Àngel Vallverdú enllesteix el seu treball sobre el Ball de Bastons sota el títol "Mireu com passen tocant els bastons"
 | |
| Àngel Vallverdú, ahir a la redacció de Revista Cambrils |
Per realitzar l'estudi, Àngel Vallverdú ha revisat l'arxiu municipal, però també diferents hemeroteques com l'hemeroteca de Revista Cambrils o la Biblioteca Central de Reus, per consultar exemplars del Diari de Reus, el Diari de Tarragona i del diari La Cruz, un diari catòlic de Reus ja desaparegut per tal de fer un buidatge de les diferents notícies que s'han publicat sobre el Ball de Bastons de Cambrils i sobre el món dels balls de bastons en general. A banda de la consulta d'arxius i hemeroteques, una altra part important per a l'elaboració de l'estudi han estat les fonts orals, fent entrevistes a bastoners i músics actuals, però també a antics bastoners. A més ha treballat també en l'observació directa dels balls i les músiques de diferents grups de ball de bastons.
Anàlisi històrica, musical i coreogràfica
Segons ha explicar Àngel Vallverdú a Revista Cambrils Diari Digital, l'estudi es divideix en diferents parts. D'entrada hi ha una primera part descriptiva molt breu de Cambrils. Després hi ha una part de notes històriques dividides per etapes en què explica les característiques socials, polítiques i econòmiques de Cambrils. També hi ha un apartat sota el nom "La importància de ser", en què fa un repàs a les figures més destacades de la història del Ball de Bastons de Cambrils. Un altre dels apartats engloba una descripció més formal de què és el ball de bastons amb tres seccions: les músiques, descripcions coreogràfiques, descripcions del vestuari, els bastons, els ginys o els estendards, però sobretot des del punt de vista comparatiu amb Montblanc i l'Espluga de Francolí, "que són els dos referents més propers que té el Ball de Bastons de Cambrils, que, de fet, són les tres úniques colles que han conservat aquest estil", segons explica Àngel Vallverdú. I finalment, hi ha un darrer apartat amb unes petites conclusions a mode de resum.
"Mireu com passen tocant els bastons"
Pel que fa al títol de l'estudi, "Mireu com passen tocant els bastons", Àngel Vallverdú explica que "el més fàcil hagués estat posar Ball de Bastons de Cambrils (1907-2007). 100 cents d'història, però tampoc m'agrada ser tan directe, he volgut buscar-hi una cosa amb una mica més d'encant. És una lletra que m'agrada. És d'un fragment d'una lletra de ball que va fer Francisco Mas que es diu Rossinyol i que diu: apa minyones obriu les finestres, apa minyones obriu els balcons, mireu com passa la colla vella que és com es deia aleshores, mireu com passen tocant els bastons...". Segons Àngel Vallverdú, "és una expressió antiga que es deia aquí fins fa poc. Es deia picar i no ballar com s'està dient ara per influència externa. Ells antigament deien tocar els bastons".
Altres novetats que a nivell personal destaca Àngel Vallverdú, és l'existència d'una colla de l'any 1942 que són gent de la lleva del Biberó, "també he trobat molt interessant trobar les vinculacions que hi havia entre el ball de bastons i la societat Coral El Porvenir coneguda com La Cadira o veure com altres institucions com els escoltes o a la Casa Sant Josep també han tingut interès i de fet han fet ball de bastons".
Pel que fa a la publicació d'aquest treball, Àngel Vallverdú comenta que la setmana vinent té un primer contacte amb una editorial de Tarragona per veure quines possibilitats té per publicar aquest estudi.