La cambrilenca Maria Barenys Siuró va rebre, ahir, la visita de l'alcalde, Alfredo Clúa, i la regidora de Benestar Social, Teresa Recasens, amb motiu del recent compliment dels 100 anys, que els va complir el passat dimecres 18 de desembre. L'alcalde i la regidora li van lliurar la medalla centenària de la Generalitat a més d'un ram de flors i el llibre Cambrils desaparegut, a més de compartir un estona amb ella i la seva família.

Maria Barenys Siuró va néixer a Cambrils el 18 de desembre de 1924 en un habitatge del carrer de l’Hospital. Més tard, la família es va traslladar al carrer de Gimbernat. Quan es va casar amb el Joan Rovira, l’any 1952, van anar a viure a un habitatge del carrer de les Parres i l’any 1961 es van traslladar a l’Eixample, a l’avinguda de Josep Vidal i Barraquer. Als baixos de la casa de l'Eixample va regentar la Bodega Maria, una petita botiga on es venia una mica de tot. Va estar oberta prop de 30 anys i ella en va ser l’ànima.
La Maria ha estat molt aficionada a cosir i fer mitja i, també, a fer puntes de coixí. També va tenir un paper actiu i de suport en les festes del Barri de l’Eixample, ja que, el seu marit, Joan Rovira, en va ser el president durant els primers 15 anys.

En la seva memòria va quedar gravat un episodi de la Guerra Civil que va viure en primera persona quan tenia 13 anys. Va ser l’atac aeri que va patir Cambrils. Li van caure ben a prop un seguit de bombes en el bombardeig del 30 de juliol de 1938, quan cinc avions italians van arribar a llençar fins a quaranta-vuit bombes que van provocar tres ferits. Ella ho va veure des de davant del bar de cal Vaset (que en aquell moment i de manera provisional el portava el seu pare), a la cruïlla del carrer de l’Hospital amb el carrer dels Immolats del Setge, i recorda la polseguera que es va originar i la sort que van tenir, ja que la majoria de bombes no van esclatar. Ella, juntament amb una amiga, de seguida es van amagar sota les voltes de l'escala de cal Vidiella, la casa de davant del bar. Després d'aquest episodi van tancar el bar i es van traslladar a viure al tros.