Pèls de punta ahir, a l’Ateneu Juvenil, entre els que van poder escoltar les horripilants històries viscudes pel fotoperiodista Gervasio Sánchez arreu del món. El reporter cordovès i les seves fotografies van protagonitzar una conferència magistral –emmarcada en el cicle Cambrils Pensa, organitzat ACTE i el Banc del Temps i amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Cambrils– que va anar saltant d’un punt a l’altre del planeta revivint els horrors més crus de la guerra, les armes i altres desgràcies que, avui més que mai, són a l’ordre del dia. “He conegut molta gent normal com nosaltres que, en una guerra, es torna salvatge”, va subratllar Sánchez en un discurs on va parlar del seu recorregut professional, dels mitjans de comunicació, de la indústria armamentística i de la permissivitat de centenars de governs amb la guerra.

És difícil resumir la trajectòria de Gervasio Sánchez. Nascut a Còrdova, però migrat a l’Hospitalet de l’Infant amb tan sols onze anys —va estudiar a La Salle de Cambrils entre els onze i el tretze anys—, es va començar a interessar pel fotoperiodisme ben jove i, encara a la facultat de la Universitat de Barcelona, va engegar un projecte sobre desaparicions forçoses del qual se’n van poder veure fotografies a la conferència d’ahir. Sánchez ha cobert de manera independent per diversos mitjans de comunicació conflictes i guerres a l’Amèrica Llatina, als Balcans, a l’Àfrica, Orient Mitjà i Sud-est Asiàtic. Allà on ha anat, ha aconseguit captar la duresa de la guerra d’una manera difícil de descriure i, al llarg de les més de dues hores que va durar la conferència, el reporter cordovès va mostrar imatges de diferents projectes en els quals ha treballat i treballa. Uns projectes i unes experiències que tres-cents cinquanta alumnes de 4t d'ESO d'instituts cambrilencs, dividits en dos grups, també van poder conèixer de primera mà en els dos tallers que Sánchez va impartir ahir al matí a l'Ateneu.

Espanya, una de les majors potències en la fabricació i venda d’armes

Crític amb la hipocresia dels governs i els ciutadans occidentals, el fotoperiodista va retratar —mai millor dit— el suport d’executius espanyols a la indústria bèl·lica, entre ells, el del “govern més progressista de la història”, que, segons Sánchez, va multiplicar els contractes de venda d’armes de manera brutal a inicis de 2020. El reporter va afirmar que Espanya és “una de les vuit majors potències mundials en la fabricació i venda d’armes” i, fins fa poc, un dels principals fabricants de mines antipersones del món. Amb el seu projecte Vidas minadas, que ja fa vint-i-cinc anys que dura, el cordovès demostra les conseqüències d’aquests artefactes explosius que, tot i estar prohibides pel Tractat d’Ottawa (1999), continuen estant presents en molts conflictes. El reporter també va advertir que Espanya viola constantment la Llei de Control d’Armes que es va aprovar al Congrés dels Diputats el 2008, mitjançant la qual prohibia la seva venda a països que violen els drets humans i que, quan va pel món, s’avergonyeix de trobar-se amb armes fabricades al seu país.

Amb vint-i-dos anys ja havia estat a Gaza

Lluny del que pot pensar el ciutadà mitjà, la guerra avui en dia està més present al planeta del que ens pensem. Actualment, ens trobem en el moment amb més conflictes bèl·lics actius (56) des de la Segona Guerra Mundial, però només dos d’ells ocupen els titulars diàriament: la guerra d’Ucraïna i la guerra de Gaza. Sánchez coneix tots dos conflictes de prop i va tenir l’oportunitat de comentar-los sense embuts. “Amb vint-i-dos anys vaig viatjar per primera vegada a Gaza, abans de l’existència de Hamàs i Hezbollah, i Israel ja massacrava civils”, va afirmar el fotoperiodista, que també va dir que “el terrorisme ha fet molt de mal a la causa palestina”, però que és “diferent” al “terrorisme d’Estat” que practica Israel.

Per tancar la xerrada, el reporter va cedir un torn de preguntes que, malauradament, va haver de ser breu per la manca de temps. Una llàstima perquè segur que molts es van quedar amb ganes de saber més sobre els desastres que assolen el món i que Gervasio Sánchez sempre ha viscut des de l’altre costat de l’objectiu.