La Cursa 4 Termes –que transcorrerà per diversos municipis del Baix Camp el proper 9 de febrer–, serà la primera de les proves puntuables a la competició prova de la Copa Catalana de Curses per Muntanya i donarà el tret de sortida a la 23a Copa Catalana de Curses per Muntanya, competició degana en el món de les curses per muntanya. Actualment ja compta amb 1.500 inscripcions.

Les modalitats que es disputaran són cinc:
- Marató (47 km + 2.400 m de desnivell acumulat)
- Trail (25 km +1.200 m de desnivell acumulat)
- Express (14 km +460 m de desnivell acumulat)
- Cadets (10 km +360 m de desnivell acumulat)
- Caminada (16 km +380 m de desnivell acumulat)

El recorregut, amb punt de sortida des de Mont-roig del Camp, transcorrerà pels termes de Mont-roig de Camp, Pratdip, Colldejou, Vilanova
d’Escornalbou, Tivissa, Argentera i Riudecanyes. Enguany, en la modalitat caminada, es passarà per primera vegada per l’interior del Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.

L’organització de la 4 Termes, a càrrec de l’Escola d’Atletisme de Mont-roig del Camp i el CE L’Areny, compta amb més de 200 voluntàries i voluntaris. Els 1500 participants, amb rècord històric aquesta edició provenen d’àmbit nacional i també internacional. Per tot el valor que s’aplega al voltant d’aquest esdeveniment, els organitzadors asseguren que la Cursa 4 Termes és molt més que una cursa. Per l’altruisme de la gent que es dedica en cos i ànima fer-la possible i perquè, alhora, es fomenten valors com el del respecte pel medi ambient, la preservació de la natura i la fauna, i la coneixença de les persones que viuen en el territori, i els seus paratges, sense aglomeracions ni contaminació.

Al llarg de la història de la cursa s’ha anat incrementat recorreguts, distàncies i variant les rutes, per donar a conèixer zones noves, amb l’objectiu de recuperar-les per a tots els públics. Així mateix es vol posar en valor el valor del territori, desconegut per a molta gent, ja que en ell s’hi troben diferents característiques: terrenys àrids, boscos frondosos, muntanyes vora els 1.000 m d’alçada o incomptables coves de roca arenosa vermella, entre d’altres. Un espai per deixar-se perdre, sense pressa, amb infinitat de senders, corriols, camins pedregosos, trencats, inclinats, on abans hi circulaven els carros, mules per transportar queviures i tot el que convingués per sobreviure, entre els pobles dels voltants.