La Torre del Llimó va acollir, ahir a la tarda, l'acte institucional de commemoració del Setge de Cambrils de 1640. En una tarda força freda, l'acte es va obrir amb una petita actuació musical a càrrec del saxofonista Nil Arcas. Tot seguit, el director de Ràdio Cambrils, Adrià Muñoz, va ser l'encarregat de presentar l'acte i donar pas al torn dels parlaments a càrrec de l'alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa i el convidat d'enguany, Ramon Arnabat, doctor en Història i professor d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili.

Alfredo Clúa: "Avui recordem els que van perdre la vida aquell desembre de 1640, però també aquells que l'endemà van començar a reconstruir aquesta vila amb valentia i esperança"

Per començar, Alfredo Clúa va fer referència a "la força del poble cambrilenc que va saber aixecar-se després de la devastació sent exemple de resiliència que ens inspira a dia d'avui". Segons va dir, "aquest acte d'avui no és només un recordatori històrica sino una crida a preservar la memòria com a fonament de la convivència. Des del nostre Ajuntament treballem fer de la historia una eina inclusiva i compromesa, per això, commemorar el Setge és una oportunitat per reforçar el nostre compromís amb la democràcia i els drets humans. Avui recordem els que van perdre la vida aquell desembre de 1640, però també aquells que l'endemà van començar a reconstruir aquesta vila amb valentia i esperança". 

Ramon Arnabat: "La història no es repeteix mai, però els errors col·lectius sí es repeteixen"

Tot seguit va prendre el torn de paraula Ramon Arnabat que va centrar la seva intervenció en reflexionar sobre la història, sobre la memòria i, més concretament, sobre el concepte de memòria democràtica. Arnabat va fer una breu pinzellada històrica sobre el context històric en què es va emmarcar el Setge de Cambrils, els fets que succeiren i també en les conseqüències que van seguir a la rendició i a l'assassinat dels immolats. Unes conseqüències que, segons va dir, "van ser per al conjunt de Catalunya, perquè el Setge de Cambrils formava part d'una estratègia a Catalunya. Per tant, no és només un fet de la història de Cambrils sino de la història de Catalunya. Això és història i és memòria i són elements fonamentals per construir la identitat dels pobles".

Fent referència a alguns dels historiadors més importants, Arnabat va reflexionar al voltant de que, "la història no es repeteix mai, però els errors col·lectius sí es repeteixen. Per tant, conèixer el passat permet entendre el present. La història no és una cosa del passat sino també del present i del futur. Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la". Arnabat va centrar bona part de la seva intervenció en allò que va significar la memòria del franquisme que dividia el país entre vencedors i vençuts i va explicar que, "la memòria democràtica ha de recuperar la història de la lluita per la democràcia. Moltes generacions que no han viscut el franquisme pensen que la democràcia és una cosa donada, però els que sí ho vam viure sabem que la democràcia és una conquesta i que s'ha de defensar dia a dia".

Ofrena floral als immolats del Setge

Després dels parlaments, es va fer la lectura d'un poema a càrrec de la rapsoda Blanca Martínez Pallisé acompanyada de la música del saxofon de Nil Arcas. Finalment, per tancar l'acte a la Torre del Llimó, la pubilla i l'hereu de Cambrils, Judit Torné i Àlex Iglesias, també van adreçar unes paraules. La Coral Verge del Camí també va interpretar dues peces al pati de la Torre del Llimó.

En acabar es va fer un recorregut fins a la plaça del Setge amb els elements del seguici –el pubillatge i autoritats, el Ball de Bastons, la Colla Gegantera Tota l'Endenga, els timbalers de la Farnaca i el Ball de Diables amb els seus timbalers– on es va fer l’ofrena de les corones honorífiques. L'himne dels Segadors interpretat per la Coral Verge del Camí i els presents a l'acte van tancar la commemoració del Setge de Cambrils.