Música
«Suite de la terra i el vi»: un viatge a través de la vida del vi mitjançant la música
Aquest dolç i suau espectacle d’Aleix Cort, Neus Pàmies i Gerard Marsal acaricia l’ànima dels espectadors al Centre Cultural
Un viatge per la vida del vi a través de la música. Aquesta era la premissa de l’espectacle musical “Suite de la terra i el vi”, emmarcat en la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic 2024, que es va presentar, ahir, al vespre al Centre Cultural. Una amalgama de música, literatura i enologia, breu, però intensa, que va acariciar l’ànima de tots els presents.
Aleix Cort va posar la narrativa, Neus Pàmies la veu i Gerard Marsal la música. Aquest trio va interpretar set peces de música amb marcat color mediterrani i una riquesa harmònica que resseguia el procés de creixement de les vinyes. Des del brot de la planta, fins al darrer glop de vi. Cort va presentar l’acte i va llegir diversos textos entre cançó i cançó. Llàstima que, poc després de començar, la suite s’hagués d’aturar per un moment per problemes tècnics. Per sort, tot va quedar en un ensurt i es van servir les primeres copes de vi —al llarg de tot l’espectacle se’n van servir tres: un vi blanc, un rosat i un negre— i la música va començar a sonar.
Les mans de Marsal van acariciar el teclat per fer emanar una música electrònica que et transportava a una vall plena de natura. Només tancar els ulls i senties el piular dels ocells i el fregar de les fulles dels arbres. Enmig d’aquest relaxant context, Pàmies va posar veu a les composicions de Rocío Secares. El càlid fraseig de la cantant surfejava les complicades seqüències melòdiques amb una suavitat i una dolçor comparables a la dels vins que els presents tastaven en aquell mateix moment. Amb el mateix caliu, Gerard Marsal va canviar el teclat per un saxo soprano corbat amb el que va fer les delícies d’un públic que, un cop acabat el concert, se li va acostar per felicitar-lo. “El saxo m’ha arribat aquí [al cor]”, li deia a Marsal un dels assistents.
El recorregut del concert va començar a l’hivern, va continuar per la primavera i l’estiu, fins arribar al punt àlgid de la vida del vi: la verema. La música va anar canviant amb les estacions de l’any, com ho fan els ceps o com ho fa el raïm, i, en un vist i no vist, l’espectacle es va acabar tan sols quaranta-cinc minuts després d’haver començat. Els presents, encara amb la copa a la mà, van cloure la vetllada fent petar la xerrada amb coneguts i els mateixos artistes. “Som un cicle, i hem de brindar cada dia”, deia Cort a l’inici de la suite.