El passat dissabte 30 de novembre, el Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Històric Municipal van organitzar una visita als espais de memòria de la Guerra civil i franquisme de Manresa i que va comptar amb el suport del Campus Extens de la URV. La quarantena de cambrilencs que dissabte es van traslladar a la capital del Bages, van comptar en tot moment amb un complet guiatge de tècniques municipals de les àrees de Cultura i Turisme a més de l’expertesa de membres fundadors de l’Associació Memòria i Història de Manresa AMHM, que fa poques setmanes havien estat presents a Cambrils al Cicle de Memòria de Tardor.

A la visita del refugi de l’escola la Renaixença, es va comptar amb una salutació formal de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Manresa, Tania Infante. Tal i com es va explicar a l’inici de la visita per diferents indrets del barri històric, a Manresa des de 2013 es porta a terme un projecte sobre el camp d’extermini nazi de Mauthausen on es treballa amb l’alumnat de Batxillerat de cinc instituts. Cada curs s’organitza una visita a Mauthausen on van enviar-hi milers de republicans catalans, entre els quals un grup de manresans. Entre aquests, destaca el cas del polític i escriptor Joaquim Amat Pinella, fundador de l’Amical, un dels grans divulgadors dels horrors nazis i que compta amb una estàtua davant de l’edifici del Casino actualment biblioteca. És en aquest lloc que es va fer la foto de grup del grup cambrilenc.

Plaques que recorden els manresans enviats als camps nazis

En el trajecte del matí els cambrilencs van poder visitar diferents indrets on hi ha plaques que recorden els manresans enviats als camps nazis així com algunes de les conegudes Stolperstein. En el recorregut, també es va visitar diferents places on hi havia edificis religiosos que es van destruir a l’inici de la Guerra Civil. Entre aquestes n’hi havia tres del segle XIV així com també havia de ser-hi la Seu de Manresa, que al final es va poder salvaguardar amb mediació d’Amat Pinella, i destinant-la als refugiats republicans. Cal tenir en compte que aleshores Manresa acollia 3.000 refugiats. A la tarda a més de visitar l’excepcional església de la Seu, el grup cambrilenc va veure un audiovisual sobre els enderrocs d’esglésies al recinte del recent inaugurat museu del Barroc.

Al darrer espai que es va visitar, va ser una exposició de diferents elements arquitectònics de pedra que es van salvar de les esglésies derruïdes i que actualment estan en una composició artística d’art contemporani. Joaquim Alay de l’AMHM va explicar al refugi de la Renaixença que els danys més greus de l’aviació feixista van ocórrer just al final de la Guerra quan a la ciutat es van provocar uns 35 morts. Actualment s’han reconstruït les històries de vida de moltes víctimes i es compta amb fotografies. I és que tal i com van deixar pal·lès els membres de l’AMHM, a Manresa hi ha una enorme feina d’investigació de voluntaris de l’entitat i resultat és el seu portal www.memoria.cat tot un referent dels estudis de la Guerra Civil a Catalunya.