El Casal Popular El Polvorí va organitzar ahir una taula rodona al voltant de la ruralitat i les dones amb el protagonisme de les escriptores Emma Zafón i Júlia Viejobueno. En l’acte, que també va servir per estrenar el nou local de l’entitat associativa, les dues ponents van reflexionar sobre el paper de les dones al camp, les diferències amb el feminisme en entorns urbans i les dificultats que suposa dedicar-te a sectors no només precaritzats, sinó també molt masculinitzats.

El debat, conduït per la periodista cambrilenca Maria Vidal, va iniciar-se analitzant en què es basa el feminisme al camp, a diferència del que passa a la ciutat. Zafón, originària de Llucena (País Valencià), creu que “els discursos feministes no han acabat de cassar molt bé al món rural com sí ha passat en entorns urbans”. Tot i que al camp acostuma a haver-hi teixits comunitaris més sòlids, la periodista valenciana opina que aquesta comunitat no protegeix les dones en determinades situacions d’opressió o de violència de gènere: “a vegades la comunitat és més encobridora que protectora”. L’escriptora creu també que en entorns similars al seu poble la masculinitat està molt vinculada a contextos com la tauromàquia o la caça.

Extrema dreta al món rural

Precisament, a partir d’aquests entorns, és per on l’extrema dreta ha aconseguit introduir el seu discurs en les zones rurals, segons les ponents. Júlia Viejobueno, que, a més d’escriptora és pagesa a La Figuera (Priorat), va reflexionar sobre les dificultats burocràtiques que implica l’ofici de ser agricultor en l’actualitat —un ofici en el qual va lamentar la manca de presència femenina— i va apuntar que els partits extremistes abanderen la desregulació com una opció que, lluny de solucionar els problemes, només beneficiaria els grans empresaris. Uns discursos que, segons la prioratina, abans quedaven lluny de Catalunya per la ideologia anticatalanista a la qual estaven vinculats, però que, amb l’aparició de partits d’extrema dreta autòctons, cada vegada estan més implantats: “és preocupant”.

De fet, per Emma Zafón, el franquisme té una part molt gran de culpa en el fet que, al camp, a València, les dones siguin unes de les principals transmissores dels valors conservadors: “el poble no és més conservador que la ciutat, però determinats col·lectius sí que són més coaccionants o tenen més pes”. És el cas, per exemple, de l’Església, a través de la qual, segons ella, les dones van interioritzar molts comportaments masclistes.

La taula rodona es va tancar amb un torn de preguntes del públic.