L'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va defensar ahir que la responsabilitat de fer seguiment de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i preveure la seva possible radicalització abans del 17-A era dels Mossos d'Esquadra en ser la “policia integral” de Catalunya. Ho explicava en la seva compareixença al Congrés davant la comissió que investiga els atacs de Barcelona i Cambrils que van deixar 16 morts. Alhora, va negar que Es Satty fos col·laborador o informador de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional i va justificar els contactes que aquests cossos van mantenir amb l'imam perquè era un "islamista" sospitós. Zoido va rebutjar parlar de "negligència" però va admetre que "alguna cosa no es va fer bé".

En una compareixença per videoconferència des del Parlament Europeu, Miguel Ángel Zoido va assegurar que en els atemptats del 17-A “no va fallar la coordinació policial” i ha insistit que en el moment en què va tenir lloc la tragèdia la “col·laboració policial” i la “lleialtat institucional” eren totals. En aquest sentit, va elogiar la professionalitat de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat, inclosos els Mossos d’Esquadra.

“Aquesta teoria que hi havia un possible ocultament d’informació, que havia una deixadesa de funcions, em sembla que està fora de qualsevol raonament lògic”, va apuntar l'exministre, que va afirmar que tota la informació que va aportar el Mossad o la CIA era “genèrica” i no incloïa detalls en un context en què l’amenaça terrorista estava a l’ordre del dia a tota Europa.

Com a mostra de la feina coordinada que es duia a terme, va explicar que de gener de 2013 fins setembre de 2017 a tot l'Estat es van detenir 222 gihadistes, dels quals 76 a Catalunya, el que representa el 30% del total. “Aquestes dades evidencien l’elevat índex de gihadisme que hi havia allà i la col·laboració policial existent”, considerava.

Nega que l’imam de Ripoll fos col·laborador i responsabilitza els Mossos

Zoido va negar rotundament que Abdelbaki Es Satty fos col·laborador de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Va admetre que l’institut armat havia posat el focus en ell quan es trobava a la presó per un delicte previ de narcotràfic perquè era “islamista” i per estudiar la seva possible radicalització o la influència que podia exercir sobre d’altres reclusos. Així, va explicar que les forces i cossos de seguretat el van incloure en el protocol que existia per aquesta mena de situacions, però ha deixat clar que aquest fet no vol dir que fos informador. A més, i en la línia amb el que va explicar el José Antonio Nieto, qui era secretari d’Estat de Seguretat l’any 2017, ha assenyalat que no li consta que la Guàrdia Civil o la Policia Nacional el visitessin un cop va complir la seva condemna.

En aquest sentit, va aprofitar per assenyalar els Mossos i explicar que era aquesta policia la que hauria d’haver fet un seguiment d’aquest sospitós un cop va quedar en llibertat. “Són la policia integral de Catalunya i la que té les competències per vetllar per la seguretat en aquets territori”, va recordar Zoido, que demanava als diputats si algun havia preguntat a la policia catalana si van entrevistar-se amb Es Satty.

El gihadisme i aturar el cop d’Estat: prioritats del govern Rajoy

Davant les preguntes d’alguns diputats que han insinuat que el govern de Mariano Rajoy i els cossos i forces de seguretat estiguessin més interessats en aturar l’independentisme que en evitar un possible atemptat, l’eurodiputat va assegurar que ambdues qüestions eren prioritàries pel seu ministeri. “En aquell moment la prioritat era defensar la seguretat, on compartíem una responsabilitat que principalment tenien els Mossos, i mantenir l’ordre constitucional perquè no podíem consentir un cop d’Estat contra la Constitució”, apuntava Zoido.

“Que estiguem dubtant permanentment de les institucions em sembla lamentable i molt trist. Arribar a sembrar un dubte d’aquestes característiques sobre un cos que té la reputació que té la Guàrdia Civil a escala internacional em sembla que no és obrar amb lleialtat”, va contestar. Alhora, va considerar que era “lamentable i trist” que es dubti de la policia espanyola, el sistema d’autonomies i l’Estat de dret.

L’exministre va acabar la seva intervenció carregant contra el govern de Pedro Sánchez i el PSOE i va dir que l’entristeix que en la “pròpia casa de la democràcia”, en referència al Congrés, es doni ales a les "teories conspiranoiques" en un intent per “cargolar Sánchez a la Moncloa.

Tardança en relacionar l’explosió d’Alcanar amb un atemptat

La sessió d’aquest dimarts també va comptar amb la compareixença de Rocío Rubio, cap de la policia científica en la explosió d'Alcanar. Va explicar que la policia catalana no va relacionar aquest succés amb un possible atac terrorista liderat per l’imam de Ripoll fins que no va tenir lloc l’atropellament de la Rambla, el 17 d’agost.

“En cap moment es va parlar d’explosius o atemptat i fins i tot la segona explosió va coincidir amb el moment en què la màquina va remoure runes”, va comentar la mossa, que va dir que, “la connexió es va fer 10 minuts després d’aquesta segona explosió, quan vam saber que hi havia hagut l’atropellament i vam dir, ja està això és una altra cosa”.

Així mateix, va reconèixer que ni els Mossos, ni els propis membres de la cèdula tenien massa coneixement sobre el TAPT, l’explosiu que el grup emmagatzemava a Alcanar. “Era molt inestable”, va apuntar.