El jugador cambrilenc Joan Roig a l’estadi de Cumberland on es van disputar els Nationals

Joan Roig és un cambrilenc de 21 anys que el mes passat, del 26 de juny a l’1 de juliol, va tenir l’oportunitat de viatjar als Estats Units per poder disputar els campionats nacionals d’hoquei d’aquest país: els Nationals. A Joan Roig, que porta des dels 6 anys jugant a hoquei, se li va presentar aquesta oportunitat de la mà de l’entrenador del Club Patí Manlleu, Josep Rifà, que va proposar-li anar a jugar als Estats Units al final d’aquesta temporada. Roig va acceptar ràpidament, ja que tots dos es coneixien de fa força temps. A més d’aquesta amistat, cal remarcar que Joan Roig, fins aquesta última temporada, ha estat un dels jugadors més destacats del Club Hoquei Cambrils. Així doncs, després d’algun entrenament amb el Manlleu, i després d’haver estudiat l’itinerari, va posar rumb als Estats Units, i més concretament a la localitat de Cumberland, a l’estat de Maryland. En aquesta lliga hi van participar un total de sis equips de la Senior Gold Division dels Estats Units, que aplegava equips de Texas, Pennsilvània, Califòrnia, Washington i l’equip local, Cumberland. El Club Patí Manlleu, igual que l’equip de la selecció dels Estats Units, participaven com a equips convidats, com a equips d’exhibició.

Molta expectació

Tot i que l’hoquei sobre patins és un esport força minoritari als Estats Units, es tractava d’un acte nacional, de molta importància, ja que en el mateix campionat el seleccionador dels Estats Units, l’argentí Mario Buero, aprofitava per realitzar la selecció de jugadors estadounidencs que assistirien al campionat del món d’hoquei sobre patins que es disputaria a San José. De fet, la motivació principal que tenia els Estats Units per convidar un equip espanyol, i més concretament català, era veure com es jugava a hoquei a Europa. De fet, els americans consideren Catalunya com el cor de l’hoquei sobre patins. Així doncs, tot i ser considerat un esport minoritari, la presència de l’equip en què jugava Joan Roig va gaudir d’una bona promoció mediàtica que va fer que tots els partits gaudissin d’un ple absolut. La premsa local anunciava els partits que jugava aquest equip català, a més del local. Aviat, Joan Roig va començar a firmar autògrafs i a fer-se fotos amb els aficionats que n’hi demanaven. El gran rebombori mediàtic i l’acollida del públic, tant en els partits com al carrer, i en definitiva el que esperava el públic d’ells, van fer que Joan Roig s’adonés de la gran responsabilitat i del deure de jugar els partits i guanyar-los. De fet, el seu equip no va perdre cap partit, ni contra la selecció dels Estats Units, i Roig va marcar un total de 10 gols.

	Detall del suplement d’esports del “Times News” que es fa ressò de la participació catalana

Un hoquei diferent

Tal i com afirma Joan Roig, no tan sols hi ha una diferència en el nivell entre l’hoquei americà i el català, sinó també en el joc i en l’equipament dels jugadors. Mentre aquí els jugadors no porten cap tipus de protecció, exceptuant el porter, la influència de l’hoquei sobre gel és força present en els nord-americans. Els jugadors van vestits molt semblants als jugadors de l’hoquei sobre gel. Per ells és un esport més de contacte, al qual Roig no estava acostumat. La pista també és molt semblant a la de l’hoquei sobre gel, un joc més dur i més ràpid. Una pista en què les tanques de protecció reboten molt. Mentre el joc estadounidenc es caracteritza per ser un joc amb molta força, l’hoquei d’aquí és més tècnic i ràpid, i “s’aprofita més el tac del patí”, segons diu Joan Roig, que va afegir: “l’adaptació em va costar molt”.

Joan Roig també va voler destacar que hi ha molt poca gent que es pugui dedicar professionalment a l’hoquei sobre patins, fins i tot va destacar el paper subsidiari d’aquest esport, que sovint enganxa jugadors que es retiren de l’hoquei sobre gel. De fet, un dels aspectes que més va remarcar és el fet que els jugadors tenen una mitjana d’edat més elevada del que es pot trobar aquí. Però el que més li va sorprendre és la gran desconeixença, en general, que tenen del joc els àrbitres i els jugadors.

“L’hoquei és una cosa que m’omple molt”

Joan Roig va començar al Club Hoquei Cambrils. Encara que durant un temps va jugar a Vila-seca, va acabar tornant a Cambrils. Des dels 13 anys, ha estat un dels màxims anotadors del Cambrils. Des de llavors, podem dir que la trajectòria de Joan Roig ha estat força interessant i molt prometedora.

El seu futur, però, es perfila lluny de l’equip local. Després que l’equip local hagi baixat a Primera Catalana, Joan ha decidit marxar per buscar noves opcions que el facin evolucionar com a jugador. Després d’escoltar algunes ofertes i buscar alternatives, s’ha decantat per jugar a l’equip del Vendrell, un equip que sembla que s’està constituint amb “gent millor que jo i que em permetrà continuar evolucionant”. Així doncs, el jugador espera que l’equip i l’entrenador del Vendrell li aportin coses bones de cara a millorar el seu joc.