat quins són els objectius?

Dins de recursos humans ens plantegem tenir una estructura adequada tant de personal, regularitzar diferents situacions discriminatòries i organitzar millor els serveis, tenint en compte el que fem ara i no el que es feia fa deu anys. Pel que fa a Inclusió, tenim la previsió de treballar que la perspectiva comunitària sigui introduïda a totes les àrees. En habitatge, l'any que ve obrirem un nou servei d'assessorament en temes d'eficiència energètica i també tenim damunt la taula la possibilitat d'elaborar una promoció d'habitatges socials. També fa temps que volem impulsar el tema dels horts socials, que es va quedar parat. En matèria de dona volem impulsar les mesures de conciliació i en Salut Pública volem treballar l'impacte de la salut mental en la població, un altre tema bàsic per nosaltres per aquesta legislatura.