Oliver Klein rep a revistacambrils.cat en una tarda plujosa i freda. Reconeix que està cansat perquè des de la seva investidura com a alcalde, el passat dijous 6 de març, els dies són molt intensos i no ha parat de mantenir reunions que el posen al dia de diferents temes que el preocupen i que són la seva prioritat a resoldre en aquests dos anys de mandat. "No podem perdre ni un minut, ens hem de posar mans a l'obra", em comenta.

Tot i que fa pocs dies que ha recuperat l'alcaldia, ja ha fet uns canvis al despatx i es mostra il·lusionat amb aquest nou repte que afronta amb moltes ganes després de la renúncia d'Alfredo Clúa, que forma part d'aquest nou govern format pel Nou Moviment Ciutadà, PSC i PP.

Alcalde, s'ha fet justícia?

Bé, la justícia és molt segons com la veu cadascú, no entraré a parlar de la meva justícia, però sí que vull dir que l'opció i el candidat de la força més votada a les eleccions del maig del 2023 ara està governant i ocupant l'alcaldia com molta gent volia.

En aquest darrer any i mig no s'ha cansat de repetir que l'NMC havia estat el partit més votat.

De les diferents equacions de pactes possibles la que es va arribar a fer era la que deixava fora als sis regidors de l'NMC, era una suma alternativa estranya.

Es va batejar el pacte del PSC, ERC, Junts i Cambrils en Comú com el pacte anti Klein. Vostè s'esperava que aquest acord es trenqués abans d'acabar el mandat?

Creiem que els partits es van ajuntar amb aquest únic objectiu. Vam avisar que era un pecat original que podia durar més o menys, però normalment està constatat que les opcions que són anti i que no són constructives sempre acaben caient pel seu propi pes.

L'estiu del 2023 vostè va intentar fer un pacte amb el PSC i PP, però en aquell moment no es va materialitzar.

Vaig arribar a dir en campanya electoral que revalidar el pacte -el de la moció de censura- era el més lògic si sumàvem. Curiosament, sí que vam sumar després de desaparèixer una de les forces -Ciutadans-, però no tothom va complir allò que vam arribar a compartir. Aquesta podia haver sigut l'opció més clara i que és el que ens hem trobat ara.

No troba curiós que ara el PSC hagi acceptat el pacte?

Ho veig des del punt de vista de la reflexió interna de cada força política, que pot entendre el que li funciona millor en clau seva particular o el que li pot funcionar millor a la ciutat. En tot cas, sense posar-me a casa de ningú, sí que hi ha hagut una reflexió més profunda de com poden anar les coses millors i s'ha corregit aquesta opció.

Què va pensar el dia 10 de febrer quan l'aleshores alcalde va expulsar Enric Daza? Era el principi de la fi del govern?

No sabíem si era aquesta peça o si era la peça d'un any abans quan el regidor Jordi Barberà havia expressat un malestar, o quan ja ens havíem apropat diferents forces dient que les coses no anaven bé. Això era vox populi. Ens va agafar per sorpresa, podria haver passat això o qualsevol altra cosa, però la casa no s'aguantava. No sabíem que això seria el detonant, però sabíem que n'hi hauria d'haver un.

Vostès van intentar parlar amb el PSC en aquell moment per fer un pacte?

Hi va haver molt de temps de no fer res. Nosaltres vam decidir esperar. Molta gent propera ens deia que el govern havia de caure perquè això no s'aguantava per enlloc, però un cop vist com anava tot, tocava ser valent i fer un pas endavant.

Abans de renunciar, Alfredo Clúa va reunir-se amb el seu partit per a aprovar els pressupostos?

Sí, ens vam reunir dues vegades. En aquell moment hi havia aquest tema tan important que l'Ajuntament no pot funcionar sense pressupost i es va utilitzar per alertar-nos que era ara o que no s'aprovaria.

S'esperava la dimissió de Clúa?

En aquestes reunions ell ens expressa i es confirma que l'equip de govern no és capaç de tirar endavant un pressupost, està en minoria i es posa sobre la taula i diem que, amb el poc coneixement que tenim del pressupost, seria molt difícil aprovar-lo i que nosaltres podríem introduir-li unes modificacions i treballar per un nou pressupost que segurament s'hauria de fer des d'una altra majoria.

En quin moment comença a parlar amb el PSC i PP?

