Informació general

Entrevistes en detall

Teresa Recasens: «Hem d'ajudar a les entitats festives perquè tinguin ales; són la nostra cultura popular i la nostra essència com a poble»

La regidora de Festes, Nova Ciutadania i Benestar Social ha fet repàs d'aquest primer any de mandat i ha detallat projectes importants com la Casa de la Festa o la Casa del Mar com a seu de tallers ocupacionals

Per Berta Ruiz

La regidora de Festes, Nova Ciutadania i Benestar Social, Teresa Recasens, al seu despatx de l'Ajuntament
La regidora de Festes, Nova Ciutadania i Benestar Social, Teresa Recasens, al seu despatx de l'Ajuntament | Berta Ruiz

Teresa Recasens està al capdavant de les regidories de Festes, Nova Ciutadania i Benestar Social de l'Ajuntament. En aquest mandat, Recasens s'ha estrenat en política –per primera vegada– com a membre del grup municipal de Junts. Confessa que li agrada molt la seva feina perquè aquestes àrees li permeten estar en contacte amb la gent i "treballar pel meu poble". Revistacambrils.cat ha volgut fer repàs d'aquest primer any de mandat i conèixer els principals projectes i iniciatives que hi ha en cartera en aquestes àrees de l'actual govern municipal.

S'ha complert el primer any de mandat. Quin balanç en feu?

El balanç que faig és molt positiu. Ha estat un any de molt d’aprenentatge del sistema de funcionament d’un ajuntament. Conèixer què és benestar social –perquè ho  desconeixia–. Crec que aquesta regidoria és la gran desconeguda perquè toca moltes tecles i hi ha un ventall molt gran de la població que es beneficia d’aquesta àrea. Hi ha molta gent treballant i gent molt bona. Es mereix més de reconeixement per la tasca que fan.

Per altra banda, a Festes ha estat relativament fàcil perquè són les festes del meu poble. M’encanten. I és un plaer poder participar d’elles d’una manera tan directa i ajudar a fer-les més grans. 

Hi ha coses que m’han costat més i altres que han estat més fàcils, perquè t’has d’adaptar a tots els protocols que hi ha i has d’anar encaixant les peces. A les dues àrees tinc gent molt maca i molt bona que m’ho han posat molt fàcil. Estic molt contenta i m’agrada molt, m’ho estic passant molt bé. Estic a gust i treballant pel meu poble.

Una de les àrees que té en cartera és Nova Ciutadania. Què abarca?

Dins de Nova Ciutadania hi ha immigració, però també hi ha tot el tema de religions, comunitats… A Cambrils tenim gent amb molts cultes diferents i dins de cada comunitat les seves tradicions: la festa del Xai, la del Magal… Per tant, dins de la Nova Ciutadania hi ha moltes ramificacions, així com molts serveis: el servei d’acollida, els cursos de coneixement de l’entorn, classes per a la comunitat gitana, l’àrab, etc.

"Cambrils és un dels llocs on hi ha més diversitat lingüística, cultural i nacional. Això porta coses bones, però també una sèrie de conflictes perquè hi ha gent que traspassa el seu malestar. No tothom arriba psicològicament igual. Crec que seria bo que tinguéssim els recursos psicològics que no tenim"

Quin percentatge de població immigrada hi ha a Cambrils?

Actualment, el percentatge de població és del 21,34%. Jo sempre dic que som una Torre de Babel. Cambrils és un dels llocs on hi ha més diversitat lingüística, cultural i nacional. Això porta coses bones, però també una sèrie de conflictes perquè hi ha gent que traspassa el seu malestar. No tothom arriba psicològicament igual. Crec que seria bo que tinguéssim els recursos psicològics que no tenim. És molt difícil deixar casa teva, la teva família, el teu entorn… i decidir anar a un altre país amb una altra llengua, cultura, tradicions i amb una altra manera de fer i de ser, amb tot el que comporta. Hi ha gent que té sort quan arriba i n’hi ha que els hi costa molt. Crec que estaria bé tenir aquesta part de tractament psicològic. 

Per desgràcia som una població que va viure una guerra i un exili; els nostres avis també ho van fer i ho van passar malament. Hauríem de ser una mica més conscients, perquè no tenim memòria de com ho van passar les nostres famílies però, és clar, tenim tantes mancances… Es fa tot el que pot i se’ls ajuda en tot el que es pot. Crec que sí som gent d’acollida, però també hi ha gent que n’abusa.

Des de fa anys, la Casa Sant Josep (Vinyols i els Arcs) funciona com a centre d’acollida de menors no acompanyats. Com funciona? 

