L'expulsió del govern del regidor Enric Daza (Junts per Cambrils) ha capgirat el taulell polític cambrilenc. La situació, però, recorda inevitablement a un altre episodi, no gaire llunyà, on el mateix polític va ser el protagonista. De fet, aquest mes de febrer ha fet exactament dos anys de l'anunci amb el qual Enric Daza renunciava a presentar-se a les eleccions municipals de 2023 amb el seu antic partit, el Nou Moviment Ciutadà (NMC).

Aquella notícia va agafar per sorpresa a tothom. A tres mesos i mig pels comicis locals, Daza abandonava el partit del qual havia estat número dos en les eleccions de 2019 i del qual també n'havia estat president. En el moment en què Daza feia aquest anunci, ja havia estat ratificat com a número dos per a les eleccions en el partit que lidera Oliver Klein. La reacció dels municipalistes va ser contundent: reclamar l'acta de regidor a Enric Daza i donar-lo de baixa de la militància del partit. L'NMC es va reunir en assemblea i va explicar que tots els seus regidors havien signat davant de notari “un compromís d’honorabilitat i dignitat política” on, entre altres clàusules, s’estipulava que en cas de donar-se de baixa de la formació i tenir responsabilitats atribuïdes com a regidor, aquest “deixaria immediatament els seus càrrecs”.

Daza fitxa per Junts

Això, però, no es va produir. Enric Daza va negar-se a retornar l'acta de regidor i, no només va passar al banc de no adscrits, sinó que, a més, ho va fer representant de facto unes noves sigles polítiques, les de Junts per Cambrils. Tan sols dues setmanes després de la notícia de la seva renúncia i posterior expulsió de l'NMC, el partit postconvergent presentava Daza com el seu candidat a les eleccions municipals del 28 de maig. Acompanyat per Lluïsa Gené, aleshores cap local de Junts; Joaquim Calatayud, diputat al Parlament de Catalunya i president del partit al Camp de Tarragona; i José Antonio Rodríguez, cap comarcal del partit; Daza va manifestar la seva voluntat de “centrar-se en la política municipal” i es mostrava “molt motivat” davant el seu nou repte polític. “La gent del carrer ens deia que anéssim a buscar a l'Enric”, afirmava Gené, que va confirmar que s'havia sondejat el polític mentre encara estava a l'NMC, però que li van fer la proposta després de la seva sortida del partit.

Cal recordar que el Nou Moviment Ciutadà, quan Enric Daza encara n'era regidor, va fer caure el govern que el partit municipalista compartia amb Esquerra Republicana (ERC) i Junts presentant una moció de censura amb la resta de partits de l'oposició. Partit Popular (PP), Ciutadans (C's) i Partit Socialista (PSC) van donar els seus vots perquè Oliver Klein fos alcalde. Any i mig després, en la presentació de Daza com a alcaldable de Junts, la presidenta del comitè local treia ferro a aquest fet: “no és que ens fes fora del govern municipal. Estàvem en una coalició, es va trencar el govern i, evidentment, hi va haver danys col·laterals”.

Sorpresa a les eleccions i pacte «anti-Klein»

La decisió de Daza, que es va prendre en tan sols 48 hores, el posava al capdavant dels juntaires per unes eleccions que se celebrarien tres mesos després. En aquests comicis, la gran sorpresa va ser la victòria contundent de l'expartit de Daza, el NMC, que va aconseguir els sis regidors que actualment estan a l'oposició. D'altra banda, Junts per Cambrils amb Enric Daza al capdavant salvava els mobles mantenint els tres regidors amb els quals ja havia comptat en el mandat 2019-2023. Just després de les eleccions, el nou líder dels postconvergents feia una “lectura positiva” dels resultats electorals: “estic agraït al partit i a la gent que ens ha donat confiança [...]. Vaig deixar l'NMC i vaig decidir liderar un partit que estava debilitat, amb discrepàncies internes. Les enquestes fa tres mesos ens donaven entre cap i un regidor i hem tingut tres mesos per treballar el programa i fer una renovació important. Soc el primer que vaig creure en aquest partit tot i l'ambient que hi havia. Ara toca pensar en els pactes”.

I, efectivament, va arribar l'hora dels pactes i la bomba era que el guanyador de les eleccions, el Nou Moviment Ciutadà, es quedava sense l'alcaldia. Un pacte a quatre bandes format per PSC, ERC, Junts i En Comú Podem (ECP) repartia l'alcaldia entre Alfredo Clúa i Camí Mendoza. Enric Daza, amb els mateixos tres regidors que el partit socialista, renunciava a la vara d'alcalde –segons va afirmar ell mateix el passat divendres–, i es quedava amb la regidoria d'Urbanisme i Obra Pública que havia ostentat durant la seva etapa al Nou Moviment Ciutadà. Daza manifestava durant la presentació del pacte que havia estat “bastant fàcil” arribar a un acord amb els seus socis: “crec que aquest acord permetrà que un grup de persones que ens hem posat d'acord puguem atendre els diferents reptes de la ciutat i de les persones. Hem de saber interpretar les necessitats per convertir-nos en un govern fort”.

De tot menys «un govern fort»

Durant l'any i mig de govern, però, el pacte quadripartit ha demostrat ser de tot menys “un govern fort”, tal com deia Daza. Les discrepàncies internes han estat constants, fins i tot més del que ha sortit a la premsa, tal com reconeixien avui Clúa, Mendoza i Barberà. El paper de Daza ha estat discordant de manera intermitent i, tot i que no ha estat l'única pota de la taula que ha ballat –recordem que el regidor Jordi Barberà va protagonitzar un episodi similar–, la taula finalment ha caigut pel seu costat. Els fets es van precipitar la setmana passada després d'una notícia del Diari de Tarragona en la qual una filtració des de dins de Junts –molt probablement d'alguns dels seus tres regidors– informava de la disconformitat del partit amb la contractació d'un gerent per l'Ajuntament. Aquest, segons la notícia, no era l'únic punt en desacord entre els membres de govern.

Davant de la filtració, el grup municipal de Junts per Cambrils va convocar una roda de premsa on, tot i que van intentar treure ferro a la situació –de fet, el mateix Enric Daza va afirmar que el seu posicionament no afectaria l'estabilitat del govern–, finalment, ha demostrat produir l'efecte contrari. “Hem de ser suficientment madurs, seria estrany que estiguéssim al 100% d’absolutament tot [...]. Estem molt tranquils en aquest sentit perquè creiem que s’entendrà i això ha de servir per a refermar els lligams”, deia Daza, al costat de les seves dues companyes de partit, Laura Mellau i Teresa Recasens.

L'ambient posterior a la roda de premsa, però, indicava que no era tot tant bonic com es pintava i les conseqüències no s'han fet esperar. Segons ha informat l'alcalde, aquest matí, abans de la roda de premsa, se li ha comunicat a Daza, en una llarga conversa, la decisió de retirar-li les competències de govern. Ara queda la incògnita de què passarà amb les dues regidores de Junts i quines poden ser les conseqüències polítiques d'aquesta expulsió. El que és un fet, i això és innegable, és que Enric Daza ha estat apartat de dos dels tres governs dels quals ha format part i que el tercer el va trencar el seu partit amb una moció de censura.