Són dues branques. Parlem del pressupost amb el govern liderat per l'alcalde que és del PSC que veuen que això s'està ensorrant i no funciona i, d'altra banda, sabem que necessitem un tercer soci. No cal dir que amb el PP hem estat treballant colze a colze quan hem estat a l'oposició i aquest també se suma al debat del pressupost i ens comencem a entendre.

Va ser fàcil tancar l'acord?

Nosaltres, com a força central de sis regidors, havíem de mirar cap a un costat i cap a l'altre amb el PSC que estava deixant l'alcaldia i amb el PP que l'havíem d'incloure.

"Fa molts anys que sona aquesta història que l'NMC i el PSC uniran forces. Cadascú està al seu lloc i cadascú està fent la seva política. Actualment estem col·laborant i en un futur qui sap, però no hi ha res"

En aquests dies ha sorgit el rumor que, a les eleccions del 2027, l'NMC i el PSC uniran forces i que vostè serà l'alcaldable, és cert?

No hi ha res d'això. Fa molts anys que sona aquesta història i cadascú està al seu lloc i cadascú està fent la seva política. Actualment estem col·laborant i en un futur qui sap, però no hi ha res.

Centrem-nos en aquesta nova etapa, quines prioritats tenen?

Ara ja ens hem distribuït les regidories i aquest proper divendres s'aprovarà el cartipàs i podrem prendre decisions. Les prioritats són aprovar el nou pressupost amb la base del que hi havia, serà del nou govern perquè l'Ajuntament no pot funcionar sense un pressupost i tampoc pot funcionar si no hi ha un personal motivat i que es doni resposta a les seves inquietuds.

Quan preveuen aprovar el pressupost?

No arribarem a finals de març, anirem el més ràpid possible i podria ser en un ple extraordinari a l'abril.

Els treballadors continuen concentrant-se per a reclamar millores. Van dir que volien fer una mesa de treball específica.

Volem donar un caràcter més definitori del que es digui en aquestes reunions. Vam fer una reunió assentant les bases d'aquesta orientació i crec que va ser constructiva. Això no eludeix que el seu malestar continua fins al dia que es prenguin les decisions i es puguin començar a solucionar les qüestions, ja hem començat a caminar en aquesta direcció. Trobo lògic que segueixin manifestant-se i crec que vaig quedar satisfet de la reunió que vam fer ahir -dijous 13-. El personal vol que hi hagi unes normes per a tothom que siguin igual i que sigui clara l'estructura: qui és el cap, qui deixa de ser auxiliar administratiu per ser administratiu i el salari reconegut segons les feines o responsabilitats que té... S'ha de posar ordre a tot això. S'ha de passar de les paraules als fets, res genera més preocupació quan hi ha incertesa, quan no es fan coses. En aquests moments només ens podem guanyar la seva confiança i solucionar el tema si comencem a fer el que la gent està esperant, no només amb paraules sinó amb fets.

Es resoldrà aviat el tema?

Hi ha un tema intern que és la regidoria de Recursos Humans, que és el cor d'aquesta qüestió. Ha de tenir un cap de Recursos Humans i una configuració suficient per treure tota la feina, això ho estem reconstruint.

Són partidaris de la figura d'un gerent?

No, la deixem per ara.

Què faran amb la recollida del porta a porta que es va implementar als barris de Vilafortuny i el Molí de la Torre?

És evident que no ha funcionat, la gent no ho vol. S'ha fet malament i crec que és de savis corregir. El porta a porta diria que, en un futur, plantejat d'una manera com es fa en altres llocs, ben informat, no s'hauria d'estar en contra, però de la manera que s'ha fet, sí. Evidentment, la recollida de brossa és un tema cabdal, hi ha coses que no podem canviar perquè hi ha una addenda del conveni aprovada i ho hem de redefinir amb el Consell Comarcal i Secomsa.

I què passa amb la part variable de l'ordenança de recollida de la brossa que està relacionada amb el porta a porta i els contenidors d'identificació voluntària?

Estem al març i les ordenances comencen a funcionar al gener. Haurem de prendre decisions molt properament sobre el tema.

L'anterior govern va aconseguir el compromís de la Generalitat de donar suport a la construcció del Teatre Auditori. En el seu mandat vostès van parlar d'acabar les obres amb col·laboració público-privada, què passarà?

Nosaltres continuem sent partidaris de la col·laboració público-privada per acabar el Teatre Auditori. Si la subvenció de la Generalitat es pot utilitzar bé, però no arribarem a pagar tota l'obra perquè es necessiten molts milions. En el seu moment hi havia empreses que estaven interessades en aquest equipament. No estem parlant només de la despesa d'acabar la construcció, també és la despesa que funcioni amb un personal, una programació...

