El Museu del Molí de les Tres Eres va acollir, ahir al matí, la roda de premsa de presentació dels resultats de l'excavació que s'ha fet al jaciment prehistòric del Cavet. Aquesta va anar a càrrec dels directors de l'excavació (membres de l'IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili), Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí. Entre les troballes destaca un dipòsit amb eines de la indústria del mesolític, que en aquest moment es troben en estudi al Museu d'Història.

 

Per encetar el torn d'intervencions, el director del Museu d'Història, Gerard Martí, va destacar que "aquest tipus de troballes no passen cada dia" i permeten "tirar milers d'anys enrere per conèixer més sobre la presència humana a Cambrils". Martí va comentar que els resultats de l'última excavació realitzada al jaciment no són pas "un bolet" sino fruit de més de 20 anys de recerca arrel de l'inici del conveni que el Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils va signar amb l'IPHES, l'any 2005. Aleshores es van iniciar les primeres excavacions al jaciment del Cavet –situat al barri del Molí de la Torre– i l'any 2019 es van aturar. El posterior esclat de la pandèmia de la covid-19 va propiciar que es paralitzessin aquest tipus de treballs arqueològics arreu. L'any passat es van recuperar les excavacions, en un sector molt acotat del jaciment, i aquestes han donat els seus fruits amb una troballa excepcional.

Una de les directores de l'excavació al jaciment, Marta Fontanals, va fer una àmplia explicació sobre les intervencions que s'han dut a terme al jaciment des de l'inici de les primeres actuacions arqueològiques. Fontanals va comentar que, "abans de les intervencions que es van iniciar l'any 2005 ja se sabia que aquest jaciment podia tenir molt d'interès perquè ja als anys 90, arrel de les obres d'un col·lector d'aigües, el Centre d'Estudis Cambrilencs (CEC) ja va detectar que hi havia material arqueològic en aquest punt". L'arqueòloga va apuntar que es tracta d'un jaciment molt ric i molt extens, amb una superfície de gairebé una hectàrea. "Els treballs es van iniciar en un sector més petit i ja es van trobar evidències de comunitats neolítiques que eren els primers agricultors i ramaders. Aleshores es van localitzar sitges d'emmagatzematge excavades al terra molt riques en materials: es van trobar restes de petxines, caragols, llavors de cereals, fusta carbonitzada i també restes d'eines. Estem parlant de fa uns 7.500 anys, és a dir, les primeres comunitats de pagesos i ramaders d'Europa de la zona mediterrània" va explicar.

Tot seguit, Josep Maria Vergès va donar detalls d'aquesta darrera intervenció realitzada a finals d'aquest passat 2024, concretament, entre el 10 de novembre i el 20 de desembre. Durant aquesta campanya es va aprofundir el sondeig fins a 3 metres. En campanyes anteriors ja s'havia documentat la presència de comunitats del neolític final i neolític antic però, ara, per sota d'aquests nivells neolítics va aparèixer aquest dipòsit amb la presència d'eines elaborades sobre còdols. Tal com va explicar Vergès, aquestes eines s'atribueixen a comunitats que van viure en la zona durant el mesolític, just abans de l'arribada de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes ara fa uns 7.000 o 7.500 anys –de les quals ja es tenia constància en aquest jaciment–. L’erosió eòlica que presenten moltes d’aquestes peces indiquen que les activitats d’aquests grups es portaven a terme arran de mar, en un context de platja amb dunes mòbils. És l'anomenat "llustre del desert" que li dona un toc brillant a aquests còdols. Pel que fa a l'ús d'aquestes peces, segons va apuntar l'arqueòleg, possiblement estaria relacionada amb el treball de la fusta o la pell.

 

Segons es va explicar en la presentació d'ahir, aquesta descoberta amplia el marc cronològic del javiment del Cavet i obre les portes a estudiar les comunitats que ja poblaven el territori en el moment de l’arribada dels grups neolítics, força desconegudes fins ara a les nostres comarques. De fet, tal com van apuntar els dos directors de la recerca, hi ha pocs indrets en els què s'hagi localitzat aquesta presència mesolítica que tira fins gairebé 10.000 anys enrere.