L'escriptora Judit Pujadó ofereix una xerrada sobre els refugis que es van construir arreu de Catalunya durant la Guerra Civil
 |
| Judit Pujadó i Montserrat Flores, ahir, en la xerrada sobre els refugis construïts a Catalunya durant la Guerra Civil |
La historiadora i escriptora Judit Pujadó i Puigdomènech va oferir ahir al vespre, en el marc del cicle d'activitats "Espais de la Guerra Civil a Cambrils", una xerrada per parlar sobre els refugis construïts durant el conflicte arreu de Catalunya.
L'escriptora, autora entre d'altres llibres de l'obra Contra l'oblit: els refugis antiaeris poble a poble, va explicar a Revista Cambrils Diari Digital alguns detalls de la seva recerca sobre la defensa passiva que es va muntar a tot Catalunya per fer front als nombrosos bombardejos que va patir la població. Segons Judit Pujadó, "la defensa passiva a Catalunya va ser molt diferent de la resta d'Espanya, perquè aquí és on es van construir molt més refugis, i perquè aquesta construcció la va fer la gent del carrer, fet que no es va fer a la resta de l'Estat". Les principals característiques d'aquestes construccions és que eren túnels de galeries de mines, amb una amplada habitual d'entre un metre i mig i dos metres, i una alçada al voltant dels dos metres que "formaven unes graelles a sota terra". Tal i com detallava ahir Judit Pujadó, aquestes construccions tenien dos o més accessos, "perquè en el cas que una bomba pogués caure en un accés, la gent pogués sortir pels altres". Generalment, els refugis també tenien alguns lavabos i fins i tot alguns comptaven amb una sala de cures o una farmaciola en cas que hi hagués algun accidentat, bancs perquè la gent estigués més còmoda i un sistema de corrent altern a l'interior, "perquè quan hi havia bombardejos i sonaven les alarmes, el corrent general s'apagava, i la gent hauria d'haver estat dins a les fosques".
Judit Pujadó també va explicar que la ràtio habitual de gent que hi podia cabre en aquests refugis normalment era de 2 o 3 persones per metre quadrat, aquesta era "la ràtio que es considerava bona, però no òptima, perquè ens podem imaginar que estaven força apretats a sota terra, mentre bombardejaven, i això havia de ser força angoixant. L'espai, però, també depenia de la superfície i de la cobertura que donés el refugi en el barri on estigués ubicat".
Prop de 2.200 refugis arreu de Catalunya
Tot i que és difícil quantificar amb exactitud el nombre de refugis que es van construir arreu de Catalunya, Judit Pujadó va donar la xifra de prop de 2.200 refugis, "tot i que d'alguns ja no en queda res, excepte algunes dades apuntades en els ajuntaments". Hi havia diferents tipus de refugis: alguns eren soterranis d'edificis o de cases que s'havien habilitat, d'altres eren galeries de mina o altres de tipus cel·lulars, que aquests normalment eren els que havien fet els governs municipals. La majoria de refugis de Catalunya es trobaven a la ciutat de Barcelona que en aquella època comptava amb un milió d'habitants i la seva demarcació, i li segueixen amb més nombre de refugis per població Reus i Tarragona, i la resta de la demarcació, segons Judit Pujadó.
Sobre la seva recerca i investigació, Judit Pujadó també va comentar que les seves fonts de documentació es troben en el que queda dels arxius administratius que és on hi ha les dades de les obres que feien els ajuntaments i "els testimonis orals de la gent del carrer que recorda com va funcionar, que són molt importants". De fet, segons explica, "com que els ajuntaments intentaven controlar les obres, la majoria dels refugis veïnals estaven controlats per l'ajuntament i el fet de controlar-nos és on ens ha quedat constància que existien". D'altra banda, Judit Pujadó també explica que "una de les coses que més impacta és conèixer gent que va baixar als refugis quan era jove, i ara hi tornen a baixar. Acostumen a ser moments molt angoixants i emocionants".