El residència d'Avis i Àvies Baix Camp va obrir les seves portes ahir i abans d'ahir per recollir donacions de sang i plasma. Com és habitual, les reserves d'aquest tipus de recursos sanitaris són baixes després de les vacances de Nadal i el Banc de Sang i Teixits (BST) organitza la Marató de Donants de Sang per augmentar-les per fer front a les necessitats dels hospitals. Les donacions a Cambrils es van fer entre les 17 i les 21 hores.

La Marató, sota el lema “Som el que fem”, tindrà lloc arreu de Catalunya fins el pròxim 18 de gener i s'espera que unes 10.000 persones s'acostin als centres de donació repartits en 104 municipis d'arreu del territori per augmentar les reserves. Es calcula que aquest any caldran més de 240.000 donacions de sang, plasma o plaquetes per a més de 70.000 persones ingressades als hospitals catalans. Del total de transfusions que es fan a Catalunya, el grup de pacients que en necessita més són els oncològics, un 34%; els de l’aparell digestiu, un 15,5%, i els que tenen malalties cardiovasculars, un 12% del total. Les patologies cròniques lligades a l’augment de l’esperança de vida són les que requeriran més transfusions de sang en el futur.

Històries emocionants al voltant de la donació de sang

Durant la presentació de la campanya, a Barcelona, es van poder escoltar històries com la de la Teresa Orquín, una “superdonant”. Va començar a donar amb 18 anys i en aquesta Marató, amb 64, arribarà a les 258 donacions, entre les que ha fet de sang, plaquetes i plasma. Quan en faci 70, haurà d’aturar les donacions i per això fa una crida als més joves perquè se sumin a aquesta iniciativa: “fa menys mal que un pírcing i un tatuatge segur”.

Adrià Tallada també va explicar que ha viscut les donacions des de les dues bandes: primer com a receptor i després com a donant. El 2006, quan tenia 16 anys va patir un accident de moto molt greu i, a causa d’un dessagnament massiu d’estómac, va necessitar una desena de bosses de sang. “El que mai em vaig plantejar és que hi hauria hagut 8 o 9 persones que haurien donat sang de forma anònima i totalment altruista perquè em pogués salvar i també uns treballadors que havien fet possible que jo rebés aquelles donacions quan més les necessitava”, agraïa.

Quan va fer els 18 anys, va començar a donar sang per retornar el gest a aquells donants que li havien salvat la vida i ha continuat durant tot aquest temps, amb més de 50 vegades que han transformat la donació d’un acte que naixia de l’agraïment a una activitat altruista i fins i tot social pels vincles que ha teixit amb els professionals que la fan possible.