La Casa Sant Josep és de Vinyols i els Arcs, per tant, no hi tenim res a dir. Però sí, efectivament, és un centre d’acollida –sota la tutela de la Generalitat– on els joves fan diferents feines: taques de jardineria, construcció… 

El problema dels menors no acompanyats no és un problema de la Casa Sant Josep sinó és un problema més gran a nivell d’Estat. No pot ser que facin 18 anys i se’ls faci fora. Perquè ni tenen uns estudis com Déu mana, ni feina, ni lloc on viure… Si els acollim en primera instància, després els hi hauríem de donar més. Quan fan 18 anys deixes uns nois al carrer, totalment desamparats, sense xarxa familiar, sense res. Són menors i hauríem d’aconseguir que surtin amb un grau d’alguna cosa, dominant l’idioma. O els acollim bé o no ho fem. Però la qüestió és: tenim la capacitat econòmica i estructural per fer-ho? No ho sé, però per això hi ha d’haver unes quotes (de rebuda d’immigrants) per a les quals estem preparats. És un tema estatal i s’han de tenir unes quotes regulades per acollir-los i donar-los l’oportunitat que es mereixen.

L’àrea de Benestar Social és una macroàrea de servei a la persona…

Sí, és una àrea enorme perquè ho abarca tot: gent gran, discapacitats (mentals, físics…), la manca de recursos de les famílies, manca d’habitatge, alimentació, ONG’s… Tot comporta una estructura enorme i cada estructura té moltes ramificacions. Per posar alguns exemples, per a les persones amb mobilitat reduïda doncs s’ha de fer una reserva d’espai per aparcar, per participar a les festes; tenim uns avis que són súper actius i volen fer tallers, excursions i volen fer mil coses… i tenim tots els tallers dels tres casals plens. També donem suport per a les beques dels llibres, per a la petita infància. Hi ha infinitat de serveis. És la gran àrea de servei a la persona perquè hi entra tot, totes les edats.

Quines mancances té aquesta regidoria? Què creu que s’hauria de reforçar?

Jo diria que gairebé tot perquè tot està molt tensionat. Es necessita molt de personal perquè es necessita de tot. Necessitem des del treballador social fins a l’advocat. No obstant, crec que portem un dia a dia molt ben estructurat i ens en sortim molt bé. Som una ciutat gran però sense arribar a ser molt gran. Necessitaríem més recursos personals i econòmics.

"Una part de la Casa del Mar serà ocupada pels tallers ocupacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual; això és una demanda de les famílies perquè hi ha usuaris que estan dues hores dalt de l’autobús"

Com està el projecte de la Casa del Mar com a espai per a tallers ocupacionals per a persones amb discapcitat intel·lectual?

Ens van reclamar una sèrie de paperassa que ja està entrada i confiem en aconseguir aquesta cessió de l’espai. Ho estem esperant amb candeletes perquè una de les coses que ens porta més problemes és el trasllat d’aquests usuaris fora de Cambrils. Amb aquesta iniciativa, una part de la Casa del Mar serà ocupada pels tallers ocupacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual; això és una demanda de les famílies perquè hi ha usuaris que estan dues hores dalt de l’autobús. Fa molt de temps que ho demanen i vam posar fil a l’agulla. Vam descobrir que a la Casa del Mar hi ha dues plantes i mitja desocupades i estem molt il·lusionats amb aquest projecte perquè és molt bo per a les famílies i per als usuaris. 

De tallers ocupacionals n’hi ha de dos tipus: hi ha els tallers destinats a que puguin tenir una ocupació i els tallers per a usuaris que no podran tenir una ocupació. Dins del primer apartat és important oferir aquests tallers però també tenir la sortida a una empresa: que puguin tenir una feina. Tindrem aquest pont entre el taller i l’empresa. Això els hi dona una sensació gratificant i els fa sentir empoderats perquè saben que podran sortir i tindran una ocupació. 

De moment, s’oferiran 8 places que són els usuaris que actualment es desplacen a La Selva del Camp. A l’espai s’hi hauran de fer unes obres mínimes: adaptar les portes dels lavabos, pintar, netejar, reparar… Tant de bo puguem acabar el curs a la Casa del Mar.

Recentment s’han posat nous serveis en marxa com el SOAF, la Xarxa per a la Petita Infància… Hi ha nous serveis en cartera?

Obrir un servei comporta moltes coses: primer, tenir l’espai. Crec que fins que no tinguem la Casa del Mar i veiem les necessitats que hi ha per als tallers aleshores, si disposem d’espai, podem plantejar obrir més serveis. Tots els serveis que estem obrint van adreçats a tota la ciutadania amb una vessant més oberta perquè es vegi que el departament de benestar social va per a tothom. Ara estem preparant, juntament amb Salut i Igualtat, un canvi per al Temps de Cures. Segurament li canviarem el nom i serà 'Temps per tu'. Per exemple si necessites deixar el teu infant una tarda pel motiu que sigui doncs hi haurà aquest espai amb diferents vessants en funció de la necessitat. També volem muntar la Taula per la Discapacitat i, per altra banda, també estem treballant amb la vellesa. Hi ha una vellesa molt diferents, una cosa són els avis de 90 i l’altra és la gent de 65. Hem fet la diagnosi i vereum quines són les necessitats més urgents. 

