Som aquí és el títol d'una de les cançons del darrer disc de la cantautora tortosina Montse Castellà i és amb aquesta cançó que va encetar la xerrada -concert que va oferir ahir al vespre, al Centre Cultural, en un acte organitzat per l'ANC local. Montse Castellà, amb la seva guitarra i asseguda en un tamboret, va oferir un petit concert amb la interpretació de nou cançons triades d'entre el seu ampli repertori i va aconseguir una connexió amb el públic amb qui va crea uns moments de molta complicitat.

Després de Som aquí és quan la cantautora va obrir un espai de reflexió al voltant del procés independentista i va fer esment als set anys que han passat des de la jornada de l'1 d'Octubre de 2017, "hem de seguir-hi sent", va dir Montse Castellà i va afegir, "vam viure uns esdeveniments de manera molt ràpida durant un temps i ara sembla que les coses van més lentes però, tot plegat, és una cursa de fons. Potser sí que hi ha una sensació que ara ens sentim orfes però no podem deixar el procés d'independència només en mans dels partits polítics". A continuació, Montse Castellà va reprendre el concert amb un seguit de cançons reivindicatives i que li servien per fer comentaris sobre les lluites compartides del nostre país. Va seguir amb la cançó Ara és demà, amb la lletra d'un poema de Miquel Martí Pol i amb la cançó Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan i que va popularitzar Joan Baez, de qui va destacar la simpatia de la cantant nordamericana per la causa catalana i que va quedar palesa en el comiat de la cantant, ara fa cinc anys. El concert va seguir amb Monosíl·lab, una cançó que, tal com indica el seu títol, està feta tota amb paraules monosíl·labs i és un cant d'amor a la llengua catalana. A continuació va cantar Lo tren, una cançó sobre el record de vivències relacionades amb els viatges en tren i, en l'apartat de la reivindicació de la memòria històrica va cantar El mestre que va prometre el mar, dedicada al mestre mont-rogenc Antoni Benaiges i que va ser afusellat pels franquistes en el poble de Burgos on feia de mestre. El concert va encarar la recta final amb les cançons Revolució, una versió de la cançó Abril 74, de Lluís Llach  i va tancar el concert amb És com un miracle, una cançó dedicada a lo riu i en defensa del medi ambient.