Concert
El pianista Alex Alguacil porta l'obra Goyescas d'Enric Granados a la Cripta de l'Ermita
En la primera part del recital, el pianista va interpretar peces de piano de Richard Strauss, mentre que en la segona part es va centrar en l'obra d'Enric Granados
La Cripta de l'Ermita va acollir, ahir a la tarda, el recital del pianista Alex Alguacil dins del Cicle de concerts de la Cripta de l'Ermita –organitzat pel Departament de Cultura de l'Ajuntament–. En la primera part del concert, el pianista va intrepretar peces de piano del compositor Richard Strauss, conegut per les seves òperes, poemes simfònics i cançons, però no per la seva obra pianística. De fet, aquestes composicions ja contenen trets d’algunes de les seves obres posteriors, amb un mateix llenguatge, que desenvoluparia i mantindria durant més de 7 dècades.
Les obres de Strauss proposades en aquest programa van ser escrites quan el jove compositor comptava entre 16 i 20 anys i mostren ja alguns detalls distintius de la seva personalitat musical, com per exemple alguns girs harmònics a Op. 9 Nº 2 -que sorprenentment tornaria a fer servir a els seus últims 4 lieder- el caràcter humorístic d'Op. 3 Nº 4 que veuria el seu apogeu a Till Eulenspiegel o el sentit Simfònic de la seva Sonata Op. 5, desenvolupat en la seva última expressió en poemes Simfònics com Don Juan o en la seva Simfonia Alpina.
A la segona part, Àlex Alguacil va interpretar Goyescas, l'obra cim d’Enric Granados i una de les grans obres de la literatura pianística. Basades en pintures de Francisco de Goya, Granados es va inspirar a l'època dels Majos i les Majas per crear una composició amb una important càrrega dramàtica, que més endavant convertiria en òpera, estrenada a Nova York, per recomanació del seu amic Ernest Schelling.
Granados es va basar concretament en dues pintures de Goya, “Tal per a Qual” i “L'Amor i la Mort”, mentre que va crear altres escenes inspirat pel món descrit per Goya a les seves pintures. Granados va fer servir dues melodies populars per crear diferents motius i temes que s'aniran transformant al llarg de l'obra, representant diferents caràcters, escenes i estats d'ànim, amb l'amor, la passió i la tragèdia com a trets principals. Es tracta d’una composició cíclica que ha de ser entesa en la seva globalitat.