La Casa de la Festa, el projecte estrella de la regidoria de Festes

Dins de la regidoria de Festes, la Casa de la Festa n’és el projecte estrella. Com està aquesta nova inversió?

Vam obtenir uns diners de la Diputació de Tarragona i des de l’Ajuntament també vam aportar uns diners al pressupost. Es va fer la licitació de les obres i es van presentar una sèrie d’empreses, però l’empresa guanyadora no ho pot fer –es va fer enrere–. Això ha comportat un canvi de paperassa però ara ja tenim a la segona empresa que va quedar en la fase de licitació i espero que les obres comencin en les properes setmanes. 

En la primera fase del projecte es preveu un lloc d’assaig i un espai de despatxos per a fer reunions i assemblees, així com la instal·lació d’uns petits armaris per a les colles. També es remodelarà el pati, que quedarà net, i es faran uns lavabos i unes dutxes. En aquest espai també hi ha el primer dipòsit municipal de Cambrils i crec que l’hauríem de restaurar i conservar perquè és patrimoni. És curiós i bonic. En una segona fase –que encara no té pressupost– es farà un espai diàfan per a als assajos i també hauria de tenir un espai amb vitrines on poder col·locar-hi les bèsties, una exposició dels elements festius.

"Tenim unes entitats festives que estan vives, molt vives! I estem en el millor moment de les festes majors; això s’ha de potenciar i les hem d’ajudar perquè van in crescendo"

Tenim unes festes majors molt consolidades i amb molta participació. S’està vivint un moment àlgid?

Estem en el millor moment que mai han tingut les entitats festives. Crec que estan en un moment molt bo, i ha molta gent de totes les edats i molts joves que estan pujant. També hi ha molts nens que hi participen i això és boníssim. Tenim unes entitats festives que estan vives, molt vives! I estem en el millor moment de les festes majors; això s’ha de potenciar i les hem d’ajudar perquè van in crescendo. La festa del Camí ha pujat molt i els mariners també s’hi han posat molt per la festa Major de Sant Pere. Aquesta rivalitat sana és molt bonica i també comporta que facis pujar la festa. Per exemple, els vilerus van fer la Baixa de la Gamba que potser va començar com una tonteria, però ja en van ser 50 o 60… La Pujada de la Galera també va començar així. 

Poc a poc fa que hi hagi un enramat d’un lloc a l’altre i aquesta picaresca sana tan xula. Aquestes coses s’han de potenciar perquè són les que cohesionen una societat. També és molt bonic com són capaços d’asseure’s i, per exemple, preparar una tarda de jocs entre Vilerus i Mariners. Hem d’ajudar a les entitats perquè tinguin aquestes ales, això fa rica la ciutat. Són la nostra cultura popular i la nostra essència com a poble. És importantíssim que les festes majors tinguin aquesta pujada. Estic orgullosíssima d’elles, perquè tenen una mentalitat molt sana i unes idees brutals.

El pubillatge també està prenent molta volada en els darrers anys.

Sí, exacte. És una part molt important de la cultura popular. Totes les cases en tenien de pubilla i hereu. A més hem enganxat una gent molt jove amb moltes ganes i que se senten orgullosos del pubillatge. En algunes èpoques va anar de baixada però ara tenen una altra visió i s’ha d’explotar perquè tinguin un paper actiu en les festes. A ells i elles els hi ve de gust i han de sentir-se orgullosos de ser la pubilla i l’hereu de Cambrils. Hem de recordar que van per tota Catalunya; han d’estar orgullosos de la seva ciutat i nosaltres de que ens representin. A la seva banda hi posa Cambrils i són una promoció del nostre poble. 

"Volem portar una mica de festa a Vilafortuny pel 15 d’agost de 2025"

El calendari festiu cambrilenc és molt ampli. Hi haurà més novetats aquest mandat?

Enguany ja vam tenir la primera edició de la Festa de la Primavera que va tenir una molt bona acollida i va agradar moltíssim. I, de cara a 2025 –si entra dins del pressupost– volem portar una mica de festa a Vilafortuny pel 15 d’agost. Volem descentralitzar una mica les festes. Aquesta és la idea. 

M’agradaria que molta gent que viu a les urbanitzacions s’enrecordin que són de Cambrils i entrin a formar part de la Festa Major. És el mateix que els hi dic als nouvinguts: que entrin a una entitat –festiva, esportiva o del que sigui– per conèixer la llengua, les tradicions, la gent del poble… perquè seran la seva xarxa. Una entitat pot arribar a ser com una petita família. De fet, ho són. Tota aquesta gent que ens tria per viure els animaria a que formin part de tot això perquè és molt bonic, és molt sa i enganxa. Quan coneixes les tradicions i la manera de ser és quan et sents arrelat al lloc que has triat per viure. A Cambrils tenim tres festes majors i dues menors –el Carme i Sant Antoni– i d'això no n'hi ha més enlloc.

Teresa Recasens dins del consistori municipal, amb els gegants Pere i Camí, al darrere (foto: Berta Ruiz)

 

Comenta aquest article