El director del Museu d'Història, Gerard Martí, va ser l'encarregat de fer una pinzellada històrica de la evidència de l'oli a Cambrils que tal com figurava al títol de la xerrada que es va celebrar ahir al vespre al Centre Cultural, és d'uns 2.000 anys enrere. Abans d'entrar en matèria, el president de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, Pau Serra, va encetar l'acte amb un record als aiguats del País Valencià i tot seguit va fer incís en que aquest acte s'emmarcava en les Jornades Gastronòmiques amb Oli Nou Verge Extra de Cambrils. Tot seguit va ser la regidora de Turisme, Camí Mendoza, qui va destacar l'oli com un ingredient bàsic de la gastronomia cambrilenca, "tenim una bona gastronomia perquè tenim bons productes", va dir.

Troballes arqueològiques relacionades amb l'oli

Gerard Martí va encetar el seu repàs històric local amb l'oli com a protagonista. L'evidència clara dels 2.000 anys de l'oli a Cambrils el va concretar amb la llàntia de bronze que es va trobar al jaciment romà de la Llosa, l'any 1992, juntament amb la resta del conjunt de peces que composaven un lampadari excepcional. Aquestes llànties funcionaven amb oli, tal com va explicar Gerard Martí. Però anant més arrere, Martí va situar l'arribada dels olivers a Catalunya ara fa uns 3.000 anys de la mà dels fenicis. Uns olivers que provenien d'un origen situat a Palestina, Síria i Líban i que es va anar estenent el seu cultiu al llarg de la Mediterrània, "l'olivera va arribar per mar", va assegurar Martí.

El director del Museu d'Història de Cambrils també va fer referència al topònim tan conegut d'Olesatrum, un nom que apareix per primer cop en un escrit del segle III després de Crist i que tot i que en un moment es va voler associar a Cambrils, i que fins i tot va donar nom a un club de futbol i un comerç, Martí diu que no està gens clar i que la possible ubicació d'Oleastrum estaria més a prop de l'Hospitalet de l'Infant, atenent a la distància de Tarraco que es contempla en l'escrit. Gerard Martí també va fer referència a altres troballes cambrilenques relacionades amb l'oli com són unes llànties que es van trobar en uns enterraments prop de l'Ermita o bé uns troços de dòlia (recipients per emmagatzemar oli) al camí del Corralet. Una altra evidència antiga és una peça de marbre de sarcòfag paleocristià que es va trobar a les excavacions de la vil·la romana dels Masos amb motiu de la construcció de l'autovia A7. En aquesta peça es veu una persona batent un oliver. Fent un salt en el temps, Martí va fer esment de la lleuda de Cambrils, un document de Jaume I que s'establia que Cambrils, com a vila reial tenia dret a fer pagar per qualsevol producte que passés per Cambrils. En aquest sentit, el document parla que per una càrrega d'oli (equivalent a uns 210 litres d'oli), s'havien de pagar 4 diners. També va fer referència al llibre de les Ordinacions de Cambrils, del segle XVI, que diu que no es podia tallar cap branca d'oliver i desobeir això podia suposar una multa.

Gerard Martí també es va fixar en la toponímia i va fer referència a que l'actual Cooperativa es troba a la partida del Revellar (oliver bord), com a curiositat.També va fer incís en els molins d'oli que hi havia a Cambrils i que en un període es van agrupar al Raval de les Premses, al segle XIX, una zona fora muralla corresponent al carrer de Sant Plàcid i voltants. Finalment, va cloure la seva exposició fent un repàs dels molins que hi havia a Cambrils, algun de titularitat municipal, i la dispersió que van patir algunes de les peces dels molins. L'acte es va cloure amb una degustació de pa torrat amb oli del raig de la Cooperativa Agrícola.