El grup de rock cambrilenc Bonzo Distortion es va donar a conèixer ahir al Centre Cultural amb la presentació del seu primer videoclip i una exposició artística de Verònica Risalde. Aquesta banda underground té un estil únic i original basat en diversos gèneres com l'indie rock, el noise o el post rock instrumental. En aquest disc, titulat Cronos, totes les cançons estan relacionades amb el temps des de diverses perspectives.

El videoclip que es va presentar al Centre Cultural és el de la cançó En portada i està dirigit pel videoartista i skater cambrilenc Ernest Mariné. L'estil de Mariné parteix d'uns coneixements en postproducció i 3D que combina per crear vídeos experimentals amb l'ús de diverses tècniques i narratives no lineals, intentat crear una edició fragmentada que busca desafiar l'edició tradicional. Actualment, el cambrilenc explora el potencial creatiu dels errors generats per eines d'imatge generativa impulsades per intel·ligència artificial amb l'objectiu d'integrar-los en el vídeo experimental.

Pel que fa a l'exposició, Verònica Risalde mostra a través del seu art l'impacte que li va causar aquest videoclip en la seva primera visualització. Els membres del grup –Jaume Aixalà, Julen Arteaga i Juan Antonio Moreno– no la coneixien fins que van coincidir en un concert, però des de llavors, la seva col·laboració ha estat fantàstica. “Tinc una connexió amb ells i m'he basat molt en la seva música i sobretot en el vídeo per fer la portada del disc i l'exposició”, explicava Risalde. El seu art es basa collages de retalls de fotografies, actuals i antigues, que descompon i torna a muntar amb diferent forma.

Cronos, que ha estat gravat amb Santi García a Ultramarinos Costa Brava, sortirà a la venda en format vinil aquesta tardor sota la distribució del segell H Records de Reus. L'estil de la música de Bonzo Distortion es va poder comprovar just abans de la projecció del videoclip. Jaume Aixalà, a la guitarra i els loops, va demostrar la profunditat i la tenebrositat d'una música plena d'ombres i dimonis. Una música només per amants de les distorsions, com el propi nom del grup indica.  “Som underground, fem música per amor a l'art, la rebuda del disc serà una sorpresa, però esperem que tingui repercussió en el món cultural”, desitjava Jaume Aixalà.