Fa uns anys, els cambrilencs i les cambrilenques que seguien la política municipal coneixien Enrique Arce pel seu pseudònim: Alcalde Sensato. Les seves opinions a les xarxes socials es van fer virals –abans que s'inventés el terme viral, molt probablement– per la seva crítica sarcàstica contra els polítics de l'Ajuntament, on ara gestiona les carteres de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Ajuts Europeus, amb tasques tan importants com coordinar la lluita local contra el top manta o encarar la mobilitat del Cambrils del futur.

El seu salt a la política el va donar de la mà del Partit Socialista entrant com a independent a les llistes: “l'Alfredo [Clúa] em va dir que tot el que havia pogut fer des de les xarxes ja estava fet i que si volia canviar les coses de veritat, ho havia de fer des de dins. Aquesta frase és la que em va fer reflexionar més”.

Ara que ja és a dins, li ha canviat la percepció de com és l'administració pública i els polítics?

Els polítics no, perquè, més o menys, ja els coneixia a tots de la meva fase prepolítica. Pel que fa al funcionament d'això per dins... Ostres... Sí, bastant. Jo crec que és tot molt ineficient. A l'administració pública en general, però en aquesta casa en particular. Jo em torno boig perquè, des que prens una decisió, fins que, finalment, es pot executar, passen mesos. Si tot va ràpid i bé!

Això li ha fet canviar la visió que tenia des de fora de determinades coses?

Sempre pensava que l'administració anava malament perquè els recursos eren limitats, però aquest no és el màxim problema que té aquest Ajuntament. El problema és la mateixa manera de treballar, d'executar les coses... En els darrers anys hi ha hagut tres governs, tots els partits han estat manant, i no ha canviat res excessivament. Això fa una sensació de temporalitat total. Moltes decisions es prenen pel futur més immediat, no es fa res a llarg termini, no es fa un pla estratègic a vint anys vista... I jo ho considero absolutament primordial, tal com estan les coses.

«Cambrils és una de les ciutat més segures de Catalunya»

Parlem de les seves regidories més concretament. Una de les seves carteres és la de Seguretat Ciutadana. Cambrils és una ciutat segura?

Segons l'estadística sí, és una de les més segures de Catalunya. Estem al top tres en índex de criminalitat per volum d'habitants. L'índex d'aquest any respecte a l'anterior ha millorat un 0,3%. Pots dir que és molt poc, però, als municipis del voltat, la mitjana ha baixat un 15%. Però continuen havent-hi fets delictius. A la persona que li han robat tres vegades la bicicleta li és igual l'estadística.

Fa unes setmanes que la cap de la Policia Local, la Raquel López, va deixar el càrrec per anar a un altre municipi a exercir el mateix càrrec. Quins motius li va donar?

Em va dir que era una oportunitat per a ella. És una comissió de serveis d'un any més un any. D'aquí a dos anys haurà d'escollir si vol continuar allí o si vol recuperar la seva plaça a Cambrils. Jo advoco perquè torni.

Com la convencerà?

Millorant tot el que hem de millorar. Principalment, la taxa de reposició d'agents. Tenim una part molt important de la plantilla que està pròxima a la jubilació. Aquest any hem fet contractació de gent –des del 2019 que no es contractava ni es reposava ningú– i seguirem en aquesta línia.

Com està la plantilla de la Policia Local? Hi ha els agents necessaris, en falten...

Falten agents en determinades èpoques de l'any [temporada alta] i ho cobrim amb interins. L'any que ve contractarem més interins que aquest any i farem el procés abans perquè es pugui presentar més gent. El problema es pot donar quan aquesta xifra d'agents que tenim ara –que estem dins de la ràtio que permet la llei i potser podríem tenir una mica més, però no gaire– no es reposa.

L'objectiu és prevenir un problema que es veu a venir.

En els pròxims vuit o deu anys hem de tenir solucionat aquest tema. No ha de passar com el 2019, que van marxar uns agents i no s'han pogut reposar fins uns anys

«El top manta no és el fet delictiu més greu, però és flagrant»

després. No han de passar ni mesos.

La lluita contra el top manta ha estat un dels cavalls de batalla d'aquests primers mesos de mandat.

Ha estat, no. És i serà. El top manta no és el fet delictiu més greu, però és flagrant. S'ha de tenir en compte que estem lluitant contra una màfia i se l'ha de tractar com a tal. Aquest any s'ha canviat el model de lluita i els resultats han estat bastant bons.

Què han après de cara a l'any que ve per continuar avançant en aquesta lluita?

