El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, un debat al voltant del tramvia que van protagonitzar l'advocat Francesc Garriga i el regidor Jordi Barberà. El debat tocava un tema candent i de màxima actualitat, tot just un mes i escaig després de l'anunci definitiu de la implantació del tramvia al Camp de Tarragona, que va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, a Cambrils. Francesc Garriga es postulava com a detractor d'aquest tramvia mentre que Jordi Barberà n'era un ferm defensor. El debat, organitzat per l'Assemblea Cambrils i amb la col·laboració de les Àvies i Avis per la Independència i el Consell Local de la República Baix Camp, va estar moderat per Lluís Rovira, director de Revista Cambrils.

Més de vint anys contemplant la possible instal·lació del tramvia

Abans d'entrar en matèria, el moderador de l'acte va fer un repàs històric referent a la implantació del tramvia al Camp de Tarragona. Els primers anys de la dècada dels 2000 es començava a parlar, a nivell dels alcaldes del territori, sobre aquesta qüestió però el primer pas es va fer el maig de 2006 quan es va celebrar una reunió del consell d'administració del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona a la qual van assistir els alcaldes de Tarragona, Reus, Valls, Salou, Vila-seca i Cambrils i que va estar presidida pel secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal. Aquesta reunió va servir per planificar els objectius del futur traçat del tramvia i es va concloure amb la previsió que el tramvia seria una realitat abans de l'any 2016. Després d'això es va presentar un projecte de tramvia, el juliol de 2010 però ja no es va fer cap més pas i tot va quedar aturat fins sis anys després, el juliol de 2016, en que es va tornar a reprendre el projecte d'implantar un tramvia al Camp de Tarragona. Des de llavors s'han anat fent passos fins que aquest any ja s'han iniciat els processos per a la licitació.

El cara a cara entre Francesc Garriga i Jordi Barberà va ser seguit per un nombrós públic. Garriga va argumentar que no cal triturar el territori amb una altra infraestructura i que abans que fer això caldria potenciar altres mitjans de transport com ara el tren o apostar pels busos ecològics. Per contra, Barberà es va posicionar com un defensor del tramvia, igual que de la resta de transports públics i va assenyalar que el sud de Catalunya ens veiem, normalment, com el pati del darrera del país i que quan ens arriba una inversió important no ens la creiem. Un altre concepte que es va debatre és el possible efecte barrera que pot produir la infraestructura del tramvia, mentre Garriga considerava que el tramvia suposaria una nova barrera, Barberà defensava la permeabilitat d'aquest transport i posava com a exemple la implantació de tramvies a diferents ciutats d'Europa, els darrers anys. Sobre aquest aspecte, Garriga va precisar que no es posiciona contra el tramvia com a transport però sí que no veu convenient el tramvia del Camp de Tarragona ja que no es tracta d'un tramvia de ciutat. En aquest sentit cal apuntar la intervenció del regidor de Mobilitat, Enrique Arce, present a l'acte, que va explicar que havia demanat a la Intel·ligència Artificial que es pronunciés sobre aquest tema, després d'haver introduït un munt de dades de la zona. La IA concloïa que el tramvia era indicat en zones amb la densitat de població de més de 10.000 habitants per Km2 i que a Reus i Tarragona la densitat és de 2.000 habitants per km2 i mentre que a la resta de poblacions per on ha de passar el tramvia encara és més baixa i que, per això, entre d'altres motius, recomanava apostar pels busos ecològics.

El debat va seguir viu, amb l'aportació del públic i tot plegat va servir perquè es posessin damunt la taula els arguments positius i no tan positius que pot aportar el tramvia. Uns avantatges i desavantatges que el moderador va exposar al final de l'acte i que havia extret d'una consulta, també, a la Intel·ligència Artificial. Segons la IA, els avantatges del tramvia urbà del Camp de Tarragona són la reducció del trànsit, la sostenibilitat, l'accés més econòmic, la millora de la comunicació regional i l'alternativa ecològica. Per contra, els desavantatges que hi veu la IA són el cost elevat tant de construcció com de manteniment, les interrupcions de trànsit durant les obres, la possible resistència social, la dependència dels problemes tècnics o meteorològics i l'adaptació dels horaris a les necessitats dels usuaris.