Alfredo Clúa deixarà de ser alcalde de Cambrils, oficialment, aquest divendres. És la primera vegada al municipi, des del restabliment de la democràcia, que un batlle renuncia al càrrec i ho farà després de sis-cents dos dies exercint-lo, entre el 7 de juliol de 2023 i el 28 de febrer de 2025. Aquesta dada també passarà a la història, ja que és el període més curt d'un alcalde cambrilenc al capdavant de l'Ajuntament des del 1979. El batlle més breu fins ara havia estat Oliver Klein que, curiosament, va ser-ho quatre dies més que Clúa, un total de sis-cents sis, entre el 28 de setembre de 2021 i el 27 de maig 2023, després d'haver estat investit mitjançant una moció de censura.

Sigui com sigui, el pas d'Alfredo Clúa per l'alcaldia ha estat tan fugaç que amb prou feines hi ha hagut temps a què es vegin els resultats de la seva gestió. Sense anar més lluny, el socialista havia qualificat el 2025 com l'any en el qual es començarien a veure “el fruit del que es va començar a moure a inicis del mandat”. Entre els projectes que ell i el seu equip han deixat encarrilats hi ha les obres de l'avinguda del Baix Camp, del Mercat Municipal de la Vila, la Casa de la Festa, els carrers de Pau Casals, Cristòfor Colom o Orquídies. Per tots aquests projectes, i altres que ara queden en l'aire com el Teatre Auditori, el govern municipal ha aconseguit el suport de la Generalitat i la Diputació. De fet, el pressupost de 2024 va veure incrementada la partida d'inversions dels 170.000 euros de l'any anterior als 1,8 milions d'euros. El que és clar, però, és que el breu mandat d'Alfredo Clúa ha estat marcat per polèmiques i crisis diverses.

La crisi de les dutxes

Una de les primeres va ser la crisi de les dutxes i els rentapeus. En un context de greu sequera, el govern municipal va decidir retirar –l'any anterior ja s'havien precintat– aquests elements de les platges, despertant la indignació d'una part del sector turístic i dels usuaris. La pressió popular va obligar l'executiu a fer marxa enrere i el 9 d'agost tornaven la meitat dels rentapeus tot i mantenir la campanya de conscienciació.

La crisi del porta a porta

Una altra gestió que ha desgastat molt el govern d'Alfredo Clúa ha estat la implementació del sistema de recollida porta a porta i del sistema d'identificació personal als contenidors convencionals. El porta a porta es va començar a aplicar als barris del Molí de la Torre i Vilafortuny el mes de juliol de 2024 i, des de l'inici, va comptar amb l'oposició dels veïns. El govern ha intentat revertir aquesta dinàmica amb diverses campanyes i reunions amb els ciutadans, però no s'ha aconseguit arribar a un percentatge raonable de seguiment del sistema. Aquest cap de setmana, el Diari de Tarragona ha avançat que l'alcalde firmarà un decret perquè el porta a porta es deixi d'aplicar.

Cal recordar que aquesta crisi també va provocar la renúncia per motius personals del regidor d'Espai Públic i Sostenibilitat, Alejandro Garcia, el setembre de 2024. La seva substituta, Hélène Arcelin, tampoc ha pogut revertir la dinàmica.

La crisi Barberà

L'estiu del 2024 va ser realment problemàtic pel govern municipal. També va ser aleshores quan el regidor d'En Comú Podem, Jordi Barberà, va aixecar polseguera amb una entrevista concedida al Diari de Tarragona on assegurava que el consistori podria “entrar en col·lapse” si no hi ha canvis importants “en el rumb, la gestió diària i en la coalició amb la resta de partits que formen el govern local”. El govern va intentar apagar el foc generat per aquestes paraules –que ara semblen profètiques– amb un comunicat on retreia les formes en què Barberà havia manifestat les seves queixes i, tot i que, finalment, no va haver-hi conseqüències més enllà dels retrets de l'oposició, aquesta va ser la primera mostra de la feblesa del pacte quadripartit.

