La Torre del Llimó va ser l'escenari, ahir a la tarda, de l'obra de teatre i música "Memòries oblidades", inclosa dins del cicle d’espectacles sobre la memòria històrica "Veus i silenci de la memòria" per la Catalunya Sud que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat. La primera edició d’aquest projecte “Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud” sorgeix de la Xarxa Territorial de Tarragona del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM), per a promoure la cooperació en la promoció cultural en aquest territori.

"Memòries oblidades" de la companyia Teatralitzat mostra la història de dues dones en el context de l’arribada de la II República, el posterior aixecament militar i la guerra civil. Les dues protagonistes són dues amigues, l'Aurora i la Teresa. L’Aurora torna al poble per fer de mestra. De fet, l’arribada de la República li ha donat l’oportunitat d’estudiar i d’exercir una professió amb la que pot tornar al seu poble després d'uns anys a la ciutat. Per la seva part, la Teresa, la seva amiga de tota la vida, l'espera amb molta alegria. La mateixa que impregna la societat en un context de canvis i de llibertat. 

Aquesta alegria de totes dues dones s'estronca amb l’aixecament militar i l’inici de la guerra. De nou, totes dues dones han de triar, la lluita o la família. L’Aurora s’allista al front i fusell en mà va a defensar la seva terra i les seves idees; la Teresa en canvi es queda a la rereguarda tirant endavant la família, fent-se càrrec dels més grans i els més petits, defensant les terres, els animals i la casa. La història segueix amb la derrota al front, l'exili forçós, la fam i les penúries dels perdedors.

Dues dones, dues històries, i una memòria col·lectiva que sovint oblidem

Al llarg de la història les dones han hagut de triar entre la família o la carrera, entre els estudis o els fills, entre la lluita o la maternitat. També va passar durant la guerra civil espanyola, i ni totes les dones es van quedar a la rereguarda ni totes van ser milicianes. Però totes van resistir, lluitar per sobreviure i veure com perdien de nou drets i llibertats.

Aquest proposta teatral explica aquesta vivència des del punt de vista d’aquestes dones, aquelles que es van quedar soles fent-se càrrec de fills, mares, àvies, terres i cases, i aquelles que van renunciar a un projecte familiar per anar al front a defensar físicament la seva llibertat. Dues dones, dues històries, i una memòria col·lectiva que sovint oblidem.