Xerrada
Lluís Llach, president de l'ANC: «No es tracta només de lluitar per la independència, es tracta de lluitar per la supervivència»
Lluís Llach, president de l'ANC, juntament amb Jordi Pesarrodona, coordinador de la Comissió d'Accions al Territori de l'ANC, van protagonitzar la xerrada d'ahir al vespre al Centre Cultural, dins la campanya "Reactivem-nos"
Lluís Llach, president de l'ANC, juntament amb Jordi Pesarrodona, coordinador de la Comissió d'Accions al Territori de l'ANC, van protagonitzar la xerrada d'ahir al vespre al Centre Cultural, dins la campanya "Reactivem-nos" i organitzada per l'ANC local. La xerrada es va veure alterada pels avisos previs de pluges intenses per avui dimecres, que ahir a la tarda ja se'n va poder veure una bona mostra. Els avisos d'alarma als mòbils van començar a sonar en plena xerrada davant la sorpresa dels conferenciants.
El missatge de Lluís Llach va ser força clar, "els independentistes no ens podem quedar a casa, hem de seguir mobilitzant-nos", va dir. I ho va arhumentar com a única via per aconseguir l'objectiu de la independència i, també, per un deure amb totes les generacions anteriors a la nostra que han lluitat pel mateix objectiu i sota uns paràmetres més complicats, "no admeto que ara tirem enrere", va reblar. Al mateix temps, Llach argumentava que l'ANC és una bona eina, amb els seus 30.000 associats i 90.000 voluntaris activistes, "l'Assemblea sou vosaltres. Si no ens mantenim actius no servirà de res", i va afegir, "la classe política que conformen els partits independentistes es troben molt còmodes en la situació actual". Llach va apel·lar de nou a la mobilització amb uns altres arguments, "no es tracta només de lluitar per la independència, es tracta de lluitar per la supervivència".
Jordi Pesarrodona: "La clau és la desobediència sempre, només amb la desobediència ho aconseguirem"
Jordi Pesarrodona, per la seva part, va incidir en e3l concepte de la desobediència com la clau per a aconseguir la independència i, segons va dir, el problema que hem tingut aquests darrers anys amb tot el procés és que "hem sigut massa obedients i ens hem desactivat en moments clau, començant pel 20 de setembre de 2017 amb la mobilització davant la seu del Departament d'Economia quan els Jordis, enfilats dalt del vehicle de la Guàrdia Civil, va dir a la gent que anés cap a casa". Per Pesarodona, l'únic moment que no vam obeir va ser l'1 d'octubre de 2017 en la defensa de les urnes i del referèndum, "cada col·legi es va saber organitzar a la seva manera i vam aguantar cops de porra i tota la violència desmesurada dels cossos policials". I va afegir, "ens hem desactivat massa vegades, la clau és la desobediència sempre, només amb la desobediència ho aconseguirem".
Pesarrodona també va dir que la nova campanya de l'ANC al territori busca motivar i activar accions de protesta, algunes d'específiques com és el cas del desgavell de la Renfe al nostre territori.
En el torn de preguntes, Jordi Pesarrodona va afirmar que "l'Assemblea s'està preparant bé per ser una eina important per fer la independència, ara bé, sense vosaltres no som res. Estem davant d'un repte històric que està a les nostres mans". Per la seva part, Lluís Llach va fer una crítica dels partits polítics, "s'han convertit en una plataforma de col·locació de càrrecs", va dir. També va apel·lar a que, tot i el paper que han fet els partits polítics independentistes, "s'ha de votar, no podem deixar un buit de poder institucional". Llach no es va mostrar partidari d'impulsar una llista electoral des de l'ANC, "perdríem la nostra transversalitat i passaríem a competir amb les altres forces polítiques" tot i que sí surt un nou moviment independentista amb uns postulats molt clars i simialrs als que propugna l'ANC, "no descartem que se li pogués donar suport com a entitat". De cara al proper embat que se'ns presenti, Llach va dir que haurem de fer servir els aprenentatges del que hem viscut i va apel·lar a que hi hagi partits forts, a una banda i a l'altre de l'eix dretes i esquerres, "sense l'alliberament nacional no hi podrà haver cap tipus d'alliberament social", va dir.