Hem certificat coses que sospitàvem. La seu social de tot el conglomerat –no només del top manta d'aquí, sinó des de Sitges fins a Peníscola– està a Salou. Tot es gestiona des de Salou. Hem après que és una màfia molt organitzada: tenen el seu propi sistema de cobrament, de càtering, de vigilància... Hem après que hi ha comerciants espanyols que els hi compren a l'engròs per vendre en botigues presumptament legals. Hem après que utilitzen vehicles amb matrícula francesa...

I amb aquesta informació què fan?

Tota aquesta informació està compartida amb els cossos que tenen competències sobre això. Els operatius més grans de la història que s'han fet contra el top manta han estat, casualment, aquest any i molta informació ha sortit de Cambrils.

Als veïns i els empresaris de la zona afectada, Cap de Sant Pere, què els hi diu com a regidor? Perquè m'imagino que és difícil d'explicar que aquesta activitat il·legal es continuï produint any rere any i la policia no pugui fer res per evitar-ho...

Aquest any estan menys enfadats. S'han aconseguit algunes coses. S'ha reduït el volum respecte a l'any anterior per primera vegada. És la primera vegada en trenta anys que els veïns de Cap de Sant veuen un regidor anar a parlar amb ells. El mes d'agost se'ls va convocar a una reunió on van anar més de dues-centes persones i se'ls va explicar el què hi havia, el què s'estava fent... També se'ls hi ha demanat la seva col·laboració amb el tema d'informació.

Per exemple?

Matrícules, cares, vídeos... El que faci falta. Tot això s'envia i s'estudia. Per exemple, ens van avisar de la presència d'una ambulància amb matrícula francesa aparcada que els manters feien servir de magatzem. Al cap d'uns dies es va obrir la furgoneta i, efectivament, estava plena de material i va ser requisada. La informació és útil.

Una de les mesures que van prendre va consistir a tallar el pas al passeig.

Quan vam entrar al mes de juliol la situació estava desbordada. Hi havia mil metres de top manta. No podíem fer res. Vam decidir fer controls per conèixer-los. A principis de l'estiu es va fer el tall i vam aguantar uns dies amb l'objectiu de fer veure que som més forts i obligar-los a negociar. Seguint indicacions de Mossos, la negociació va implicar reduir l'espai i l'horari en què s'instal·len.

I de cara a l'any vinent?

S'està estudiant tancar el passeig de nou, proposar-los continuar reduint espai, posar barreres arquitectòniques... Hem de continuar lluitant. És una guerra a llarg termini.

«El millor de la policia és que no es vegi que està»

Aquest és el gran tema de seguretat, però m'imagino que tindreu altres fronts oberts.

Estem a nivell 4 d'alerta terrorista. Cambrils és una ciutat que, lamentablement, està a la llista negra i s'ha de tenir el tema més o menys controlat. És la part preventiva de la Policia. Per exemple, a la Fira del Vi hi havia gent de paisà en tot moment, les entrades estaven protegides...

La feina que no es veu.

És la millor. El millor de la policia és que no es vegi que està.

Tanquem la carpeta de Seguretat, obrim la de Mobilitat. És un tema de territori, però van fent seguiment del servei alternatiu per carretera al tall de vies entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders?

Sí. Queixes no en tenim. Abans del tall sí que hi havia gent que es dirigia a l'Ajuntament per preguntar, però des que s'ha posat en marxa no hem rebut queixes. En principi, està funcionant amb la normalitat esperada per un servei provisional com aquest. Les obres suposaran una millora important en la infraestructura. És la inversió més gran que ha fet Renfe en la història en trens de rodalies. Des de Tarragona hi haurà un tren cada mitja hora a Barcelona. Aleshores podrem començar a parlar en una millora important de la mobilitat, que fa falta.

«No t'enganyaré, jo no soc molt partidari del tramvia»

L'altre gran canvi serà la construcció del TramCamp. S'ha de començar aquest 2025.

No t'enganyaré, jo no soc molt partidari del tramvia. És una opinió absolutament personal, però, aquí, al Camp de Tarragona, que no tenim densitat de població, jo crec que la solució són tramvies sense raïls fent rutes circulars amb Reus i Tarragona.

Pel que fa al transport urbà a Cambrils. Les tres línies d'autobús que hi ha ara són suficients?

El problema amb els autobusos urbans és que tenen freqüències de dues hores en un municipi amb poca densitat de població. No pots apostar pel mateix sistema de transport urbà que hi ha a Barcelona. És cert que l'autobús a Cambrils cada vegada té més viatgers, però penso que hi ha sistemes de transport més moderns i eficients que transportarien molta més gent, com la mobilitat a demanda, per exemple.

