Aquest mes de gener de 2025 es compleixen 25 anys de la guerra entre pescadors i traginers de Cambrils per la comercialitzador del peix. La crisi, que va significar l'inici de la venda directa des de la Confraria de Pescadors de Cambrils, va anar més enllà del negoci i va crear un clima de tensió social entre dos grups que defensaven els seus interessos.

Per entendre l'anomenada “Guerra del Peix”, cal que ens remuntem a l'any 1999. Els pescadors acusaven els traginers cambrilencs de comprar el peix molt barat per després vendre'l per molts més diners. Davant d'aquesta situació, els pescadors havien decidit deixar de vendre el peix a Cambrils per fer-ho a altres ports com Barcelona, València o Alacant; mentre que els comercialitzadors havien de comprar-lo a altres confraries com la de la Ràpita, Tarragona o l'Ametlla de Mar. A més, també es donava la situació de que es pescava més peix “del que els traginers locals poden absorbir” –segons afirmaven aleshores els pescadors– i això provocava que les darreres barques que entraven al Port guanyaven molt menys diners que les que arribaven primer, amb la competència negativa entre pescadors que això comportava.

Després de setmanes de conflicte, tots dos sectors van començar unes negociacions –amb l'alcalde Joan Serra com a intermediari– que van resultar ser infructuoses. La cronificació del problema no beneficiava cap de les parts, així que, enmig d'aquest context, el mes de novembre de 1999, la Confraria va col·locar, per primera vegada, un comprador a la subhasta per comercialitzar el peix pel seu compte pagant als pescadors un preu que consideraven just, des de l'inici fins al final de la subhasta. Aquesta situació no va agradar als traginers. “Ens fan la competència a nosaltres, que som els seus clients”, deia aleshores el representant dels peixaters, Pep Sans, “ens sentim enganyats”. En resposta, el president de la Confraria, Josep Pijoan, afirmava que el seu venedor complia les mateixes normes que els demés.

Se suspèn la subhasta

L'enfrontament cada vegada era més tens i els traginers van deixar d'anar a la subhasta mentre la Confraria s'obria pas en els mercats més o menys propers. Després d'unes setmanes d'incertesa, els pescadors van reforçar el sistema de comercialització amb un segon venedor i va avisar als traginers que se suspenia la subhasta i es posava un preu fix de sortida al peix segons els preus del mercat. Els traginers no es van quedar de braços creuats i el 14 de gener es presentaven a la Confraria acompanyats d'un advocat i un notari reclamant el seu dret legal a ser presents a la subhasta. A l'hora de la veritat, aquesta subhasta va ser testimonial, ja que el producte va sortir a preus altíssims, i els peixaters només van comprar set caixes de 1.600.

En aquest punt, el conflicte va transcendir la importància local. Tot el sector de la pesca català posava els ulls a Cambrils per veure quines conseqüències tenia la “Guerra del Peix”. En aquest context, el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca d'aleshores, Josep Grau, va afegir llenya al foc amb unes declaracions on donava suport als pescadors que es volguessin autoorganitzar: “no pot ser que els peixaters pactin el preu mentre els pescadors es limiten a portar el peix a port”. Els pescadors celebraven el suport institucional. “El que ve a dir el conseller és el que nosaltres quasi sempre hem dit, que si hem d'arribar a terra, posar el peix en una cinta i quatre persones han de decidir el preu i valorar el que nosaltres agafem, no podem anar bé de cap manera”, manifestava Xavier Benaiges, armador local. Per altra banda, el col·lectiu cambrilenc de traginers va reaccionar exigint “la dimissió amb caràcter immediat” del conseller i acusant els pescadors de cometre irregularitats: captures de peix il·legal, boicots, manipulacions, diner negre... “Que un conseller es posi del costat de la il·legalitat i a més faci de jutge, jurat i dicti sentència a favor d'un bàndol no està permès en democràcia”, criticava Òscar Borràs, representant dels traginers, que estaven recolzats per les patronals Fexpor i Agrupes-ca. Unes setmanes després, el conseller Josep Grau es disculparia amb els traginers per haver posat en dubte la seva feina.

«Traginers, no us volem!»

La tensió continuaria escalant fins el 12 de febrer, quan els representants dels pescadors, dels traginers, i el director general de Pesca, Josep Miralpeix, es van reunir a les dependències del Pòsit. Aquell dia es va arribar al punt àlgid del conflicte, quan més de cent persones partidàries dels pescadors es van concentrar al moll de pesca amb una pancarta on s'hi podia llegir: “Traginers, no us volem!”.

La tensió que es vivia a l'exterior es va traslladar a l'interior de la reunió on no es va poder arribar a cap acord, tot i que, segons Miralpeix, els dos sectors havien reflexionat “sobre els canvis en l'evolució del mercat”. Tot i les crides a la calma tant del director general de Pesca com del partó major de la Confraria, els ànims es van mantenir caldejats entre els manifestants fins la sortida dels traginers, que van rebre una pluja d'insults mentre un altre sector dels pescadors demanava evitar l'enfrontament verbal. Les diferències eren insalvables i s'havia arribat a un punt de no retorn.

Unes setmanes després, el 27 de març, la Confraria de Pescadors de Cambrils obria la seva primera peixateria oberta al públic, ubicada a les parades 29 i 30 del Mercat Municipal de la Vila. Uns mesos més tard n'obririen dues més: una al Mercat Municipal del Pòsit i una altra al carrer de Pau Casals. Eren les primeres peixateries de Catalunya propietat dels pescadors. Els traginers, per la seva banda, reaccionarien fusionant les seves empreses amb l'objectiu de “donar la màxima qualitat al mínim preu”.