El Carnaval 2025 ja és història. Ahir al vespre es va viure el darrer capítol amb l’Enterrament de la Sardina, l’acte de comiat de la Reina del Carnaval. El motiu de la defunció, segons es va dir, pot haver estat causat pels excessos de la seva boda del passat divendres, “uns diuen que si ha estat el ball nupcial que li ha jugat una mala passada, altres xerren que ha estat la discussió per decidir qui manava a casa”. Aquest mandat de la Reina del Carnaval, casualment, haurà durat des del mateix dia que l’alcalde real de la vila presentés la seva dimissió en el ple que es va celebrar el passat divendres al matí i fins ahir dimarts, dos dies abans de la proclamació del nou alcalde. Les inicials de la difunta reina, que es podien veure a la tapa del taüt (A.C.B.) coincidien, a més, amb les del batlle cambrilenc recentment dimitit. Coses del Carnaval....

Seguici, testament, incineració i sardinada

El fèretre acompanyat pel seguici mortuori va sortir del Centre Cultural i va estar custodiat pels diables Cagarrieres que van anar encenent carretilles en el recorregut pel Barri Antic fins arribar a la plaça del Setge. En aquest indret es va fer el comiat de la Reina del Carnaval i es va llegir el testament que havia deixat. Després es va fer la incineració del taüt, amb l’acompanyament d’uns focs d’artifici i, per cloure l’acte, es va coure i servir una sardinada.

En el seu testament, la Reina del Carnaval va tenir unes paraules cap els polítics de Cambrils als que els va deixar les arracades de perles de la seva boda, “per a veure si així escolteu millor al poble, fan falta més festes, més disbauxa i menys punyetes burocràtiques”. A les entitats i colles festives els va deixar el seu ram de núvia, “perquè seguiu escampant festa i alegria per tot el poble”. Als joves de Cambrils els va deixar “els tacons trencats del meu ball de boda perquè seguiu ballant sense por i mantingueu viu l’esperit carnavalesc any rere any”. I, finalment, a “tots els cambrilencs, us deixo el meu vestit de gala, ple de confeti i alegria, perquè el guardeu fins l’any vinent. Que la rutina no us faci oblidar que el Carnaval sempre torna i, quan ho fa, ha de ser per la porta gran!”. El testament de la Reina es va cloure amb la promesa que l’any vinent tornarà un altre Carnestoltes “però amb les mateixes ganes de xalar!”.