Societat

Distincions

Josep Maria Recasens Colom, reconegut amb la Medalla d'Honor de la Vila

L'historiador i empresari cambrilenc ha estat distingit per tota una trajectòria de vida relacionada amb les activitats culturals i el Patrimoni de Cambrils

Per Andreu Dalmau

Josep M. Recasens ha elabora una maqueta del Cambrils del Segle XVII a escala 1:100, una obra d’estudi i artesania en guix que li ha portat 60 anys de dedicació
Josep M. Recasens ha elabora una maqueta del Cambrils del Segle XVII a escala 1:100, una obra d’estudi i artesania en guix que li ha portat 60 anys de dedicació | Lluís Rovira i Barenys

El ple municipal va aprovar ahir, per unanimitat, atorgar la Medalla d’Honor de la Vila a l’historiador i empresari cambrilenc Josep Maria Recasens Colom, com a model de compromís amb el municipi, per la seva contribució en la preservació i enriquiment del patrimoni històric i cultural.

Josep Maria Recasens, nascut el 1929, va se membre fundador del Festival Internacional de Música de Cambrils, de la Revista Cambrils i del Centre d’Estudis Cambrilencs. Entre altres, va ser un dels impulsors de la restauració de la Cripta, l’any 1962, i del ressorgiment de la Fira Multisectorial de Cambrils; va aconseguir la cessió del Molí de les Tres Eres al Centre d’Informació i Turisme (CEC) i també la posada en marxa del primer cotxe de línia de Cambrils, i va col·laborar en el descobriment de la vila romana de la Llosa o la renovació de la cavalcada de Reis.

El Ple també ha acordat concedir una Menció Honorífica al poeta i professor Ramon Garcia Mateos, una Medalla al Mèrit Cívic a títol pòstum a l’empresari Joan Cabré Saborit i tres Medalles al Mèrit Cultural a la pedagoga i tècnica de cultura Pilar Casas Rom, a l’institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils i a l’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC).

L’acte de lliurament de les distincions honorífiques es portarà a terme el proper divendres 13 de desembre a les 19 hores a la Sala de Plens de l’Ajuntament, en el marc del programa de la Festa Major de la Immaculada.

Jordi Barberà: «Estaria molt bé que, a banda dels homenatges, es doni el suport que es mereix l'educació i la cultura»

Un cop anunciades les distincions, Jordi Barberà va voler fer “una reflexió en veu alta, una mica per a tothom”: “com a regidor d'Educació i Cultura estic molt content quan es reconeixen les trajectòries vitals de les persones, quan es vol reconèixer aquestes persones que ens ajuden a teixir la ciutat i la societat. Al final, la majoria de distingits en els darrers anys és molt gent vinculada a l’educació i a la cultura. Estaria molt bé que, a banda dels homenatges, es doni el suport que es mereix tant a l'educació com a la cultura i que això es reflecteixi en els pressupostos. Res més”.

Oliver Klein, cap de l'oposició, va voler remarcar aquest fet i també va proposar que es convidi a la entrega de les distincions a tots els directors de l'Escola de Música i de l'Escola d'Hostaleria i Turisme. Klein també va recordar que totes les propostes de candidats han vingut per part del seu grup municipal, el del Nou Moviment Ciutadà, i del Centre d'Estudis Cambrilencs i va apuntar amb ironia: “si el govern no proposa candidats, ja ho farem nosaltres”. L'alcalde Alfredo Clúa va puntualitzar que l'equip de govern va estar d'acord amb les propostes i per això va haver-hi consens amb l'oposició.

MEDALLA D’HONOR DE LA VILA

Josep Maria Recasens Colom

Membre fundador del Festival Internacional de Música de Cambrils, de la Revista Cambrils i del Centre d’Estudis Cambrilencs.

Membre de la Confraria de la Santíssima Sang i de l’Associació Antics Alumnes La Salle. Va formar part Centre d’Informació i Turisme i del Rotary Club.

