Cambrils comença a notar els efectes de la regulació dels preus del lloguer que es va començar a aplicar el 13 de març. La conseqüència més directa d'aquesta mesura –que s'aplica als 140 municipis de Catalunya qualificats de tensionats en matèria d'habitatge– és el descens d'un 7% entre la mitjana del lloguer del primer trimestre de 2024 i del segon.

Segons les dades extretes de l'INCASÒL, la mitjana del lloguer mensual a Cambrils en el segon trimestre de 2024 ha estat de 677,46 euros, un 7% menys que la mateixa dada en el trimestre directament anterior: 703,03 euros. Aquest descens del 7% és la reducció més gran en aquest període, com a mínim, dels darrers 18 anys.

Aquesta mitjana del segon trimestre es troba per sota de la mitjana total del 2023 (687,04 euros), però continua sent superior a la de 2022 (646,97 euros). De fet, la tendència alcista en el mercat del lloguer ha estat brutal en les darreres dècades. L'any 2006 –el primer del qual tenim dades completes– la mitjana anual del preu del lloguer a Cambrils era 436,02 euros. L'any 2023, la mitjana va ser de 687,04 euros, és a dir, que en els darrers 18 anys ha augmentat un 58%.

Aquest 2024 la tendència es podria revertir i la mitjana anual podria acabar sent menor que l'any anterior. Si això passés, seria només la segona vegada en deu anys que la mitjana del lloguer a Cambrils es redueix respecte l'any anterior (l'altra va ser quan, del 2020 al 2021, en plena pandèmia, la mitjana es va reduir un 2%).

Efecte secundari: reducció d'oferta

Tanmateix, la regulació també ha provocat en moltes ciutats una reducció del nombre de contractes de lloguer, ja que, molts propietaris han preferit destinar els seus pisos a lloguer turístic o de temporada per esquivar la regulació. A Cambrils també s'ha notat aquest efecte. Els 132 contractes de lloguer que s'han signat durant el segon trimestre de 2024 és la xifra més baixa –sense comptar l'excepció de 2020, any pandèmic– dels darrers 10 anys.

Entre el primer trimestre de 2024 i el segon, el nombre de nous contractes de lloguer s'ha reduït en un 15% (de 156 a 132). Aquesta baixada en el mateix període, però, va ser similar l'any passat (reducció d'un 10%), el 2021 (reducció d'un 19%) i el 2019 (reducció d'un 12%). Són excepcions el 2020 quan, a conseqüència de la pandèmia, el nombre de contractes es va reduir un 54% i el 2022, quan van augmentar un 6%.

L'habitatge, qüestió nacional

Aquestes dades arriben la mateixa setmana que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha promès al Parlament que el seu govern construirà 50.000 habitatges públics abans de 2030. Aquesta mesura –fruït del pacte d'investidura entre els socialistes, Esquerra Republicana i En Comú Podem– significaria una inversió de 8.300 milions d'euros (4.400 milions ja aquesta legislatura) i duplicar el parc de lloguer social, que actualment és de 55.000 pisos.

A banda d'aquesta inversió, el President també va anunciar la creació de la primera Reserva Pública de Sòl per “ajudar als municipis a promoure el sòl disponible” mitjançant la mobilització de solars d'equipament per destinar-los a habitatge per col·lectius amb dificultat d'accés com joves o persones grans. La primera convocatòria per aquesta promoció d'habitatge protegit serà al febrer de 2025.

Des de l'Ajuntament, en declaracions a revistacambrils.cat, valoren “positivament” l'anunci del president Illa. Segons el regidor d'Urbanisme i Obra Pública, Enric Daza, aquesta proposta “pot aportar eines per atendre un problema social, sobretot pels joves, com l'accés a l'habitatge”. El regidor de Junts ha celebrat la “sensibilitat” del govern de la Generalitat, que ha ofert, segons Daza, “una sèrie d'avantatges en quan a la possibilitat que els ajuntaments tirem endavant aquest tipus d'habitatge”.

Tot i això, Enric Daza es mostra caut i espera poder “conèixer al detall el nou programa” per “avaluar si a l'Ajuntament li surt a compte acollir-s'hi”. “Tenim solars definitius disponibles, però el pla ha d'anar acompanyat de solucions dirigides a simplificar l'adjudicació d'aquests sòls”, apunta el regidor d'Urbanisme i Obra Publica, “no entendríem entrar en un tràmit que compliqués l'ús d'aquests sòls, confiem en que aquest nou programa contempli tràmits que no siguin complicats i que facilitin l'interès per part de les empreses constructores o altres interessats”.

Daza també ha destacat que el govern municipal també vol conèixer si el plau inclou dotacions econòmiques i si la gestió d'aquest sòl públic anirà vinculat a una nova administració pública o podrà ser gestionat des del consistori. “En definitiva, a l'espera de conèixer tots aquests detalls, la valoració és molt positiva i esperem que realment serveixi als ajuntaments per desencallar el problema que tenim amb l'habitatge social”, conclou el regidor.