Informació general

Més d’un centenar de persones participen en la ruta comentada “Espais de la Guerra Civil a Cambrils”

Per Èlia Bellmunt

Una de les parades de la ruta va ser la plaça de l'Església de Santa Maria, on hi ha una de les entrades al refugi del carrer de les Creus

Ahir diumenge, 18 de novembre, més d’un centenar llarg de persones va trobar-se a la plaça d’Espanya per seguir la ruta comentada “Espais de la Guerra Civil a Cambrils”. Aquesta excursió, organitzada des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament i amb la col·laboració de la Biblioteca Municipal, el Museu d’Història i l’Arxiu Municipal, va comptar amb la narració del contacontes professional Carles Alcoy i les aportacions de Gerard Martí –director del Museu d’Història– i Montserrat Flores –arxivera municipal–.

Una ruta a peu

Des de la plaça d’Espanya la ruta va seguir un recorregut per diversos carrers del Barri Antic de Cambrils. Al llarg de les deu parades es van comentar fets històrics documentats ocorreguts en cadascun dels escenaris. També es llegien fragments de textos, provinents de llibres o fonts orals, de testimonis de l’època.

Enriquint l’experiència, alguns dels participants en l’excursió aportava les seves memòries en el moment mateix de fer-se l’excursió. És el cas de Marc Marcè, que vivia prop de la confluència dels carrers del Soldat i Major, recorda com els veïns aprofitaven els pous de casa com a refugis o bé cavaven un solc a terra per arribar a construir un nou refugi.

La ruta va acabar al Museu Molí de les Tres Eres, on es va oferir un refrigeri per a tots els assistents.

Els escenaris

Les diverses parades de l’excursió van fer-se al forn de cal Tallero, al carrer Major, al carrer de les Creus, a la plaça de l’Església de Santa Maria, a la plaça de Marianao, al carrer de Sant Josep, a la Cooperativa Agrícola, a l’ermita de la Mare de Déu del Camí i al passeig de Vidal i Barraquer.

Els relats explicats en aquests escenaris van posar en coneixement dels assistents diversos detalls sobre el dia a dia de l’època. Així doncs, es pot calcular quants habitants tenia Cambrils en aquella època gràcies al racionament de la farina per elaborar pa. També es va mostrar l’emplaçament d’un magatzem propietat de Carles Roig que feia servir la CNT-FAI, la casa on va ser reallotjada una família a qui van expropiar la seva casa per a l’ampliació de la nacional, diverses entrades als refugis antiaeris o plaques amb els noms de carrers que van ser rebatejats durant la II República.

Testimonis de l’època

Un dels fets que va posar de manifest l’excursió és que les fonts orals, és a dir, diversos testimonis de l’època que narren el que van viure, ofereixen diverses versions d’un mateix fet que no sempre coincideixen. Aquest és el cas d’un hidroavió que va bombardejar un camió i la sort del conductor i els ocupants de l’avió.

Malgrat viure en un context de guerra, també hi va haver històries amb un final feliç. Entre aquestes històries hi ha les de familiars que caminaven dies i dies d’un hospital a un altre fins a trobar els seus familiars ferits o les d’infermeres que acabaven casant-se amb convalescents de l’Hospital de Sang. Els fets anecdòtics ocupen algunes vivències de l’època, com el d’un noi que va córrer a amagar-se darrera al balcó quan els soldats van cridar des del carrer “aquell que està al balcó, que s’amagui o disparo!”; una senyora que va desmaiar-se i va caure de la cadira en veure els seus familiars d’esquerres celebrant l’aniversari de la II República en Divendres Sant o la noia que havia de desinfectar-se abans d’entrar a casa després d’haver rentat la roba ensangonada i plena de polls que venia del front.

Revista Cambrils Diari Digital

D’entre els objectes que es van mostrar al llarg del recorregut, en dues ocasions es van mostrar pàgines impreses de Revista Cambrils Diari Digital. En concret es mostraven fotografies de reportatges elaborats i publicats per Revista Cambrils i que són consultables a la secció de reportatges del Diari Digital.

La primera fotografia que es va mostrar era de l’interior del refugi del carrer de les Creus. Aquest refugi, de 90 metres de llarg, tenia una entrada a l’alçada del carrer de Rovira, una altra a la plaça de l’Església de Santa Maria i la tercera a la llavors seu de la UGT i actual edifici de les Germanes Vedruna.

La segona fotografia era la de la família de Sidonio Pintado, que va viure al número 39 del carrer de les Creus. Aquest mestre de primera ensenyança, casat amb la cambrilenca Maria Riba Rodríguez, va traslladar-se a viure a Cambrils amb la seva família i la foto mostra el matrimoni acompanyat dels seus fills Pablo, Félix, Paz i Maria. Pintado va ser afusellat el 30 de maig de 1939 a la muntanya de l’Oliva de Tarragona acusat de “desafecto al régimen”, entre d’altres motius, per haver participat en el sistema educatiu instaurat per la II República.

Comenta aquest article