Amant de la fotografia, les seves fotografies van ser les primeres postals turístiques de Cambrils.

La seva figura és una de les que representa el llegat i les històries que es van desenvolupar al segle XX.

Ha col·laborat també en la il·luminació i en la renovació fa anys als Pastorets que es representaven al col·legi La Salle i també en la renovació de la cavalcada de Reis tal com la coneixem actualment.

Va aconseguir que Cambrils tingués el seu primer cotxe de línia conegut com “la Genoveva”.

De la vessant de comerciant, destaca com impulsor del ressorgiment de la Fira multisectorial de Cambrils.

La seva inquietud per guanyar espais culturals va impulsar que l’any 1962 decidís restaurar i posar en valor com auditori al Cripta de l’Ermita. Amb l’ajut d’altres cambrilencs van adequar-la per fer-hi reunions i teatre i també va assessorar en la restauració de la teulada i la cúpula de l’ermita.

També va liderar la reconstrucció del campanar de l’Ermita de Mas d’en Bosch i la Torre de l’Esquirol.

L’any 1984 va aconseguir la cessió de Molí de les Tres Eres al CEC, que va permetre la seva restauració per convertir-lo en la seu del Museu d’Història de Cambrils. Va col·laborar també en el descobriment de la Vila Romana de la Llosa l’any 1983.

L’any 2018 culmina la maqueta del Cambrils del Segle XVII a escala 1:100, una obra d’estudi i artesania en guix que li ha portat 60 anys de dedicació.

Per tot, destaca la contribució de manera decisiva a la preservació i enriquiment del patrimoni cultural i social de Cambrils, com a model de compromís cívic i passió per la història i la cultura locals. És un reconeixement a tota una trajectòria de vida vinculada al municipi.

MENCIÓ HONORÍFICA MUNICIPAL

Ramon García Mateos

Poeta i professor nascut a Salamanca. Veí de Cambrils des de 1985, ha estat professor de Literatura Espanyola a la URV i a l’Institut Cambrils.

Cofundador i director de la revista “La poesia, señor Hidalgo”. Guanyador dels premis de poesia Blas de Otero (1998), González de Lama (2000), accèssit a la Ciudad de Torrevieja (2001), Rafael Morales (2003) i Ciudad de Salamanca (2007).

L’any 2012 va ser igualment reconegut amb el Premi de Tiflos de Cuento pel llibre Bazade Copas. Ajuste de cuentas.

També va guanyar els Jocs Florals de Tegucigalpa amb l’obra Daguerrotipos modernadamente apócrifos.

La Diputació de Salamanca li dedica una antologia a la seva col·lecció Autores Salmantinos.

També és editor de l’antologia Palabras frente al mar (2003) junt amb Carme Riera, i responsable de l’edició crítica de la Poesia completa (2009) de José Agustín Goytisolo.

Traductor al castellà de la poesia completa del poeta tortosí Gerard Vergés, sota el títol La raíz de la mandràgora (2005).

A la primavera de 2006 va publicar Memoria amarga de mi, un llibre amb aparença de dietari, que en paraules de l’autor “paga una antic deute amb la poesia i l’amistat”.

Darrerament, l’any 2021 es va presentar en homenatge seu l’obra Uno de los nuestros. Miscelánea homenaje a Ramón Garcia Mateos”, edició de Juan López Carrillo (Tarragona Silva Editorial 2021).

L’any 2022 va publicar “Comer, beber y contar. Historias arrimades a la cocina de la necesidad”.

També va ser regidor de l’Ajuntament de Cambrils entre els anys 2002 i 2007 al capdavant de la Regidoria d’Ensenyament i Formació.

MEDALLA AL MÈRIT CIVIC

Joan Cabré Saborit, a títol pòstum (1946- 2024)

Reconegut com a màxim exponent d’una família que ha afavorit el progrés econòmic a la nostra població oferint molts llocs de treball i essent reconeguda per la seva excel·lència arreu.

