Un dijous més, la sala d’actes del Centre Cultural acollia una nova conferència del cicle Veus Cambrilenques, emmarcat en el Campus Extens de la URV i organitzat pel Museu d’Història de Cambrils. Aquesta setmana el conferenciant era el cambrilenc Robert Benaiges-Fernández, que va protagonitzar una interessant xerrada que portava per títol "Del hard rock al heavy metal: l'impacte ambiental de la mineria al mar".

El cambrilenc és microbiòleg, bioinformàtic i investigador de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, centre associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha estat lligat a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua, també del CSIC, o el grup d’investigació MAIMA- Isòtops estables i mineralogia de la Universitat de Barcelona.

Benaiges-Fernández va iniciar la conferència demanant disculpes perquè havia escollit un "títol juganer" per captar l’atenció del públic. Com va dir, no venia a parlar ni de Led Zeppelin ni de Ghost, dos grups musicals que li agraden molt, sinó que centrava la seva intervenció en l’impacte que suposa la mineria en les poblacions on hi ha explotacions mineres, un camp que coneix molt bé perquè va ser l’objecte d’estudi de la seva tesi doctoral. Un títol enginyós que, tot i les disculpes inicials, sí que tenia relació amb el que havia d'exposar el cambrilenc com va poder comprovar el públic al final de la xerrada. 

De Mart a l’estudi de les mines

Per a explicar la seva vinculació amb la indústria minera, el conferenciant va confessar que estava relacionat amb una passió que tenia de ben petit. "Tota la vida ha estat una mica friqui, he vist més vegades Star Wars que una altra cosa. De petit volia ser el Jedi i em volia dedicar a una cosa científica que em portés a temes de l’espai", va exposar el microbiòleg, que va fer broma amb què "no es pot anar amb Vueling a Mart", per aquest motiu va decidir buscar ambients terrestres que s’assemblessin el màxim possible a Mart per a estudiar-los. "A Mart fan servir el ferro, n’hi ha molt, és de color vermell perquè el ferro quan s’oxida és d’aquest color", va dir.

Un objectiu que ha acabat assolint gràcies al seu estudi sobre l’impacte de les mines, que han evolucionat i ja no tenen la pinta d’una galeria llarga, sinó que són mines de cel obert, amb més avantatges que la mineria convencional. La major part d’aquesta activitat es concentra a la Xina, on hi ha un gran monopoli. "Cada vegada hi ha més mines per culpa dels telèfons mòbils", va apuntar el cambrilenc, que va afegir que tots els components electrònics necessiten mines, ja que els metalls com l’alumini o l’estany per fer les pantalles s’obtenen precisament amb aquesta activitat. 

En aquestes mines de cel obert s’extreuen els minerals d’interès i el material que es descarta, conegut com a ganga, es deixa en una presa que en la majoria dels casos no té cap mena de manteniment per part de les empreses mineres -suposa un cost elevat- i sorgeixen problemes d’inundació de fangs i materials altament perillosos. "En països on hi ha molta falta d’aigua fan una canonada i les cues mineres -la brossa de les mines- fan cap al mar", va assenyalar. 

Els casos de Badia de Portmán i Ensenada de Chapaco

Per fer la seva tesi, el cambrilenc va estudiar els casos de Badia de Portmán (Múrcia) i Ensenada de Chapaco (Xile), centrant-se en com havien afectat aquestes deposicions de cues marineres. "Badia de Portmán és el desastre ecològic més important del Mediterrani amb diferència", va dir el microbiòleg. L’empresa minera va construir una canonada que va fer que la brutícia entrés a la badia, que actualment no existeix i just al davant té unes piscifactories dedicades a la cria del llobarro. Ara la badia s’està buidant i tractant per a poder recuperar-la i que la gent es pugui banyar sense problemes.

Pel que fa a l’Ensenada de Chapaco, Benaiges-Fernández va apuntar que just dues setmanes abans d’anar a fer l’estudi es van trobar que el president d’aleshores, Sebastián Piñera, els va tallar el finançament perquè la mineria és l’activitat principal de Xile i totes les explotacions mineres són dels Estats Units. "Tenen un problema gravíssim de càncers a la població de Huasco", va manifestar. 

Per fer aquesta tesi també van fer experiments en altres mines arreu Europa per analitzar els bacteris i van arribar a la conclusió que a nivell químic no passa res per llençar aquestes restes a l’aigua, però no passa el mateix a nivell bacterià. "Els bacteris tenen capacitats inaudites, molt probablement d’aquí trenta o quaranta anys la gent es morirà de bacteris (…) Són capaços de dissoldre el ferro. No només dissol el ferro, també l’arsènic, el plom i això ho pot menjar una gamba, un musclo o una tonyina plena de peixos que estan plens d’aquests elements tòxics", va alertar el cambrilenc. 

El proper acte del Campus Extens de la URV serà el proper dimarts 25 de febrer a les 19 hores a la Biblioteca Josep Salceda i Castells, amb la tertúlia del club de lectura adult a càrrec de Sílvia Cantos per parlar del seu llibre Ferides.