La crisi de les entitats esportives

Un altre sector que també se li ha rebotat al govern d'Alfredo Clúa ha estat el de les entitats esportives. El 15 de novembre de 2024 es produïa una de les manifestacions locals més multitudinàries dels últims anys, amb gairebé un miler de persones reclamant més instal·lacions i més dignes. En el comunicat llegit pels portaveus es denunciava la situació de les infraestructures, reflex de la deixadesa i la manca d'inversió al llarg dels anys, apuntant no només al govern actual, sinó també als anteriors. En els mesos posteriors, s'han reparat les goteres del pavelló i s'ha anunciat que s'invertiran 1,2 milions d'euros per millorar la pista d'atletisme i la zona esportiva. Cal tenir en compte que el departament d'Esports també ha hagut de gestionar els impagaments que han patit les treballadores de l'empresa de neteja per part de l'empresa AEMA.

La crisi de Recursos Humans

Una de les crisis més greus de totes les que ha patit aquest govern ha estat la del departament de Recursos Humans, que es troba sense cap des del passat 27 de setembre, quan la persona que exercia el càrrec va ser desplaçat. Independentment d'això, el 14 de novembre la plantilla municipal començava una etapa de protestes que s'allarga fins a l'actualitat. “Aquest Ajuntament funciona gràcies a la bona voluntat del personal i això al final s'acaba”, lamentaven els sindicats en aquesta primera protesta.

Tot i obrir una fase de negociacions, la crisi, lluny de millorar la situació, va arribar al límit el mes de desembre, quan els treballadors van cobrar la nòmina i la paga extra de Nadal vuit dies més tard de l'establert per conveni a causa de la complicada situació laboral que travessa el departament de Recursos Humans. La plantilla es va arribar a plantejar anar a la vaga, cosa que finalment no es va produir. Fruit del cas de les nòmines, l'alcalde Alfredo Clúa va decidir apartar la regidora d'Organització, Gemma Balanyà, de les seves funcions. Dies més tard, però, feia marxa enrere i mantenia la seva companya de partit al càrrec.

Al llarg del mandat, la regidora Gemma Balanyà ha obert diverses carpetes en matèria de Recursos Humans que també han estat blanc de les crítiques de l'oposició com la modificació del conveni de la Policia Local o la modificació “a mida” de la fitxa del cap de gabinet per un cap de gabinet que al final no es va incorporar, ja que ho va fer una persona diferent. També han estat sonades les marxes de la cap de la Policia Local i la gerent del Patronat de Turisme.

La crisi Daza

Finalment, la gota que ha fet vessar el got ha estat el cas Enric Daza. Fa exactament dues setmanes, Alfredo Clúa va anunciar que expulsava del govern el portaveu del grup municipal de Junts per Cambrils per “manca de lleialtat i pèrdua de confiança total”, a la vegada que demanava a les dues altres regidores de Junts, Laura Mellau i Teresa Recasens, que es mantinguessin a l'executiu. Això ha precipitat la crisi fins al dia d'avui, ja que, finalment, tot el grup de Junts ha saltat a l'oposició i el govern municipal ha quedat en minoria (vuit regidors) i sense pressupostos.

Aquesta setmana, l'alcalde ha fet una ronda de contactes amb els diferents grups de l'oposició per mirar d'aconseguir el seu suport per aprovar els comptes, però no ho ha aconseguit i s'ha vist obligat a fer un pas al costat. “Em veig en l’obligació de no allargar més la situació, de no aferrar-me la cadira i de deixar pas perquè es puguin conformar noves majories per un nou govern”, ha manifestat Clúa en la roda de premsa en la qual ha renunciat al càrrec posant punt final a un breu mandat de sis-cents dos dies marcat per les polèmiques i les crisis de diferent tipus.