El públic cambrilenc que va assistir ahir al Centre Cultural va poder conèixer en profunditat la història i la situació actual del poble del Sàhara Occidental. Aquesta excolònia espanyola busca assolir la seva independència del Marroc i ja fa mig segle que està embarcada en un procés de lluita per l'autodeterminació que sembla etern i invisible a ulls de la comunitat internacional. La primera fase d'aquesta “sessió saharaui” la va protagonitzar l'escriptor Tomàs Callau, autor del llibre El Sàhara Occidental. El segrest d'un poble. La presentació era organitzada per l'associació cambrilenca Hammada, que també participa en el programa “Vacances en pau” perquè milers de nens i nenes saharauis puguin tenir unes vacances a Espanya.

El també historiador va explicar que va voler escriure aquest llibre per donar visibilitat a una lluita que està “silenciada mediàticament”: “hi ha poca cosa escrita en català sobre el tema”. En el llibre, Callau fa una explicació detallada de la història del poble saharaui, des del seu assentament a l'oest del desert del Sàhara; passant pel seu paper de víctima en el repartiment imperialista de l'Àfrica; i fins a la guerra del Sahara Occidental que va tenir lloc entre el 1975 i el 1991 i que el 2020 es va tornar a reactivar el conflicte per un incompliment dels acords d'alto al foc per part del Marroc.

Aquesta guerra no només no ha servit perquè els saharauis aconsegueixin la seva independència, sinó que ha provocat el desplaçament de milers de refugiats –“els refugiats saharauis viuen en una situació anòmala i il·legal”, va recordar l'escriptor– i la divisió del territori saharaui en una zona lliure i una zona ocupada pel Marroc. “El Sàhara Occidental no es va poder agafar a la cua del tren de l'autodeterminació dels països africans i encara en pateix les conseqüències”, va concloure Tomàs Callau.

Constant vulneració de resolucions de la ONU

La constant vulneració de resolucions de les Nacions Unides per part del Marroc, però, sembla no ser suficient perquè l'ONU intervingui en el conflicte. “Hi ha legislació internacional, però no es compleix”, diu Callau, que va explicar que això es deu al fet que molts països –sobretot França i Estats Units– tenen interessos geoestratègics o econòmics al territori o mantenen una bona relació amb el país agressor. També és el cas d'Espanya que, des de la transició, ha tingut un paper equidistant i, fins i tot, defensor de la posició del Marroc, amb qui comparteix el seu model d'estat: la monarquia.

Segons Callau, el conflicte al Sàhara Occidental –més enllà del drama humanitari i de drets humans que suposa– té conseqüències econòmiques negatives pel nostre país, ja que, Algèria, país rival del Marroc, ha deixat d'enviar gas a través del seu territori pel seu paper en la guerra. Ara ho fa per altres gasoductes que passen per territori italià, cosa que converteix el gas que ens arriba en més car i menys net.

L’Apunt

49 mirades i una esperança

Després de la presentació del llibre, l'acte es va desplaçar a la Sala El Pati que, des d'ahir mateix, acull l'exposició Sàhara Occidental. 49 mirades i una esperança que retrata els cinquanta anys de la lluita del poble saharaui. Segons Jaume Duran, president de l'associació Hammada –organitzadora de l'exposició juntament amb les entitats Daina Isard i Bubisher–, aquesta exposició representa les veus dels joves “que no accepten aquesta situació” i té per objectiu “erosionar el mur de silenci que condemna el poble saharaui”.
 

Els quadres que es poden veure a l'exposició transmeten la visió del món i de la seva terra dels saharauis i van acompanyats de plafons on s'explica la història del Sàhara Occidental a través de diversos testimonis de la lluita polisària. Jaume Duran vol que aquesta exposició també serveixi “perquè els lligams entre el poble saharaui i l'espanyol perdurin”.