Més dun centenar de persones participen en la ruta comentada Espais de la Guerra Civil a Cambrils
Una de les parades de la ruta va ser la plaça de l'Església de Santa Maria, on hi ha una de les entrades al refugi del carrer de les Creus |
Ahir diumenge, 18 de novembre, més dun centenar llarg de persones va trobar-se a la plaça dEspanya per seguir la ruta comentada Espais de la Guerra Civil a Cambrils. Aquesta excursió, organitzada des de lÀrea de Cultura de lAjuntament i amb la col·laboració de la Biblioteca Municipal, el Museu dHistòria i lArxiu Municipal, va comptar amb la narració del contacontes professional Carles Alcoy i les aportacions de Gerard Martí director del Museu dHistòria i Montserrat Flores arxivera municipal.
Una ruta a peu
Des de la plaça dEspanya la ruta va seguir un recorregut per diversos carrers del Barri Antic de Cambrils. Al llarg de les deu parades es van comentar fets històrics documentats ocorreguts en cadascun dels escenaris. També es llegien fragments de textos, provinents de llibres o fonts orals, de testimonis de lèpoca.
Enriquint lexperiència, alguns dels participants en lexcursió aportava les seves memòries en el moment mateix de fer-se lexcursió. És el cas de Marc Marcè, que vivia prop de la confluència dels carrers del Soldat i Major, recorda com els veïns aprofitaven els pous de casa com a refugis o bé cavaven un solc a terra per arribar a construir un nou refugi.
La ruta va acabar al Museu Molí de les Tres Eres, on es va oferir un refrigeri per a tots els assistents.
Els escenaris
Les diverses parades de lexcursió van fer-se al forn de cal Tallero, al carrer Major, al carrer de les Creus, a la plaça de lEsglésia de Santa Maria, a la plaça de Marianao, al carrer de Sant Josep, a la Cooperativa Agrícola, a lermita de la Mare de Déu del Camí i al passeig de Vidal i Barraquer.
Els relats explicats en aquests escenaris van posar en coneixement dels assistents diversos detalls sobre el dia a dia de lèpoca. Així doncs, es pot calcular quants habitants tenia Cambrils en aquella època gràcies al racionament de la farina per elaborar pa. També es va mostrar lemplaçament dun magatzem propietat de Carles Roig que feia servir la CNT-FAI, la casa on va ser reallotjada una família a qui van expropiar la seva casa per a lampliació de la nacional, diverses entrades als refugis antiaeris o plaques amb els noms de carrers que van ser rebatejats durant la II República.
Testimonis de lèpoca
Un dels fets que va posar de manifest lexcursió és que les fonts orals, és a dir, diversos testimonis de lèpoca que narren el que van viure, ofereixen diverses versions dun mateix fet que no sempre coincideixen. Aquest és el cas dun hidroavió que va bombardejar un camió i la sort del conductor i els ocupants de lavió.
Malgrat viure en un context de guerra, també hi va haver històries amb un final feliç. Entre aquestes històries hi ha les de familiars que caminaven dies i dies dun hospital a un altre fins a trobar els seus familiars ferits o les dinfermeres que acabaven casant-se amb convalescents de lHospital de Sang. Els fets anecdòtics ocupen algunes vivències de lèpoca, com el dun noi que va córrer a amagar-se darrera al balcó quan els soldats van cridar des del carrer aquell que està al balcó, que samagui o disparo!; una senyora que va desmaiar-se i va caure de la cadira en veure els seus familiars desquerres celebrant laniversari de la II República en Divendres Sant o la noia que havia de desinfectar-se abans dentrar a casa després dhaver rentat la roba ensangonada i plena de polls que venia del front.
Revista Cambrils Diari Digital
Dentre els objectes que es van mostrar al llarg del recorregut, en dues ocasions es van mostrar pàgines impreses de Revista Cambrils Diari Digital. En concret es mostraven fotografies de reportatges elaborats i publicats per Revista Cambrils i que són consultables a la secció de reportatges del Diari Digital.
La primera fotografia que es va mostrar era de linterior del refugi del carrer de les Creus. Aquest refugi, de 90 metres de llarg, tenia una entrada a lalçada del carrer de Rovira, una altra a la plaça de lEsglésia de Santa Maria i la tercera a la llavors seu de la UGT i actual edifici de les Germanes Vedruna.
La segona fotografia era la de la família de Sidonio Pintado, que va viure al número 39 del carrer de les Creus. Aquest mestre de primera ensenyança, casat amb la cambrilenca Maria Riba Rodríguez, va traslladar-se a viure a Cambrils amb la seva família i la foto mostra el matrimoni acompanyat dels seus fills Pablo, Félix, Paz i Maria. Pintado va ser afusellat el 30 de maig de 1939 a la muntanya de lOliva de Tarragona acusat de desafecto al régimen, entre daltres motius, per haver participat en el sistema educatiu instaurat per la II República.