La història està plena d'episodis que es repeteixen cíclicament i Cambrils n'és un cas bastant paradigmàtic. I és que la crisi que travessa actualment l'Ajuntament, arran de l'expulsió del regidor Enric Daza del govern, recorda inevitablement a una altra crisi política que va acabar derivant en la primera moció de censura de la història democràtica del municipi. Parlem del cessament del regidor Francesc Garriga (ACI), l'any 2002, que li va acabar costant el càrrec a l'aleshores alcalde, Joan Serra (CiU).

Igual que en l'actualitat, el govern municipal que liderava Serra era una coalició –en aquest cas formada per Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP) i l'Alternativa Cambrilenca Independent (ACI)– que havia servit per deixar fora de l'alcaldia el guanyador de les eleccions, aleshores el Partit Socialista (PSC) de Robert Benaiges. A diferència de l'actual, el govern de Joan Serra, però, va mantenir-se en majoria fins a pràcticament el final del mandat.

Va ser el novembre de 2002, a sis mesos de les eleccions, que va saltar tot pels aires. Després de diverses desavinences al llarg del mandat, la gota que va fer vessar el got va ser una moció presentada per l'oposició a la qual el regidor Francesc Garriga (ACI) va donar suport. Aquesta moció feia referència a la crisi del desallotjament del Casal d'Avis Baix Camp, el que havia estat l'element més desestabilitzador de la legislatura. Les discrepàncies entre Serra i Garriga respecte a aquest tema havien existit, però va ser per culpa d'aquesta moció que el convergent va decidir que ja n'hi havia prou.

La «deslleialtat», l'element que trenca governs

El 22 de novembre, per decret d'alcaldia, es feia oficial el cessament de Francesc Garriga com a regidor d'Obres Públiques –curiosament, la mateixa regidoria que actualment ocupava Enric Daza– i Promoció de Ciutat. “No és mereixedor de formar part del govern municipal, bàsicament per la seva incoherència i incongruència d'accions de govern, actuacions poc justificades i, en definitiva, deslleialtat envers l'equip de govern”, argumentava Serra per justificar el cessament. Casualment, la “deslleialtat” també ha estat el motiu que ha impulsat la destitució del portaveu de Junts per Cambrils.

Després de conèixer la seva destitució, Garriga va explicar que ja havia informat a l'equip de govern que volia donar suport a aquesta moció i que aquests no estaven d'acord. “Cal tenir en compte que altres vegades havia estat el mateix alcalde qui havia promogut mocions en les quals una part de l'equip de govern no hi estava d'acord i això no va tenir cap conseqüència”, recordava el regidor de l'ACI. Sigui com sigui, amb aquest cessament Garriga passava al banc de l'oposició i el govern es quedava en minoria.

Contactes infructuosos amb l'oposició

Vint-i-dos anys enrere, les conseqüències de la crisi van trigar un mes a desencadenar-se. El govern de Joan Serra va intentar continuar endavant en minoria, amb l'oposició posant totes les traves possibles per impedir el funcionament del consistori. Els regidors Lluís Colom, Montse Garrido, Pere Llorens i Anton Callau van haver de deixar les presidències de les seves comissions en perdre les mocions de confiança presentades per l'oposició. Davant aquesta situació, l'alcalde Serra va iniciar una ronda de contactes amb els grups de l'oposició –exactament com està fent ara mateix Alfredo Clúa– que no va donar cap fruit.

Finalment, el punt d'inflexió va ser el ple municipal urgent del dia 20 de desembre en el qual el govern en minoria va incloure en l'ordre del dia un tràmit urbanístic que no comptava amb el consens de la resta de regidors. Govern i oposició es van acabar tirant els plats pel cap en el mateix ple i en rodes de premsa posteriors. La situació era insalvable.

La moció de censura va ser qüestió de dies. El 23 de desembre de 2002, els grups de l'oposició –PSC, ICV i ERC– i el regidor Francesc Garriga arribaven a un acord per acabar amb el mandat de l'alcalde Joan Serra. El motiu que van esgrimir els partits per fer alcalde el socialista Robert Benaiges a quatre mesos dels comicis van ser “la greu paràlisi” en la qual, segons ells, es trobava l'Ajuntament.

Després de la pausa obligada per les vacances de Nadal, el 9 de gener de 2002, se celebraria el primer ple per moció de censura de la història democràtica de Cambrils. Robert Benaiges va rebre els vots favorables de PSC, ERC, ICV i el regidor no adscrit Francesc Garriga i es convertia, d'aquesta manera, en el nou alcalde quatre mesos abans de les eleccions.

Veurem, aquesta vegada, una nova moció de censura i el cap de l'oposició –en aquest cas, Oliver Klein– recollint la vara d'alcalde? Només el temps ho dirà... De moment, les coincidències entre el “cas Daza” i el “cas Garriga” són només això. Coincidències.