Els serveis d'informació de l'Estat espanyol van entrevistar-se almenys sis cops amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, que va liderar la cèl·lula gihadista que va atemptar a Cambrils i Barcelona l'agost de 2017. Així ho han revelat una trentena de documents desclassificats pel govern espanyol –a petició de JxCat– i que confirmen el que l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir a la comissió de secrets oficials del Congrés el 2018 arran dels atemptats del 17-A.

Els servis estatals d'intel·ligència van intentar obtenir informació sobre entorns terroristes islàmics entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans que anés a viure a la capital ripollesa, però el van acabar descartant com a col·laborador perquè no es refiaven de les seves informacions. Els agents d'intel·ligència no van detectar que l'imam de Ripoll fos un risc i el 2014 i el 2015, davant l'augment de l'activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en altres individus.

La conclusió de tots els informes desclassificats és que Es Satty era molt intel·ligent i tenia “tendència a l'engany”. Això l’inhabilitava per ser informador dels serveis secrets. Quan el van seguir per descobrir si tenia vincles amb el terrorisme, tampoc van detectar res sospitós, i davant del creixent nombre de possibles sospitosos reals, van deixar de seguir-lo i de contactar-hi.

Seguit pels serveis d'intel·ligència des de 2012

En la seva intervenció el març del 2018 al Congrés, Sanz Roldán va recordar als diputats que el nom d’Es Satty, nascut el 1973 i arribat a l’Estat el 2000, va sortir en el marc de l’operació Xacal a Vilanova i la Geltrú el gener del 2006. Després d’aquella operació, es Satty va seguir sent una persona “d’interès genèric” per al CNI per les seves possibles vinculacions amb entorns radicals.

El 2010, Es Satty va ser arrestat per transportar 130 quilos d’haixix a la frontera de Ceuta. Va ser condemnat a quatre anys de presó que va complir, gairebé completament, a la presó de Castelló 1. El 26 de març del 2012, el grup d’Informació de la Guàrdia Civil de Castelló va saber que Es Satty tenia interès en oferir informacions relacionades amb possibles activitats terroristes, ja que coneix un clan familiar que podria dedicar-se a captar persones per preparar-les i enviar-les a zones de conflicte. Al llarg d'una anys, l'imam va ser confident del CNI, però, el 2012, els agents d'intel·ligència ja van concloure que les seves informacions podien ser “interessades i molt probablement esbiaixades, tot i que no han de ser incertes per força”.

Es Satty tenia coneguts a Cambrils

En un d’aquests controls, el 29 d’abril del 2013 Es Satty es va mantenir contacte amb antics presos de Castelló vinculats al narcotràfic, però no pas al terrorisme. Al cap d’uns mesos el CNI va decidir augmentar el coneixement sobre ell per determinar si era un risc i, en cas negatiu, “avaluar el seu possible reclutament com a font del CNI un cop abandonés la presó”. Es van demanar els permisos pertinents per entrevistar-s’hi i ell va accedir-hi.

El 17 de març del 2014, poques setmanes abans que expirés la seva pena de presó es van entrevistar amb ell i en l’informe posterior, ara desclassificat, els agents explicaven que els va dir que “no estava d’acord amb el missatge que es difonia des de la mesquita” de Vilanova, però no podia fer “cap altra cosa” i sabia que allò només el conduiria “a la mort o la presó”. Els membres del CNI van dir, arran de la primera reunió, que Es Satty es mostrava molt “desconfiat i temorós del desenllaç final”, ja que se sentia molt amenaçat pels seus antics coneguts de Vilanova i Cambrils. De fet, aquí a Cambrils, al 2009, Es Satty va ser víctima d'una agressió per part de dos homes. Segons va explicar en una carta dirigda als membres del CNI, aquestes persones el van segrestar al sortir d'un bufet a Cambrils, el van introduïr en una furgoneta i li van porpinar una pallissa.

El 2014 el CNI va elaborar un informe sobre la personalitat d'Es Satty que el qualificava com un individu molt intel·ligent, amb molt bona memòria, propensa a la insinceritat, molt controladora i enginyosa.

Cap indici de radicalització

En la tercera trobada del 24 d’abril del 2014, cinc dies abans de sortir de la presó, els agents del CNI li reclamen un número de telèfon on localitzar-lo quan sigui excarcerat, i li donen un número on trucar si volia contactar amb el CNI. L’home també els va entregar una carta manuscrita sobre tot el que sabia de la seva estada a la mesquita de Vilanova. Els agents conclouen que Es Satty mostra “desconfiança” cap als agents i diuen que no es pot tenir cap “fiabilitat” sobre ell. Arran de les entrevistes el 2014 els agents del CNI no van apreciar “cap indici” que Es Satty pogués estar radicalitzat o en procés de radicalització, va dir Sanz Roldán al Congrés.

Després de sortir de la presó, el 29 de maig del 2014, el CNI va sotmetre Es Satty a un nou control de les seves activitats. “El resultat d’aquest seguiment tampoc va proporcionar informació sobre relacions d’interès per a la lluita contra el terrorisme”, va dir l’exdirector del CNI. Més tard també li van fer seguiments i vigilàncies durant set mesos, fins el desembre del 2014, temps durant el qual “no es van observar converses, activitats o contactes que permetessin deduir l’existència d’un pla per executar atacs terroristes a Espanya ni a cap altre lloc, que formés part de cap organització terrorista ni cap procés de radicalització cap a postulats pròxims al Daesh o a qualsevol altre grup terrorista”.

Des d’aleshores, Es Satty va buscar mantenir “algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI. “Era evident que intentava mantenir aquest canal obert”, però mai va proporcionar informació d’un mínim interès ni tampoc es va detectar cap indici de radicalització. El febrer del 2015 Es Satty es va traslladar a Ripoll, on es va fer càrrec d’una mesquita, i quan el CNI ja l’havia descartat com a possible informador ni era “objectiu d’interès”.