"Tant per a mi com per al meu marit, les nostres gossetes sempre han estat el nostre epicentre, la nostra casa i la nostra família més propera. Hem viatjat molt amb elles i, de fet teníem previst fer un viatge que durés uns 5 o 6 anys per Amèrica. Mentre ho preparàvem, una de les nostres gosses va morir. Després d'allò es va desmuntar tot, no només la previsió del viatge i del futur que teníem, sinó també la nostra unitat familiar". Així s'expressa Inés Serra, terapeuta en dol animal i autora del llibre "Mi perro me transformó en mariposa". Aquell va ser un moment de trencament emocional, però també una oportunitat per transformar el dolor en una oportunitat de creixement personal per aquesta barcelonina de naixement –i actualment resident a Vilanova d'Escornalbou–.

L'any 2017, la Tiger –una gosseta Jack Russell– va arribar a les vides de la Inés i el Jordi. L'any 2018, la família es va ampliar amb l'arribada de la Kalik, una altra gosseta que havia estat abandonada i que van adoptar. Els quatre van formar la seva família i van començar a viatjar pel món en autocaravana. Al desembre de 2023 però, la Tiger moria de forma inesperada i abrupta deixant-los completament trencats. "Les nostres emocions es van desbordar i jo vaig necessitar ajuda" explica la Inés a revistacambrils.cat. En aquells moments de tristesa, la Inés va descobrir a la Laura Vidal –terapeuta del dol animal– i autora del llibre "Espérame en el arcoiris". Ella va impulsar la metodologia "Huella emocional".

"Vaig pensar que també podia aportar el meu aprenentatge a d'altres persones que es trobin en aquesta situació"

Segons explica la Inés, "aleshores vaig descobrir l'oportunitat de dedicar-me a això, perquè fer-ho també significa honrar la vida de la meva gossa. Significa posar en valor la vida i acompanyar en el dolor als qui, como jo, pateixen la pèrdua dels seus animals. Sóc terapeuta –em vaig formar en psicologia– i m'hi dedico professionalment. Tinc els meus pacients, fem teràpies, exercicis i treballem online per ajudar a aquelles persones que passen per una situació de dol per la pèrdua d'un animal de companyia".

La Inés ofereix aquest servei terapèutic de forma online a través de la seva pàgina web Con Rizos en las Patas. "A banda, sempre he estat molt propera al tema de l'escriptura; sempre m'ha agradat escriure poesies, però sempre ho feia per a mi o en petit comitè. Arrel de la meva experiència vaig pensar que també podia aportar el meu aprenentatge a d'altres persones que es trobin en aquesta situació i d'aquí va sorgir la idea del llibre".

"És un llibre testimonial de la meva història, però també faig un repàs sobre el dol. El lector hi troba les emocions per les quals es passa, així com una inspiració de com es pot estar 'dins d'un pou' i sortir-ne reforçat en un procés transformacional"

Un llibre en el què la Inés explica tot el seu procés, "com es va desmuntar la meva vida i com l'he reconstruït a partir d'entendre moltes coses: tot el que comporta el dol, a aprendre a qüestionar les meves creences, a acceptar la mort... És un llibre testimonial de la meva història, però també faig un repàs sobre el dol. El lector hi troba les emocions per les quals es passa, així com una inspiració de com es pot estar 'dins d'un pou' i sortir-ne reforçat en un procés transformacional".

"És un dol molt invisibilitzat, un dol en solitari"

Quan mor un animal de companyia, "és un dol molt invisibilitzat, un dol en solitari i t'acostumes a sentir molt sola. No hi ha gaires professionals que es dediquin específicament al dol animal en sí; sí que n'hi ha especialitzats en dol però més generalitzat. Molts pacients arriben a mi perquè no troben aquest recolzament més específic. Penso que és un tema que, habitualment, despera una certa vergonya, prejudicis... Moltes vegades sents a dir, 'però si només era un gos o només era gat'. Per això, les persones aprecien molt el fet de poder parlar amb algú que ha passat pel mateix i, per tant, aquesta part de judici, d'exageració o de no entendre els sentiments doncs ja no s'ho troben. Així estan molt més còmodes en la conversa. Molta gent passa pel mateix i per a ells és una cosa molt rellevant". 

"El projecte 'Raíces Eternas' neix per crear consciència i coneixement sobre el dol animal"

D'altra banda, Inés Serra també té un altre projecte en marxa juntament amb la seva amiga i sòcia Deborah Blasco. S'anomena Raíces Eternas i neix per crear consciència i coneixement sobre el dol animal. Està adreçat a oferir formació per a d'altres professionals del sector animal, per a centres que vulguin formar a futurs professionals o espais que vulguin impulsar sobre la conscienciació en el dol animal. "L'objectiu és donar visibilitat i que sigui un tema més proper a la gent. De fet, en poc temps treballarem amb alguns ajuntaments –encara no està tancat– però volem fer arribar aquest tema a les famílies i que puguin tenir un espai de record dels seus animals de companyia o formar a professionals com veterinaris, auxiliars de veterinària... i que tinguin més recursos perquè són ells els que estan tocant temes com l'eutanàsia animal o malalties terminals. L'objectiu és fomentar un entorn més empàtic, que se sentin segurs".

Tal com explica Serra, "també volem fer xerrades a escoles o a centres cívics adreçades a les famílies perquè també tinguin eines de gestió quan succeeix la pèrdua d'un animal. Ara cada vegada hi ha més animals a les cases. Aquest any 2024 gairebé la meitat de les llars a Espanya tenen al menys un animal de companyia. Creiem que les famílies necessiten aquest recolzament perquè, probablement, l'animal serà el primer ésser que es mori dins de la seva unitat familiar. Donar recursos perquè sàpiguen com enfocar-ho si tenen fills, gent gran..."