Empresari d’una de les empreses més antigues de Cambrils i amb més continuïtat i creixement. Continuador de la nissaga de l’originari Forn Sant Salvador fins a l’expansió amb un gran nombre de fleques i cafeteries a Cambrils i rodalies.

Fundador l’any 1978 del Càmping Joan, que actualment representa un gran atractiu pel turisme. També destaca per la seva vinculació i suport en els esdeveniments socials, festius i religiosos del municipi.

MEDALLA AL MÈRIT CULTURAL

Pilar Casas Rom

Graduada en Ciències de l’Educació i Doctora en Pedagogia. Una trajectòria professional de més de 45 anys dedicada al servei públic.

L’any 1977 va entrar com funcionària a l’Ajuntament de Cambrils, on al cap de poc temps va ocupar el lloc de tècnica de cultura durant 20 anys. Era el primer ajuntament democràtic quan es van fundar les estructures departamentals que coneixem actualment.

Amb el seu treball, dedicació i visió de futur, es van anar creant les diferents àrees i serveis a la persona, que no existien ni en la seva mínima expressió, com els departaments de Cultura, Ensenyament, Esport, Festes, Joventut, Benestar social, Borsa de treball, l’Escola de Música, l’Escola d’Hoteleria, l’Escola Municipal d’Adults, el Servei de Català, la Biblioteca Municipal, el Museu d’Història, Ràdio Cambrils, el Cinema Rambla, i servei d’assessorament a les entitats cambrilenques, entre d’altres.

Membre fundadora del “Cine Club Fructuós Gelabert”.

L’any 1977 va ocupar la plaça de tècnica de cultura i educació a la Diputació de Tarragona, on ha treballat durant 25 anys fins a la jubilació, donant suport i orientant tant als municipis com a les entitats del territori.

Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils

Fundada l’any 1983 a la seu inicial de l’hotel Mònica, l’any passat va complir 40 anys d’activitat ininterrompuda.

Des de els seus inicis fins el curs 1988-89, la Generalitat va pagar el professorat i el material i l’Ajuntament les despeses de lloguer de l’hotel.

L’any 1986 l’Ajuntament va comprar la finca situada al polígon 86, de 15.259 m2 per valor de 25.000.000 pessetes, destinada a la construcció de l’Escola d’Hoteleria i Turisme.

L’any 1988 s’acaba la construcció de la primera fase i la segona es construeix durant l’any 1990.

El curs 1991-92 entra en funcionament la segona fase de l’Escola, que és la zona d’aules, i posteriorment s’inaugura la seu de la nova i actual Escola.

Ha estat el centre de formació de grans mestres de la cuina i la restauració, així com de moltes promocions dedicades al turisme a les nostres contrades.

Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC)

L’Escola Municipal de Música de Cambrils es va iniciar per acord de l’Ajuntament Ple de data 06/10/1981 el curs 1981-82.

La primera ubicació van ser les aules del Centre Escolar del Passeig La Salle. El curs 1982-83 va estar situada a les aules del Centre de Dansa de la Plaça de la Vila, 19.

A partir del curs 1983-84 es va traslladar al primer pis de l’Edifici de l’antic Pòsit de Pescadors. A inicis del curs 1991-92, l’Escola es va traslladar al Passeig Albert, a l’antiga Escola Joan Ardèvol, atès que es va declara en ruïna l’edifici del Pòsit.

Les classes que s’impartien tenien el didatge oficial del Conservatori de Música de Vila-seca i Salou, i posteriorment del Conservatori de Tarragona.

L’escola es classifica com a centre no oficial reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a Grau Elemental (DOG núm. 1178 de 07/08/1989) i els seus ensenyaments reconeguts són solfeig i teoria de la música, piano, flauta travessera, violoncel, violí, guitarra i cant coral.

Aquest any compleix 40 anys d’ensenyament continuat, per on passat centenars d’alumnes, molts dels quals han estat músics de reconegut prestigi.

Comenta aquest article