La cotorra argentina –o també anomenada cotorreta pitgrisa– niua, des de fa anys, a les palmeres del passeig de Ponent. En els darrers anys, aquesta espècie s'ha instal·lat en aquest espai del litoral cambrilenc i el nombre d'exemplars s'ha anat multiplicant. Aquesta au, originària de l'Amèrica del Sud, està present a diferents punts de Catalunya i es tracta d'una espècie invasora. En la darrera sessió plenària del passat 29 de novembre, VOX demanava que es fes un control d'aquests exemplars.

La portaveu del grup, Isabel Segarra, explicava que, "aquesta no és una espècie protegida sinó que és una espècie exòtica i invasora. Produeixen un dany ecològic a l'hàbitat on s'estableixen perquè desplacen a les espècies locals, danyen els cultius i generen problemes de soroll. A més poden ser un vector per propagar malalties als humans i a d'altres espècies. Són aus que es poden capturar tal com s'ha fet a Barcelona, Girona i d'altres ciutats" va dir. Segarra li va demanar a la recent arribada regidora de Medi Ambient i Serveis, Hélène Arcelin que, "tot i que té molts temes damunt de la taula li demanem que li doni la importància que es mereix. A veure si de cara al proper estiu tenim el passeig de Ponent sense els molestos sorolls que provoquen els nius de les cotorres". Sobre aquest tema, la regidora Arcelin va comentar que, "a mi m'han dit que aquests nius no es poden tocar", però va prendre nota de la petició.

Impacte d'aquesta espècie invasora

Segons s'informa al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat les vies d'entrada i expansió d'aquestes aus es produeix per "fugides o alliberaments voluntaris d'exemplars mantinguts en captivitat". Sobre els impactes que provoca aquesta espècie invasora a Catalunya es detalla que, "desplaça a espècies autòctones com la merla i la garsa; provoca danys a la vegetació, provoca danys a cultius, principalment a fruites, verdures o blat de moro; genera molèsties pels sorolls; fan nius a torres elèctriques, provoquen degradació del mobiliari urbà, risc de caiguda de nius voluminosos (>100 kg) sobre persones o danys a arbres monumentals. També poden arribar a transmetre malalties com la psitacosi (malaltia infecciosa)". 

Barcelona, la primera ciutat d'Europa on es van detectar aquests exemplars

D'altra, segons un estudi del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, "a Barcelona las primeres cotorres es van detectar a finals dels anys 60, i la primera reproducció en estat assilvestrat es va detectar al 1975. De fet, Barcelona va ser la primera ciutat d’Europa on es va detectar l’assentament d’aquesta espècie. Des d'aleshores, la població ha anat creixent de forma exponencial, tant en nombre d’individus com en extensió, i de la mateixa manera, han anat augmentant els danys produïts".