Ara fa un any, les reserves d'aigua a Catalunya se situaven per sota del 20%. La situació a principis d'any era crítica, però les pluges de la primavera i també d'aquesta passada tardor van millorar lleugerament la situació. No obstant això, l'any 2024 ha estat un any marcat per la sequera. Aquest desembre s'ha tancat amb els pantans catalans a un terç de la seva capacitat. Cambrils, dins del Consorci d'Aigües de Tarragona, es troba actualment en una situació de prealerta.

El professor d'Hidrologia de la Universitat de Barcelona Joaquim Farguell apunta que hem estat afortunats. "Hem tingut sort. Les pluges inesperades de la primavera, sobretot a la capçalera dels rius i freqüents, van tranquil·litzar tothom.". "No podem abaixar la guàrdia. Estem millor que l'any passat, però tenir un terç de les reserves disponibles no és per poder dir que ja no tenim alarma", alerta Josep Lluís Armenter, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Quin és l'estat actual dels embassaments?

Durant les últimes setmanes, algunes unitats de les conques internes han millorat la situació. En són un exemple els municipis que es nodreixen de l'aqüífer Carme-Capellades i dels sistemes Anoia-Gaià i Prades-Llaberia han passat de situació d'excepcionalitat a situació d'alerta. Encara és millor la situació a la capçalera del riu Llobregat: de la prealerta es passa a la normalitat.

El vermell de l'emergència –i, per tant, les restriccions– es manté a Riudecanyes i a la Costa Brava Nord. La raó és que a l'embassament de Darnius-Boadella començarà l'any pràcticament igual que fa dotze mesos. També Vallirana i Sant Feliu de Codines estan en situació d'emergència, però en aquest cas perquè els municipis ho han sol·licitat a l'ACA.

En aquest sentit, els experts demanen que es mantingui l'estalvi d'aigua i totes les inversions previstes. Un dels projectes que s'ha de definir en els mesos vinents és l'emplaçament definitiu de la dessaladora de la costa brava nord.

Farguell apunta que a Catalunya "ja vivim en una situació permanent de sequera. Ara el que fem és viure períodes de menys intensitat de sequera". Tenint en compte aquesta situació, Farguell assenyala que és necessari repensar la manera com consumim aigua: "No podem dependre només de les precipitacions, el nostre sistema d'abastament és el del segle XX."

Què cal fer?

Segons el professor d'Hidrologia de la Universitat de Barcelona, és necessari construir noves infraestructures, però també un canvi en el nostre consum d'aigua: "Potser hem d'anar cap a activitats agrícoles i turístiques que consumeixin menys aigua."