Es construirà un hotel a l'espai que ara ocupa l'estació d'autobusos?

L'interès del capital privat podria ser un hotel, però també hi ha altres interessos.

"Continuem sent partidaris de la col·laboració público-privada per acabar el Teatre Auditori. Si la subvenció de la Generalitat es pot utilitzar bé, però no arribarem a pagar tota l'obra perquè es necessiten molts milions"

També eren partidaris que el pavelló lleuger es construeixi a la zona esportiva i no a Vilafortuny com plantejava l'anterior govern.

L'NMC tenia clar que el pavelló ha d'estar a la zona esportiva. Això el govern ho va desestimar i va optar per una altra línia, però l'aposta actual no s'ha treballat gens. Nosaltres tenim un projecte executiu a la zona esportiva i l'alternativa que ells volien no està treballada, només eren idees. En les properes setmanes s'ha de prendre una decisió al respecte. També el pavelló actual està pendent d'arreglar diverses deficiències.

S'executarà finalment la remodelació del carrer de les Orquídies?

El nostre ordre de prioritats és el Mercat Municipal de la Vila, que ja s'està executant; la transformació de l'avinguda del Baix Camp, que ja s'ha licitat, i la tercera és el carrer de les Orquídies. És el triangle en què ens hem de concentrar aquests mesos del 2025. El pavelló necessita dos anys per a executar-se.

Han estat molt crítics amb el nou model de gestió del Festival Internacional de Música, tornarà al format anterior?

Enguany s'han d'assentar les bases per a una 51a edició que torni a posar el FIMC com el festival de referència turístic-cultural del sud de Catalunya. Amb l'edició passada i la d'enguany no eren els objectius marcats i ara intentarem amb l'empresa que ha guanyat la concessió si es pot millorar la proposta inicial, ja que parlem d'una cinquantena edició.

Un altre equipament que està esperant el seu moment és el Celler.

He tingut una reunió amb el director dels museus i he donat instruccions que el que estava dissenyat pel Celler es comenci a treballar. És molt important perquè és una zona on hi ha el Mercat de la Vila, el Celler i també s'ha de treballar la millora de l'entorn del Mercat.

Té la percepció que perilla la capitalitat gastronòmica de Cambrils?

Ningú traurà la capitalitat a Cambrils, però evidentment en els últims anys molta gent ha apreciat que els altres municipis fan els deures, innoven, i nosaltres no només hem de recordar que hem estat i qui som, sinó que hem de preparar els propers vint anys. S'ha de donar més empenta a allò que ara està una mica aturat.

Ens hem quedat estancats?

Sí, podríem dir que ens hem quedat aturats, però Cambrils continua sent el lloc que a qualsevol persona que li preguntis se li acudirien vint restaurants per venir a dinar. Això no passa en altres poblacions. Podem recuperar la cuina marinera, fer campanyes conjuntes, potenciar la marca. Albert Einstein va dir que fent sempre el mateix, no podem esperar resultats diferents. No ens podem quedar igual. Hem funcionat molt bé durant molt temps, però en la darrera dècada ens hem adormit i ens podem exigir més. Tenim l'orgull i l'hem de posar sobre la taula.

"Hem funcionat gastronòmicament molt bé durant molt temps, però en la darrera dècada ens hem adormit i ens podem exigir més"

Quan el vaig entrevistar per la moció de censura recordo que em va fer un símil amb la velocitat dels cotxes, en quina marxa anem ara?

Anem accelerant, prement l'accelerador progressivament.

I la darrera pregunta, quan notarà la ciutadania que Oliver Klein ha tornat a l'alcaldia?

Des del primer moment s'ha de notar una proximitat de l'administració, de la casa de la vila, no la de cristall com diuen alguns, amb la ciutadania. Ha de ser una proximitat absoluta i s'ha de transmetre als treballadors i a totes les instàncies municipals. També se sentirà les ganes de pregonar el lideratge de la nostra ciutat, que no és quelcom un oasi adormit, sinó que és quelcom actiu que alça la veu per reclamar el que li pertoca. Som la tercera ciutat més gran del Camp de Tarragona, generem molta economia, més de la que la gent es pensa perquè no és una economia industrial. Hem de reclamar el que és nostre, això ho faré com a alcalde. Estic a favor de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, del TramCamp, de fer coses conjuntes i promocions entre municipis de la Costa Daurada i de l'entorn de les comarques. Hem de col·laborar amb ells, però el que és de Cambrils, per a Cambrils.