Les sales de màquines dels partits polítics cambrilencs funcionen amb unes normes molt particulars, com hem pogut anar veient al llarg dels anys. Ho hem comprovat elecció rere elecció i això ha fet que als cambrilencs ja gairebé no ens sorprengui res del que passa a la política municipal. Que es produeixin pactes entre formacions ben dispars ja no és cap novetat. La ciutadania, fins i tot, s'ha acostumat a que qualsevol pacte és possible i és per això que la trencadissa actual arran de l'expulsió del regidor Enric Daza i la sortida del govern municipal de tot el grup de Junts, no ha passat dels típics laments a les xarxes socials i als comentaris de cafè.

La llista més votada es queda a l'oposició, per primera vegada

Però no sempre ha estat així i caldria situar un punt d'inflexió dins la vida política cambrilenca arran del que va passar a les eleccions de l'any 1991, unes eleccions que van culminar amb la proclamació com a alcalde de Josep Pedrell, el cap de llista de l'Alternativa Cambrilenca Independent (ACI), una formació municipalista que havia obtingut dos representants a les eleccions locals. La coalició de govern la va completar el Partit Socialista (PSC), amb 5 regidors, i el Partit Popular (PP), amb 2. A l'oposició es va quedar Convergència i Unió (CiU), que havia estat el partit guanyador dels comicis, amb una representació de 7 regidors, i també Iniciativa per Catalunya (IC), que va obtenir un regidor.

Josep M. Panicello, el llavors cap de llista de CiU, venia de ser l'alcalde de Cambrils en el període 1987-1991, en un govern en el qual també hi havia la Candidatura Independent Cambrilenca (CiC) i el PP. L'any 1991 va ser la primera vegada en que la llista més votada no va poder formar govern i això va obrir la caixa dels trons de la política local i va fer que, anys més tard, es repetís una jugada similar que va deixar a l'oposició el PSC (a les eleccions de l'any 1999). A partir d'aleshores, d'elecció en elecció hem anat vivint nous capítols amb nous actors i amb nous pactes, tot i que també s'ha comptat amb la col·laboració d'actors ja retirats que en aquests moments de tanta intensitat, prenen un paper protagonista.

Ampli ressò mediàtic

Tornem a l'any 1991. El soroll del pacte entre ACI, PSC i PP va arribar força lluny. El dia del ple de constitució del nou govern municipal hi van ser presents molts mitjans de comunicació tant d'àmbit territorial com d'àmbit nacional. Tal com s'explicava a l'edició de juny de la Revista Cambrils, “periodistes, càmeres i fotògrafs van omplir de gom a gom el saló de sessions. Fins i tot una setmana després, diaris nacionals parlaven dels pactes cambrilencs”. La sala de plens, de l'antic edifici, era molt petita i a l'acte només hi va poder accedir la premsa. Es va muntar un sistema de megafonia per tal que la gent pogués seguir el ple des de la plaça de la Vila. Unes 250 persones s'hi van aplegar per seguir amb expectació el decurs de l'acte i mostrar, públicament, el seu suport o bé el seu rebuig, segons els casos, als representants municipals electes.

Un altre aspecte que ens mostra el pas del temps és veure les noves maneres d'expressar-se la gent. Actualment, les xarxes socials capitalitzen tant les ires com els suports de la gent vers els protagonistes polítics. El 1991, ara fa 34 anys, els més escalfats van reaccionar amb “el llançament de fulls anònims, la publicació d'esqueles mortuòries insultants, l'enviament de faxs insidiosos, les trucades telefòniques amenaçadores i, fins i tot, algun vidre de cotxe trencat”, segons s'explicava a la Revista Cambrils.