Això es pot oferir des de l'Ajuntament?

Sí. L'any passat vam fer la primera prova amb el transport a demanda al cementiri [el dia de Tots Sants] i, aquest any, tornarem a repetir; però la idea és estendre-ho amb més serveis a Cambrils. De fet, s'està mirant una aplicació amb la qual tu, des d'una parada d'autobús, puguis dir “vull anar d'aquesta parada a aquesta altra” i, en menys de 10 minuts, aparegui un vehicle i et porti on tu vols juntament amb altres persones que facin el mateix trajecte.

És com un taxi públic.

Sí, la diferència és que és compartit i que no et ve a buscar a casa, sinó de parada a parada d'autobús. Aquest sistema s'està fent servir a Rimini, Itàlia, i està funcionant des de fa temps. Aquí movem unes 120.000 persones l'any amb els autobusos i allí mouen unes 200.000 amb aquest sistema. Un dels problemes que tenim amb l'autobús és que, a l'hora d'enllaçar amb el tren, si aquest arriba tard, o el conductor s'espera i molesta als usuaris del bus, o marxa i els que arriben en tren el perden. Amb el bus a demanda sempre hi hauria un vehicle perquè no tindria un horari fix.

«Si Cambrils té uns 40.000 habitants i es fan 120.000 viatges en autobús urbà a l'any, vol dir que un cambrilenc fa tres viatges a l'any. Em surt més barat pagar-los el taxi»

La utilitat sembla clara sobre el paper, però com es pot finançar això?

No es necessitarien gaires conductors. Aquest sistema funciona molt bé en zones urbanes petites. A un barri de Barcelona [Torre Baró i Ciutat Meridiana] també ho fan servir. Són moltes cases petites i es mouen pel barri amb un autobús de divuit places. 150.000 viatges a l'any. Mouen més gent que Cambrils amb dos horaris fixos funcionant. Vull dir que el cost és similar. El cost de l'autobús a mi em sembla molt car perquè, si Cambrils té uns 40.000 habitants i es fan 120.000 viatges a l'any, vol dir que un cambrilenc fa tres viatges a l'any. Em surt més barat pagar-los el taxi.

Però els cambrilencs no agafen l'autobús perquè no volen o perquè el sistema no és útil?

Un mitjà de transport públic és útil quan la gent escolleix fer-lo servir per davant del vehicle privat. Per això, si el tramvia fa freqüències cada 15 minuts, canviarà la cosa. Aquí corres per agafar el tren o l'autobús. Al metro de Barcelona no corres perquè saps que passa un altre. Al que hem d'arribar és a això.

Tot això que estem comentant està inclòs en el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) que està en procés d'aprovar-se.

De fet, l'única modificació que vam proposar és incloure el transport a demanda, que no estava contemplat. El pla es va començar a fer el 2019. També s'han afegit els canvis a la zona de la Rambla i s'està contemplant l'illa que conformen els carrers Cristòfor Colom i Pau Casals, que també acabaran sent peatonals.

El PMUS també contempla la possibilitat de crear una Zona de Baixes Emissions. Cambrils no està obligat a fer-ho, però aquest govern té intenció de tirar-ho endavant?

No, de moment no. No té molt sentit fer-ho, com a mínim fins que veiem l'impacte del TramCamp.

«La regidoria d'Ajuts Europeus és el regidor, és a dir, jo i les meves mans [riu]»

Vas recalcar la importància del Pla de Mobilitat per captar subvencions. Justament tu portes també la regidoria d'Ajuts Europeus, que s'ha fundat aquest mandat. Com funciona aquesta regidoria?

Estem intentant activar-la. No hi ha cap tècnic assignat. La regidoria és el regidor, és a dir, jo i les meves mans [riu]. Intento coordinar tot el que estava concedit. La gent es pregunta perquè hi ha ciutats que treuen molts diners en subvencions i Cambrils no treu res. Totes aquestes ciutats tenen un document que Cambrils no té que es diu Agenda Urbana. Una espècie de pla estratègic d'aquí a vint anys vista. Quins serveis vols donar, quin tipus de ciutat vols ser... Igual que per sol·licitar subvencions relacionades amb la mobilitat necessites un pla de mobilitat, per les subvencions d'administracions superiors necessites un pla a llarg termini. La idea és començar per aquí.

S'ha començat a parlar de la possibilitat de fer aquesta agenda urbana?

Com que no hi ha ni personal ni pressupost, jo mateix vaig contactar amb persones independents de diversos sectors i la intenció és fer una espècie de document amb el qual basar-nos per començar a fer coses.